POST 100

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Aquest es el meu post numero 100. Cent escrits compartint deries i cabories amb qui vol llegir-les.

Si escric es per que m'agrada fer-ho, aquesta estoneta em treu del estress de la vida quotidiana (us ho recomano)

I avui ho vull cel.lebrar amb vosaltres. Clar que si!

Amb els que escriviu comentaris als post’s
Amb els companys i companyes blocaires, que ens llegim i rellegim a diari,
Amb els de Tarragona, els de Mont-roig , de Reus, la mont-rogenca de Dublin, la gent de Girona, de Barcelona, de Valencia, de Veneçuela, ...del mon (se que em deixare algú, perdó, perdó, perdó..)
Els que porten l’esfoç de recollir garrofes anonimament
Els que opinen, critiquen,
Els que no s’atreveixen a opinar o escriure
Els que m’insulten envien anonims i fan que deixi un somriure davant la pantalla de l’ordinador
(en especial al hacker que em va destrosar el correu electronic infectan-ho fa dues setmanes Que em va fer una gracia.....!)
Als politics que em donen tema de conversa....

A la gent savia dels qui vull aprendre tant o mes que dels ignorants
Al Maginet “el travieso”, al Tin-tin i l’Asterix.
Als amics i els nens i nenes del Senegal (Malick et recordem)
I molts mes que de ben segur em deixó....

Gracies per seguir “la garrofa de Mont-roig”!

QUE HA FET MIRÓ PER MONT-ROIG? ( I part )

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Ara i durant aquest estiu podrem veure families russes fent turisme pel poble i altres indrets de Mont-roig com l’ermita... Com diria algú: Miró que va fer per Mont-roig?, de moment el nom Miró ens porta russos.
Fa molts anys que a l’estiu els hotels de la Pineda s’omplen de turistes vinguts de Rússia. Ara han descobert que aquí no tot es sol i platja i Portaventura, o toros, o la Barcelona de Gaudi o Camp del Barça, a mes també hi ha una cultura a prop, pobles d’interior amb algun encant particular .
L’empresa Natalie Tours ofereix com una de les activitats complementaries a l’estacia dels seus clients a la Costa Daurada, aquesta opció : Una excursió de mig dia per descobrir Mont-roig de la mà de l’art d’en Miró.
Us reprodueixo la pagina del llibretó que han editat, i que es reparteix per agencies de viatges russes.

AU! ARA TOTS SON PLORS?

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!
(un cop publicat el primer text del post he l'he refet una mica al cap de mitja hora)

Primer que tot cal saber el que volem, que crec que no ho tenim clar,

Els de CiU han guanyat a Mont-roig poble; doncs així ho ha volgut la gent que ha votat, així que tenim el que ens mereixem, dels del barri marítim de Miami, resulta que tenen molta abstenció però guanyen a tots (fins hi tot hi ha gent del poble que els ha votat) doncs tenim el que ens mereixem, el sr Aragonès te fama del que la te, però guanya, que cony passa? Expedient X, un misteri?. Ara tots a plorar per que potser tindrem un alcalde de Miami, cony el sr Aragonès viu en una urbanització, tampoc viu al poble i el poc que es passeja es per fer ostentació de cotxe en plan cacic, o per anar a donar el pessam en algun enterrament, o fora dels periodes electorals, poc mes aviat poc. Però tant un com l'altre son veïns d'aquest dissortat municipi. (en aquestes eleccions hi havia alguns candidats que ni tant sols viuen al municipi i si hagesin sortit? potser tindrim un alcalde de Barcelona o de Reus, o de l'Hospitalet de l'Infant)
I ara tots son plors,. Resulta que el sr Anguera ha governat malament... senyors que ha governat quatre anys amb CIU, amb “el segundo de abordo” amb el que va tolerar les obres il·legals del sr Aragonès , el primer tinent d’alcalde, el que portava governació, Que ha fet molta feina no? Que passa que CIU no te la seva part de culpa per aquest quatre “desastrosos” i el regidor de CIU de promoció de comerç Sr. Hernandez (CIU)on ha estat aquest quatre anys, ho ha fet tant i tant be! Per no parlar dels Verds que també han revalidat 2 regidors, doncs que passa ? ho han fet be? tallen pins (son ecologistes?) suprimeixen la tradicional festa de l’arbre(son verds?) i revaliden dos regidors. Es mereixen governar?..

