1 DE MARÇ, MOBILS APAGATS!

Ep familia, doncs aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Segur que ja sabeu, que a partir de l'1 de març totes les companyíes de mòbils van a pujar les tarifes de forma bastant elevada (lladres! Com si ara no fossin prou cares!!). Per aquest motiu, mil·lers de persones ja s'han posat d'accord per a desconectar els mòbils el dia 1 de març, durant tot el dia. Passeu el missatge per vía internet,

(NOOO per sms)perque sinò seria una gran tontería ja que encara farien mes negoci. El que per a nosaltres suposa un dia sense mòbil, a les grans companyíes de telèfon els suposarà grans pèrdues!!

PASSA-HO A TOTS ELS TEUS CONTACTES ("COPIAR Y PEGAR" EN UN MISSATGE NOU!

ja em cremat el ninot de Carnaval?

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Ja ha passat el Carnaval, el de Mont-roig un xic mes petit doncs aquest any tan sols hi hagut actes el divendres a la nit (ball de parelles) i el dissabte a la tarda i nit (rues infantil, adults i ball) com sempre els premis per riure (si els comparem amb els que donen al barri marítim de Miami Playa) premi de carrosses 180 € que si els repartim entre 35 persones , surt a 5 € aproximadament per persona (lo just per prendre un cubata) hi que anaven de cavernicoles, no paga ni les hores ni el material ni les disfresses, això si la gent s¡ho passava molt be a jutjar per la marxeta que portaven tots. Desprès m’assabento que el premi atorgat a les compasses l’Ajuntament tarda tres mesos en pagar-los,. Conys! No poden fer un taló i donar-ho al acte. Es al·lucinat! per cert a Miami els premis eren de 200€.
I dic jo, els de Miami no volen ser iguals a nosaltres doncs perquè no protesten ara, i tallen la carretera, oi senyor Morancho?

Un karaoke a la parròquia

L'Església s'ha modernitzant, els llibres de cant han passat a la història i ara la missa es fa a través de power points i karaoke. Aquest és el cas de la parròquia de Sant Joan Bosco de Barcelona, on milers de feligresos canten les lletres que es projecten en una pantalla gegant instal·lada sobre l'altar.

El rector de la parròquia, Miquel Angel Calabria, ha explicat que l'objectiu d'implantar les noves tecnologies a l'església és "afavorir la participació en l'Eucaristia". "Abans la gent gairebé no participava en la missa, però ara és una alegria veure tota la gent cantant", ha dit.

L'èxit ha estat "aclaparador i la gent està encantada" amb la iniciativa. "Sobretot la gent gran que té dificultats per llegir la lletra dels llibres i ara poden cantar sense esforçar la vista", comenta el sacerdot.

"Els feligresos es queden molt impactats"

Segons Calabria, quan els feligresos veuen per primera vegada el karaoke es queden "molt impactats", encara que de seguida s'adapten i "disfruten" amb la resta de persones, "perquè les noves tecnologies formen part de la societat i estan en la nostra cultura", ha justificat.

Pel sacerdot "és una alegria" veure la participació i la implicació de la gent davant aquest projecte. "No té gràcia que canti un cor i que la gent escolti", afirma.

La parròquia de Sant Joan Bosco sempre ha apostat per la participació dels fidels en els múltiples actes que organitza. Mostra d'això és l'estructura de l'edifici, considerada com l'església més moderna de la capital catalana.

I jo pregunto: Es pot demanar la cançó? Tenen "Bailar pegados" o "Juntos"? Perque un bon karaoke es imprescindible tenir aquests dos exits. qui punxa les cançons ? el mossen o l'escola? hi haura ben aviat servei de bar? Ai! que s'ha de fer per omplir la parròquia.

Article copiat d'Absurt Diari. Font Europa Press

Quin ball de disfresses mes bo!

