TAXI..! (Relats conjunts)

Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Demanant un taxi - Lisbeth Firmin - 2004

Aquesta es una altra proposta dels Relats Conjunts

Taxi…! Taxi!

Uff…! bon dia, al carrer Lluna, cantonada Lapiedra

Marc, Marc ets tu?

Cony, que fas fent de taxista? Que dius ara, uns cursets? Una nova tècnica per conèixer la realitat ciutadana de a prop; “Come to the citizen” Que us ho ha imposat el partit? Un cop per setmana fas de taxista. Mira, ben mirat esta be.

Ah, que hi ha mes companys regidors que ho estan fent. Si? I doncs?....Ah que hi ha qui li ha tocat fer practiques d’escombriaires, manobres...i es rotatiu i que et pot tocar qualsevol rol. Cada setmana feu un lloc diferent... ufff doncs si que es dur.

...

Quin dia mes fastigós avui oi? El de la “tevetres” diu que tenim pluja fins dilluns, i es una merda perquè amb aquesta humitat no hi ha manera que s’assequi la roba. Ah que vosaltres ja us va be, que així teniu mes carreres...I es que mai plou a gust de tothom....jejeje

...

Mira em pot deixar aquí mateix ...Quan et dec? 40€? Collons, quins preus maco? Com es passeu els taxistes! Si, si el Zapatero no? Que si us votéssim a vosaltres, “otro gallo cantaria”? La cançoneta de sempre.

Doncs xató, saps que et dic....a veure quan ens veiem . Per pendre algo? Nooo

A la cua de l’atur fent mes practiques també. Bon dia.

 

Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.

ÀNGELS

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Versió lliure del fragment de LA MADONNA SISTINA Rafael 1513-1514
Aquesta es una altra proposta dels relats conjunts
I tu, quan agafes vacances?
No ho se noi , per què últimament s’ha girat feina
Doncs ves en compte si fas hores per què diu sant Pere que ni cantant les paga.
Broooooop... ! (rot angelical) Pssst doncs anem be!
Si al menys els homes fossin mes prudents, no tindríem que anar tant de bòlit
Si, jajaja i a sobre es passen els dies esbrinant quin es el nostre sexe
Quin es el sexe dels àngels? Qualsevol dia faran un debat televisiu.
Ummmm...! Per cert saps que tens un culet molt bonic?
Ui no em diguis això que se’m posen les galtes vermelles, això els hi diràs a tot@s.
Cambrer dues Estrelles mes....!
Ui no, per a mi una 0.0 que estic de servei!

Aquest es el post numero:471

COL•LABORACIÓ EN EL 42È JOC LITERARI EN HOMENATGE A MERCÈ RODOREDA

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

A petició del blog Tens un racó dalt del món , és un plaer col·laborar en el 42è joc literari que organitza, aquest cop en homenatge a Mercè Rodoreda en motiu del centenari d'aquesta autora.

Som una seixantena els blogs que col·laborem en aquesta iniciativa, entre els quals s'han repartit fragments de textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a "La plaça del Diamant". Qui vulgui participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments. Podreu trobar les instruccions al seu blog, el dia 6 de febrer, buscant la referència al 42è joc literari.

Animeu-vos a participar, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris.

Aquest és el fragment que em correspon:

15. I em va preguntar si m’agradava vendre dolços i li vaig dir que molt, sí senyora, sobretot arrissar les puntes del cordill amb un refilet d’estisores.

Aquest es el post numero:290... Vola Colometa

AI N'UCA...!

Aquesta es un altre proposta de RELATS CONJUNTS

- Ai xato..!- em va dir. Quan deixaràs aquest maleït vici de anar empastifant les parets de la cova amb sang?. T’ho creus que m’ha de dir això a mi en aquest to?...! Per continuar sentenciant allò de... Clar es que com tu neteges..? I que sempre tingui que escoltar la mateixa cançó. Ves a pastar fang..! Totes les dones sou iguals i pentinat una mica que sembles una n’uca (que vol dir bruixa amb idioma autòcton )..! Que cony saps tu d’art...! Ahhh! i desprès el rollo de sempre....Que si es un mal exemple per la canalla,..! Que si no treuras res de profit...Que ves si no val mes la pena perdre el temps en altres coses...Que així no evolucionarem mai.
Potser s’hagués estimat mes que em passes les hores parlant i bevent amb els companys fent tertúlia sota un garrofer.. Que cony sap, que cony sap ella d’art...? Estic convençut que d’aquí a milers d’anys l’humanitat si que sabra apreciar aquestes pintures (d’això se’n diu visió de futur), si, si n’estic segur. Sabeu una cosa ? tot això m’ho diu perquè un dia vaig pintar a la veïna de la cova de la cantonada amb mes pit que ella, ja veus el que fa l’enveja.. tant se val...! Lo que us deia... Ara estic pels paisatges amb caçadors, però ja estic pensant en fer tota una sèrie de natures mortes, ja sabeu quatre pomes un gerro, un conill mort... estaria força be. I desprès d’aquí tres o quatre mesos... Que cony sap aquesta n’ucota d’art..!