Molta parietat a les llistes, homes dones però els unics que col.loquen regidores son els de Miami. Cap dona cap de llista,
En temes de pactes podrem criticar els possibles pactes, però això ja sabíem que passaria.
I es que mai plou al gust de tots, i sempre ho fa sobre mullat.
Ara doncs ja sabeu que heu de fer d’aquí a quatre anys ...afinar mes la punteria

PD: Rectifico, no tenim el que ens mereixem,. tenim el que ha volgut la majoria.

Suma't tu també pels Països Catalans

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Suma't tu també pels Països Catalans
Alguna cosa ha nascut als Països Catalans. La Campanya "Sumem-nos al mapa per un Estat Propi" proposa un pas endavant i desvergonyit cap a l'autodeterminació del Poble Català. L'objectiu és inequívoc: visualitzar en un mapa totes les persones que votarien que Sí en un referèndum per la independència.
Si tu també vols sumar-te al mapa, visita el web de la campanya i adhereix-te:
http://www.estatpropi.cat
Sumem-nos al mapa per un Estat Propi

També pots col·laborar reenviant aquest correu electrònic i difonent la campanya!

POST FESTUM, PESTUM

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

M’agrada molt aquest escrit d’en Salvador Cardús sociòleg i periodista i professor de la UAB. Es per això que el vull compartir amb vosaltres.

Post festum, pestum
Diu el tòpic carrincló que les eleccions són la festa de la democràcia. Però resulta que a la festa no hi van anar ni la meitat dels convidats. A quina mena de festa ens convidaven? Per què tanta gent en va passar? Qui assumirà la responsabilitat del fracàs? Com superarem la desfeta d’una festa que ha estat dramàticament avorrida?
D’entrada, hi ha tres factors que expliquen l’abstenció electoral d’aquestes municipals, si més no al Principat. En primer lloc, el fet de trobar-nos en un cicle políticament depressiu, resultat del sagnant procés d’aprovació d’un Estatut finalment amputat –i amb advertència de noves i gravíssimes de mutilacions-, el posterior referèndum confusionari i el pacte de perdedors per governar el país. Segonament, l’existència d’unes regles de joc estructurals –lleis electorals i lleis de partits- que impedeixen la competitivitat interna dels partits, fet que afavoreix la continuïtat dels perfils dòcils i expulsa els que tenen idees i iniciativa. Finalment, els continguts de les campanyes electorals de caràcter demagògic i condescendent, que són imposats per l’imperatiu, com se sol dir, “d’acostar la política a la quotidianitat del ciutadà”, com si el votant no sabés transcendir el seu interès particular i no s’interessés pel bé general. Però, més en general, cal admetre que els partits nacionalistes o sobiranistes en les múltiples variants i pactes contra-natura, arreu de la nació, han tingut uns resultats menys que mediocres. De fet, en molts casos, nefastos. I no pot consolar que un dels adversaris hagi perdut la majoria absoluta, sobretot si no és mèrit propi. És a dir, que malgrat la pobresa de projectes o la debilitat democràtica dels adversaris, s’han mostrat incapaços de fer de sortir de casa aquella gent que els podien haver donat suport. Com fer-ho, si allò que s’acabava votant, en molts casos, era una mena d’aliança diabòlica? Com fer-ho si, en altres casos, ignorats pels mitjans de comunicació, ni tan sols havien tingut oportunitat de fer saber els seus programes? Com fer-ho si, després d’haver-los votat en ocasions anteriors, havien malbaratat la nostra confiança?
No tinc gaire esperances que els partits sobiranistes –en proporcions diverses- siguin capaços de fer la reflexió autocrítica necessària, perquè això els portaria a haver de prendre decisions doloroses. Més aviat, buscaran consol en les derrotes dels altres i satisfacció en haver conservat l’espai mínim per garantir una supervivència poc digna, però supervivència al cap i a la fi. I des de la indigència, es pot anar covant ressentiment, fins a la desaparició final.
Són aquests resultats l’advertència d’una mort anunciada? De la mort d’una determinada manera de fer política nacional, sí. També, però, són l’anunci d’uns nous temps que hem de treballar tenaçment per anticipar-los. Això sí: encara caldrà esperar que s’acabi el cicle depressiu, amb les eleccions espanyoles del curs vinent. Després, la remuntada.