Quin ball de disfresses per Carnaval, va ser espectacular, el vam fer al ciberespai. Cert érem pocs, però molt be tu, ens ho vam passar d’allò mes be érem si no vaig errat cinc noies i cinc nois i un anònim que no vam poder esbrinar el seu sexe.
Jo ja ho havia dit: - Vull anar de capellà, com “lo pajaru d’espino” i amb la sotana fins els peus, i la veritat es que feia patxoca... la Candela molt maca si, anava de Mall, cop per aquí cop per allà. No se quans claus va poder clavar amb el mall...l’Oriol osti tu, ni el Banderes...quin Zorro mes lograt. Ara que tenies que anar amb compte perquè mentres ballaves segons com i no se com amb l’espasa et punxava el cul. El Tondo tota la nit flotant per la sala, amb aquella mena d'escafandra..baixava agafava una cervesa i au flotant altre cop... La Tirai entre que esta mes prima no la veies...ella anava dient: - Aneu amb compte no em trepitgeu, (semblava el conte d’en Patufet) Jo ja hi anava amb molt de cuidado i amb les mans a palpelles , veiam on les ficava, no volia emportar-me una plantofada. Amb el Gatot vam riure, no us ho podeu imaginar.... ell anan dient rucades al pur estil Grouxo Marx, ara això si, era el que mes va lligar de tots nosaltres. En Cesar Llamborda es va plantar al mig de la sala i au! no hi havia qui el mogués d’alli nomes deia -Aneu en compte amb el piló, i si badaves una mica ja havies ensopegat, Cony! pitjor que un carrer de Tarragona ? l'Amarela anava un xic sexy, amb aquelles trenetes, i el vestit d’índia l’hi esqueia d’allò mes be, era curtet curtet però tapava el just.... Ara que la Joana quina fada! o ho feia expressament o tenia que estudiar i practicar mes amb la vareta perquè va haver un moment que l’índia era una punki, la dona Mall, una vaca de la Cerdanya, El capellà un putot verbenero, l’astronauta el ninot del michelin la dona invisible es va convertir amb la Montserrat Caballé, el gegant amb un barrufet, el piló en un immens consolador.... el Grouxo amb l’Aznar, ...finalment hi havia l’anònim de gegant indi de Reus, amb una pose molt estranya tota la nit (parant la mà com qui accepte un suborn)
Vam ballar “el Paquito xocolatero” "l'Asereje", "la mayonesa"....no recordo res mes , vaig despertar een el seient de darrere del cotxe amb unes calçes per barret, això si amb la sotana posada.

Follow-me two

He volgut fer un experiment
Agafar el text que he escrit en el post anterior i passar-ho pel traductor Google ( ingles-español) el resultat ha estat el següent:

¿Porque he cambiado la mella? porque él es pero corto, y pero simple pronunciar. y él encuentro bonito pero. y porque el que está del “lunes” me puso alguien de esta manera que estima mucho. ¿Porque escribo en inglés? nada especial ni raro, es porque debo practicarlo. para ver si de “puñetera” una época aprendo tres frases seguidas. que va ya a ser hora.

Tiraii! tens raó es horrible el meu angles....My happiness in a hole

Follow-me

Because I have changed nick? because he is but short, and but simple to pronounce. and it pretty encounter but. and because the one of “Mon” put me somebody of this way that esteem much.

Because I write in English? nothing special nor rare, is because I must practice it. to see if of “puñetera” a time I learn three followed phrases. that it already goes being hour.

the photo this removed from the Web: http://kalimochoweb.iespana.es

“el Carnaval blocaire 2007”

Carnaval ,carnaval...!

Us proposo un joc, digueu-li meme, diguem-li divertiment, o simplement xorrada...però m’agradaria saber ...
Quina es la vostra disfressa preferida?