Podeu llegir mes relats vers aquest pintura al blog: Relats conjunts, També podeu fer la vostra aportació.

NOTA:la banda sonora d'aquest post es: "l'home de Cromanyo" de la Trinca

EL FILL DE L'HOME

"El fill de l'home" -René Magritte, 1964

Aquesta es un altre proposta de RELATS CONJUNTS

Quan Deu va dir a l’Adam i l’Eva que podien menjar totes les fruites del paradís menys una, ja ho va deixar ben clar: (en un annexa del contracte i amb lletra petita, tal com es fan o es diuen aquestes coses) – Podeu collir de tots els fruits menys: la poma Golden. El que no explica l’historia es que des de que van incomplir el tracte una maledicció va recaure en aquesta família. Cada cert temps un dels descendents d’aquesta parelleta naixeria amb el nas en forma de poma Golden (els mes tímids i vergonyosos del tipus Rome Beauty, que es mes vermella) el cert es que han estat pocs els escollits desafortunats. Els que han patit l’encanteri i a mes son rics , nomes néixer els seus pares els hi ha fet una operació d’estètica amb laser en una reconeguda clínica suïssa. Els mes pobres se’ls hi ha menjat el nas- poma la resta de la família.
Es curiós com a mesura que va madurant la persona, el seu nas-poma va adquirint el característic color groguenc.... Així son els fills del home.....
PD: El que es diu del nas-poma d’aquestes persones, que'ls hi raja sidra pel nas es una llegenda urbana.

NOTA: Podeu llegir mes relats vers aquest quadre d’en René Magritte al bloc: relats conjunts, També podeu fer la vostra aportació.

LA PRIMERA VIDA DEL CHAT NOIR (2ª part)

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

A petició d'algun lletraferit i amic blocaire, i despres de la insistent demanda de milers i milers de persones , us explicare una de les vides del Chat Noir. I per si de cas ho titulare:

"De com el Chat noire va predre la primera vida"

- Bon a nit senyores i senyors. Avui escoltaran la extraordinaria e inverosimil i historia del Chat Noir. que per set cops i dues de propina, va exhaurir la seva vida per`tot i així següeix tant panxo......

Aixì comença l'espectacle que les germanes Lafitte porten pels pobles i viles de França. La Claudine sempre va narrant l'historia tot acaronat aquell gatot negre, mentre la Solange, la mes gran, toca al piano velles "chançons du Paris"...

Psss!....Sense que elles m'escoltin, ara que son fora, us explicare com va perdre la primera de les vides....

Com cada nit el jove Chat Noir sortia a fer la seva ronda per les taulades del vell Paris. de puntetes i sense fer soroll fixant la seva fosforeecent mirada cap a l'infinit. Sols una criatura era capaç d'alterar-lo; la gata Blonde, una mixeta anglesa del barri de Monparnasse. I alli estava...

Quan Blonde li va fer l’ullet a Noir va perdre el sentit va ensopegar amb el tub de llautó d’una xemeneia, que el va fer rodolar set o vuit vegades per la teulada fins anar a parar sobre el fils d’un estenedor del petit terradet de madame Bucherie qui en sentir tant d’escàndol va sortir escombra en mà empaitant el moix negre que tot d’un salt mal calculat, va anar caient desafiant la gravetat des de cinc pisos d’alçada camí del terra ple de llambordes. Ans però va topar amb uns cables elèctrics que el destí havia interposat a l’alçada del tercer pis.

Tot el veïnat va sentir els marrameus (“mecaguendeus” en llenguatge felí) allo era tot un castell de focs d’artifici , i rampada va i rampada ve, fins poder desempallegar-se i anar a parar amb els seus ossos sobre les mateixes llambordes. Va quedar immòbil mentre per sobre encara anaven caient algun test de fang amb geranis, una ferrada d’aigua bruta i un parell d’espardenyots .....