Salvador Cardús

CURRÍCULUM BREU
Nascut l'any 1954, a Terrassa. Llicenciat en Ciències Econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (1976), hi obté el doctorat en la mateixa especialitat (1981). Fellow Visiting del Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge el 1993. Actualment és Professor Titular de sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Com a investigador ha treballat en el camp de la sociologia de la religió, els mitjans de comunicació i els fenòmens nacionals, especialment el catalanisme polític. Ha publicat un estudi sobre el suïcidi, Plegar de viure (1981), el llibre Les enquestes a la joventut de Catalunya (1984) -tots dos amb Joan Estruch-, i treballs com Saber el temps. El calendari i la seva significació a la societat moderna (1985), Política de paper. Premsa i poder a Catalunya 1981-1992 (1995) o la investigació Interdependència territorial i vertebració política. La premsa diària a les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya 1976-1996 (1998). També ha col·laborat en diverses obres col·lectives com ara Catalunya 77-88 (1989), La política cultural europea (1990), Formas modernas de religión (1994), Valors sota X (1996), Taking Sides. Clashing Views on Controversial Issues in World Politics (1998) o La mirada del sociòleg (1999), entre d'altres, i ha publicat nombrosos articles en revistes nacionals i internacionals de sociologia (Perspectiva Social, Papers, Revista Española de Investigaciones Sociológicas, Trípodos, Sistema, Diàlegs, International Social Science Journal, etc.).
Com a periodista, va crear la revista Crònica d'Ensenyament (1987-1988), va ser subdirector del diari Avui (1989-1991), i col·labora regularment a la premsa i revistes del país. Una part d'aquesta producció periodística ha estat recollida en el volum Algú sap cap on anem? (1992). Com a resultat de les cròniques a l’AVUI sobre el Concili Provincial Tarraconense, va publicar el llibre Concili amb folre i manilles. L'Església catalana a través del seu concili (1995). A més, és assessor de l'equip de televisió que ha realitzat els programes Ciutadans (1994), Les coses com són (1995) i Vides Privades (1996-1998) de Televisió de Catalunya. Ha rebut els premis AVUI de periodisme (1989); el Premi Nacional de Periodisme (1994) i el de periodisme Serra i Moret de Civisme (1995).

I A REUS ENGANXEN?....

Ep aquí estem sota el garrofer, veient-les passar!

Ostres, ostres, ostres els de Reus no s'estan de res, ja fa molts anys van voler fer un canal.... I ara sorpresa electoral, tenen un regidor "juantxi" (que no el te qui vol) l'Ariel Santamaria. Que no saps qui es? si home si, aquell que va disfrassat de Elvis, que dius que es un freaki? pos si, però mira per on: l'Ariel Abel Santamaria Matas de la Coordinadora Reusenca Independent (CORI). ha aconseguit 1.831 vots (que mes d'un de Mont-roig o altres indrets els voldria, tu)

Jo li demanaria al Perez que l'inclogui al govern municipal (que com mes seran mes riuran)

Entre les seves propostes de programa estaven:

- N'estem tips i tipes de les obres al carrer, que són inacabables i destrossen els turmells dels vianants. Quan la CORI guanyi les eleccions, no només no hi haurà obres faraòniques, sinó que la Brigada Municipal ajudarà a netejar les cases dels veïns afectats per les obres de manteniment dels carrers.

- El Parc Tecnològic del Camp hauria de ser més útil per als ciutadans i ciutadanes de Reus. Nosaltres hi farem un circuit de cotxes tuning, i moltes altres coses, per aprofitar bé els 300 milions d'euros que ara mateix s'abocarien en equipaments menys útils.

-La guàrdia urbana estarà obligada a portar un GPS, de manera que els podrem localitzar abans que ens fotin una multa i això permetrà escaquejar-nos. El GPS també servirà per localitzar-los quan els necessitem, per exemple si ens quedem sense foc abans de fumar un canut.

Quelcom esta passant, els temps i les tendències estan canviant? Estarem "al lloro" del que passa....

