Recordo amb enyorança el “trole” com li deiem familiarment era de l’empresa FIRTESA i cobrí, des de 1953, el trajecte Tarragona - Reus i viceversa, fins que fou substituït progressivament pels autobusos moderns i no tant moderns , ja que n’hi havia de segona mà al principi, cap als anys 70.
El color blavós i verdòs indiscutible de la seva sorollosa carrosseria contrastava al llarg de la carretera quasi recta, amb els populars pals de ciment que sostenien una doble línia elèctrica aèria la qual proporcionava l'energia per al funcionament dels vehicles . El fet que només existís una sola línia elèctrica i dos vehicles que sortien simultàniament de Tarragona i Reus, obligava forçosament a efectuar a un d'ells una parada a mig camí quan es creuaven, per tal de desconnectar el respectiu “trolei” o perxa en el moment que passés l'altre. El cobrador amb un uniforme gris amb gorra de plat, era sovint l'encarregat d'efectuar la desconnexió del trolei mentre la paciència dels soferts viatgers era posada diàriament a prova. Els primers troleibusos eren de segona mà i venien de Saragossa, Fins hi tot n’hi havia de dos pisos com els autobusos de Londres. A mi això m’agradava, i pujar al segon pis, posar-me a primera fila i jugar a ser el conductor.
El color blavós i verdòs indiscutible de la seva sorollosa carrosseria contrastava al llarg de la carretera quasi recta, amb els populars pals de ciment que sostenien una doble línia elèctrica aèria la qual proporcionava l'energia per al funcionament dels vehicles . El fet que només existís una sola línia elèctrica i dos vehicles que sortien simultàniament de Tarragona i Reus, obligava forçosament a efectuar a un d'ells una parada a mig camí quan es creuaven, per tal de desconnectar el respectiu “trolei” o perxa en el moment que passés l'altre. El cobrador amb un uniforme gris amb gorra de plat, era sovint l'encarregat d'efectuar la desconnexió del trolei mentre la paciència dels soferts viatgers era posada diàriament a prova. Els primers troleibusos eren de segona mà i venien de Saragossa, Fins hi tot n’hi havia de dos pisos com els autobusos de Londres. A mi això m’agradava, i pujar al segon pis, posar-me a primera fila i jugar a ser el conductor.
1 comentari:
veig que ningú t'ha deixat comentari. La meva barcelona del 1957 hi havien els tranvies i una sola via per recorregut. Quan arrivaven al final, amb una mena de pal llarg, els mateixos homenets que descrius ja que duien una mena d'uniforme blau fosc, canviaven el cablejat que els hi donava la corrent, del darrera el passaven al davant.....i clink clink, feien aquest soroll.Tenien un cordill que anava de punta a punta del tranvia, pel sostre, que quan volies parar, estiraves i....a l'estiu els sustituien per uns sente finestres i la part baixa de les mateixes, no se per que els hi deien "jardineres". Els troleis van venir mes tard, però res va tornar a ser igual. Una sorpresa aquest escrit.
Publica un comentari a l'entrada