Però com qui compta un mambo...1..2..3..4..5...6..7..8...aaahhhh!. i vuit segons desprès va reaccionar va aixecar-se lentament va estirar-se fent cruixir totes les vertebres i una pota davant l’altre va anar desfilant pel carreró, de sobte es va aturar va girar el seu caparronet i amb somriure va dir -Miauuuu (que vol dir “C’est la vie”, en llenguatge felí) Així va ser que “le Chat Noir”consumir el seu primer punt d'aquell el seu “carnet de la vida”.

Aquesta es una continuació del relat: LE CHAT NOIR dins la nova proposta de: RELATS CONJUNTS

LE CHAT NOIR

(TOURNÉE DU CHAT NOIR Théophile Steinlen 1896)

Aquesta es una nova proposta de: RELATS CONJUNTS

Ves que no fos el gat mes negre de tota la França... El que si era cert es que aquell gat tenia nou vides; set oficials i dues de propina i com les germanes Laffitte el cuidaven i el mimaven el rentaven i el pentinaven clar, amb tots aquests miraments quin gat gossava a morir-se.

Claudine Lafitte l'havia recollit feia ja molts anys d'entre els cubells d'escombreries en un carreró sense sortida prop d'un cabaret de mala mort. La Solange Lafitte no volia cap bestia a casa però amb el temps si va fer.... Ara viatgen pel pais explicant la historia de les set vides del Chat Noir, be set i dues de propina , de moment.

- Com dius? Que quina es la historia?Ai amics em sembla que això sera part d'un altre relat...No obstant si viatgeu per la França sempre us queda l'esperança que en qualsevol racó, de qualsevol poblet trobar-vos les germanes Lafitte amb el seu "chat noir" que estan de tournée...........

Aqui teniu altres relats, d'altres amics i amigues blocaires amb el mateix tema:

Estripanits
Millu
Ònix
Barbollaire
Anna
Anna Tarambana
Williams
Gran Barrufet
Pd40
Xexu
Clint
Elur
El Grum d'En Companyia
L'Avi
Gatot
Alepsi
Franciscu
Escarabat
Jo Mateixa
Zincpiritione

Mon
Candela
Vullunfestuc
Aliiasa

Joana
Mon (un altre cop)

Efe
Gatot_ X
Waipu Joan

Mr.Bean

Master
Anna
Noa
Banalista

DES DE EL JARDÍ ....

(The garden - Joan Miró, 61 x 51 cm)


Aquesta es un altre proposta de RELATS CONJUNTS

Ep! aquí estic sota un garrofer florit, veient-les passar de mil colors; harmonia de primavera.

I veig al cel tot l’ocellam que acaba d’emprendre el seu vol, just ara que ja la primavera fuig de puntetes pel bell mig del jardí seguin l’estel de la matinada, es el moment emotiu on les flors belluguen les fulles en senyal de festa - A reveure, i fins aviat.. diu un cucot arran de terra. Tot es color, tots son colors i una musica. Avui el gran jardí de la natura fa una festa de comiat...Tot de sobte, per la llunyària es comença a perfilar l’estiu... ens portarà altres colors, altres musiques .....



CANON DE PACHELBEL

Altres propostes (ja em portem 31) de relats amb aquet quadre i aquesta musica les trobareu:
Anna Tarambana
Jocdellums
Onix
Pd40
Rondaire
Ulisses
Xupasangre
Uribetty
Tals
Joana
Estripanits
Cris R.
Yrun
Elur
Mon
Oriol
Alepsi
Jo mateixa
XeXu
Rock'n'roll
Milker
Mireia
Clint
Millu
Bluf
Barbollaire
Vullunfestuc
Déjà Vie
Anna
Banalista
Marinetix

NOTA: El proper cap de setmana(dies 16 i 17 de juny) a Mont-roig del Camp (Baix Camp) es celebrara el “III Cap de Setmana Mironià”

LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA

Quadre: LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA Salvador Dalí 1931


Ep, aqui estem sota el garrofer, uffff!