EL BALL DELS PACTES

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Doncs ara ja ho sabeu tots.... ara l’orquestra esta triada , ara comença el ball dels pactes. Ufff! quina feinada s'els hi gira a tots........
A tall de resum:
Població. 9.456
Cens: 6.751
Vots:3.986
Participació: 59’04% (al 2003: 68.5% participació)
Vots Nuls: 56
Vots en blanc: 88

U P M: 1137 vots. 28,93%
CiU: 893 vots. 22,72%

ERC.: 491 vots. 12,49%

V X+: 470 vots. 11,93%

ADMC: 357 vots. 8,78%

P P . 322 vots. 8,19%

PLIMM 105 vots. 2,67%

Ciutadans: 78 vots. 2,04%

Cap de llista més votat: Francisco De Asis Morancho Lopez UPM-MPI-PSC-IC-PM:Regidors:
UPM-MPI-PSC-IC-PM: Rosa Maria Escoda Cedó, Carlos Cartiel Serrano, Rosa Maria Tejero Sanchez CiU: Josep Maria Aragonès Roca, Lope Miguel Gil, Oriol Garcia-Saavedra Pelejà ERC-AM: Miquel Anguera i Bru, Ferran Pellicer Roca
Vx+: Josep Maria Gairal Marti, Elvira Montagud Pérez ADMC: Antoni Vernet Asensio
PP: Fermín Díaz Durán

Jo crec que els pactes post electorals seran així:

Alcalde: Josep Maria Aragonès Roca
Goven: CIU 3, Vx+ 2, PP 1, ADMC 1.
Oposició: UPM 4, ERC 2,

El gran dubte que em queda es que si la cosa queda així, hi haurà venjances personals per haver xupat banquillo “8 anys”? de fet crec que es la por de molts....

Felicitats als guanyadors!

(foto Diari el Punt)

El meu Meeting final de campanya

Com dema es dia de reflexió avui escriure el últim post electoral. Aquest serà com un meeting final de campanya. Un meeting virtual.

Penseu mont-rogencs i mont-rogenques, que ens la juguem per quatre anys, que això es pitjor que una hipoteca, perquè ens hi va part del nostre futur i el dels nostres fills. No us deixeu vèncer ni per la tendresa, ni per la por, penseu qui pot aportar mes a la comunitat i no als nostres interessos particulars.

I a vosaltres politics; colla de “faroleros” (ho dic perquè estàveu penjats de les faroles encara que alguns n’han dit del tampany d’un campanar) si alguns arribeu a governar ho feu amb la ma al cor i no a la butxaca que de la butxaca al cor nomes hi ha 30 cm i no es tant difícil aixecar una mica mes la mà.

Els que creieu que em coneixeu, sabeu que no votaria mai pel PP, ni per Ciudadanos, ni CiU, ni votaria per un partit Verd que no ha sabut madurar, ni per altres partits camuflats, ni per partits que pensen en clau excloent en una part del municipi, ni per una esquerra que estimo i que m’ha decebut. En realitat no votaria per cap, però cal anar votar i ho faré... hores d’ara encara no ho se.

Gracies a tots els que heu aportat comentaris i coses a “la garrofa” per fer mes portable aquesta campanya...ara un cop arribi l’endemà; el dia desprès des de aquest bloc continuarem fent poble. Hi sou convidats!

la biblioteca Joan Miró

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Fa dies que volia escriure aquest post i no trobava el moment. Avui vull donar un fort aplaudiment a la biblioteca Joan Miró i el seu equip de profesionals que ens han ensenyat que les biblioteques son vives i no un magatzem de llibres, i que han sabut donar aquest espai de lectura i estudi un aire molt mes dinamic, acord amb l’epoca que vivim, des de tot un seguit d’activitats dinamitzadores dia a dia ens a propen a un mon meravellos ; el de la lectura amb el club del lector petit, ensenyant als mes petits com fer un us aprofitable de la biblioteca, amb el cicle festiu de l’any (Nadal, Carnaval, Sant Jordi) i les "hora del conte", les novetats mensuals i un llarg etcetera. En aquests anys an posat en marxa la biblioteca de Miami (i aixó que el grup de l’oposició municipal, fotia molta canya. M’agradaria saber ara que en pensen de la biblioteca que tenim a Miami?)
Be doncs res mes , lo dit un fort aplaudiment per l’equip de la biblioteca ...anem pel bon camí!

el VIDEO DEL DEBAT

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

els amics del "Costamagazine" han penjat a la seva web el video del debat elecctoral del passat 19 de maig

si us interesa esta a: www.costatv.es

bona feina també!