(uff quina feinada que ens proposa la Garrofa de Mont-roig?)
Va cerqueu-ne una m’ho dieu hi farem una llista amb tots els blocaires i la disfressa ho podem anomenar
“el Carnaval blocaire 2007”

Començo la llista amb el vostre permis:


1.- lo Mon - Capellà (de sotana)

2.- la Candela - de Mall

3.- l'Oriol - de Zorro (amb l'antifaç)

4.- Tondo Rotondo -Iuri Gagarin, (1er, cosmonauta)

5.- Tirai - Dona invisible (per espiar a tothom)

6.- Gatot - de Grouxo

7.- Cesar Llamborda - Piló

8.- Amarela - d'India (far west)

10.- Joana - Fada (amb bareta inclossa per fer destrosses)

11.- Anonim - Gegant Indi de Reus (va parant la ma, com qui rep un soborn)

Les barraques de pedra seca

Diu la noticia d’ahir al diari el Punt.
“Amb l'activació d'una plana web que proposa un itinerari per onze barraques de pedra seca del terme, Mont-roig ha fet un pas més en la divulgació i protecció d'aquesta mostra d'arquitectura popular. L'estudi ha permès la catalogació de 107 construccions d'aquest tipus, que l'Ajuntament ha protegit declarant-les béns cultural d'interès local.” L’article afegeix que el treball a estat promogut pel Centre Miró. I jo pregunto: No te prou feina el Centre Miró en promocionar a Miró com cal? No es mes normal que el tema el porti l’Associació de Veïns "Muntanya Roja" o el recentment creat Centre d’Estudis? No entenc que te que veure el Centre Miró amb les barraques de pedra seca? Es com voler barrejar les puntes de coixi amb les curses de bicicletes...O els "bany de lluna" que es fan els estius solament a Miami i que de cop i volta es fes a la resta de municipi que extrany s'ens faria oi?. O... si que ho se i m’ho callo.

( A la foto pedres que van estar un dia molt mullades i ara estan seques també)

L’ultima del de medi ambient

El Sr. Gairal regidor de medi ambient a fet arrencar uns pins a l’entrada del camí de l’ermita de la Roca, perquè desprès de haver col·locat uns bancs ( que estaven a l'entrada del carrer Dr. Segarra just a la cruïlla amb la carretera de Colldejou,) per que els avis prenguin la fresca, els pins no els hi impedeixin la meravellosa vista de l’ermita.
La llei diu que per cada arbre que es talla il·legalment cal plantar-ne tres

la cultura

Cultura rima bé amb literatura, amb amargura, cura i aventura, amb pura caradura i amb censura, amb futura obertura i dictadura,
amb captura, paüra i amb tortura amb pintura, arquitectura i escultura, amb clausura, tonsura i vestidura, amb pastura, atura i amb verdura,
amb conjura, cura i musculatura, candidatura i caricatura, amb cintura i amb magistratura, amb criatura, usura i confitura, amb mesura, amb mesura.
Cultura és una paraula delicada, tan perillosa com la dinamita, generalment en manca més que en sobra, generalment tothom en necessita.
Cultura jo no en faig, jo tan sols canto cançons de gust dubtós -m'ho han dit a voltes-, d'altres han opinat que sovintejo amb certes paraulotes poca-soltes.
Jo crec que la cultura, i que em perdonin, té més a veure amb gana que amb Beethoven, si no, proveu d'escoltar-vos la Quinta, sense ni haver sopat, ni que us estovin.
La cultura és usada pels dos bàndols, els que la van desfent sense manies perquè fa raonar i no és rentable, els campanuts tibats que se la guarden.
No cal que us capfiqueu, us repeteixo, que abans s'ha de menjar, jeure i pair; després, ja en parlarem si en teniu ganes, que ningú s'ha ferit per no llegir.
Més tard diran que sóc contradictori, què és el que vull dir amb això, vosté mateix, jo em faig la meva cuina i si li agrada, si en vol venir a menjar, el convidaré,
jo em faig la meva cuina i si tens gana i m'ho demanes bé, te'n donaré; en fi, per un preu que crec raonable, podràs mastegar un sol, la, si, do, re.

Francesc Pi de la Serra

.

(fa temps que no publico una canço que m'agrada i aquesta es una que m'agrada molt . Avui l'he recordat llegint un comentari del Tondo Rotondo en un post de Tarragona 2016)