Doneu-me càfe!

Ja ho se, ja ho se, no es massa bo prendre tant cafè, però no ho puc evitar. Des de que vaig deixar de fumar potser es un dels pocs vicis que encara em queda. Ummmm! l’aroma d’un bon cafè d’aquells fets amb una bona cafetera, o be, els d’aquella cafeteria de la plaça major fets a consciència, tal com cal, amb l’escuma daurada i cremosa per sobre, amb poc sucre, menys que el just per endolcir-lo una mica i poc remenat. Mai en got, sempre en tassa, mes que tassa, tasseta, agafada amb dos dits tot aixecant el dit petit tibant com qui pateix artritis. Apropant els llavis, fent “morritus” a la tassa com qui vol donar un bes als llavis de l’enamorada, tot tancant els ulls, concentrant-se per rebre el primer contacte. Ull, que crema! Una lleu i suau bufadeta i ja esta, a xarrupades vas assaborint-lo. Deu meu quin ritual beure un cafè! Un cafè dels que deixen aquell pòsit al cul de la tassa i pots exclamar: Aquí si que hi ha marro! El suficient marro perquè la bruixota de torn pugui llegir-te la bonaventura, i et digui que seràs feliç i tindràs molts diners i faràs un viatge a un país llunya.. Quin plaer sentir tantes coses boniques per tant sols la voluntat; dos euros.
A la presó! caldria enviar als que ofereixen maquines de vending amb aquesta mena de suc negre i l’anomenen cafè. Com jo soc molt cafeter, crec que ja us ho havia dit, a la feina en bevia molt però des de aquella corredissa al lavabo.. Em vaig jurar que mai mes el tastaria si no fos que algun dia anés restret. Que costaria ajustar millor les quantitats i qualitats del producte? Doncs no, a patir. Estic totalment segur que aquesta pot ser una de les causes del que ja s’ha començat anomenar efecte ALT (Absentisme Laboral Temporal). Quantes hores perdem els catalans asseguts a la tassa del wàter de la feina per culpa d’un maleït cafè de maquina?. Segons un recent estudi, als EEUU que prenen el cafè en tasses de mig litre; un “americano” que en diem aqui, L’anomenada cultura del “coffe machine” esta força arrelada a tot tipus d’empreses, oficines i llocs de treball en general. Tant al Pentàgon com a la Casablanca i la CIA en son molt bevedors de cafè (es per això potser , que la cagan tant sovint?)Aquí potser ja ens toca de fer també un estudi, i que fos la Generalitat; ara be, no se si el Departament de Treball, o el de Sanitat, que subvenciones unes noves maquines expenedores de cafè de qualitat (colombià com a mínim) als centres de treball. Per cert en diu quelcom el nou Estatut d’això?