Ostres, ostres,ostres, ja t’ho deia jo que que aixó era massa fort, ji, ji, ji, mira, mira mira, ho veus? Ufff aquell rellotge s’esta fonen i nomes son les 7 menys cinc de la tarda, ufff, psssss! ji,ji,ji. Va, un “Carhu” i...... mira, mira, mira, aquell també s’esta fonen. Es la hòooostia! Ji,ji,ji es per descollonar-se viu! Ji,ji,ji.
Def de aquest llocf veig la platja, la calma de la marf. Ji,ji,ji. I si els relltges,tots els rellotges del món mundial es fonen...aixó vol dir que el temps es fon ufffff! Va, posem un altre Carhu i bridem... però perque cony brindem...ah! si. Brindo pel “tempus fugit”. Ji,ji,ji pssss.....

Aquesta es una nova proposta de Relats conjunts.

Cendres (relats conjunts)

("Cendres"d'Edvard Munch (1863-1944), pintor noruec de quadres i obres gràfiques, tristes i angunioses representacions basades en les seves obsessions i frustracions personals, van obrir el camí al desenvolupament del expressionisme. )

No, no se que passa que cada cop et veig mes apagat, mes serios ,i em preocupa tant i tant veure’t així. Tu que sempre has estàs un bon artista, un bon pintor, i ara fa tres mesos que tens la tela al cavallet coberta amb un llençol, sense atrevir-te a descubrir-la.
Jo vull, jo necessito ajudar-te, necessito recuperar l’home que vaig conèixer un dia...
En despertar cada mati tant sols penses en venir a seure en aquest trist racó del bosc on ni tant sols l 'ocell hi reposa a l' arbre ni refila les seves dolces melodies.
- Mira’m als ulls i digues si cadascun no son el reflexa de l’angoixa que estic patint . Pinta’m a mi així bruta, despentinada, desesperada, fes-ho si vols i despulla els teus sentiments per vestir un nou quadre....

- Va, fem que les cendres del passat se les emporti aquest vent de tardor.... i abraça’m. No cal que ni tan sols em diguis res, però abraça'm.


Podeu llegir mes relats vers aquest quadre d’en Munch al bloc: relats conjunts, També podeu fer la vostra aportació.

Moulin Galette

Fa estona que l’espero i ja em sembla tota una eternitat. No, soc jo qui arribat abans d’hora. Crec que la nota ho deixava clar: Segona taula de la guingueta del parc, al Moulin de la Galette, a l’Île-Saint-Louis. Jo portaré un abric color beige... El cas es que tampoc ser on cercar-la. Jo d’ella tant sols se que es diu Anne, que es minyona a casa d’uns burgesos botiguers, que te els cabells reixinxolats i ho se per la foto que m’ensenyà aquell dia en Pascal i el mes important; uns ulls preciosos amb una mirada que es podria reconèixer de lluny per tota la Rue de Blomet, que dic la rue de Blomet, per tot Paris.
Fou el propi Pascal qui s’oferí a fer de mitjancer, per concertar-me aquesta cita ( es veu que una d’aquelles a les que ell anomena cosina seva, son amigues). I es que en Pascal te una especial qualitat per fotre’m en cada embolic..Però jo soc pitjor, que m’hi deixo entabanar. A vegades crec que ho fa expressament per tenir recursos per escriure desprès els seus relats. El que mes em dol es l’André i la rialla que desprès deixarà tant sonorament pel “cafè des Incoherents” seguit del clàssic sermó: - Aquesta noia no existeix nomes que en els relats d’amor que escriu el babau d’en Pascal i des de fa uns dies en el teu cervell de mosquit aigualit. Au! baixa de la figuera sigues bon jan i fes alló que mes t’agrada; pintar. Despulla’ns la teva imaginació vers el blanc del bastidor, posa-ho tot : Llavis, ulls, nas, cabells de princesa amb tirabuixons, aquells pits petits tan a la francesa, amb forma de copa de champagne i posa també aquesta mirada per la que tant sospires allí, on nomes hi pot estar. Tan sols així la podras tenir, finalment sera tota teva per sempre.
Son mes de les cinc i collons! fa fred. Ni tant sols les aspes d’aquest vell moli han de poder, hores d’ara compadir-me de la meva solitud. La tardor francesa ja ho te això... Son els colors de la soledat.

Podeu trobar una relació de relats que s'han fet al voltant del quadre d'en Santiago Rusiñol al bloc RelatsConjunts.blogspot.com i si us animen deixeu el vostre.

.

Els Satel.lits

I si un dia cau tota la ferralla que em enviat a l’espai? Sabeu quans artefactes ha enviat l’home a l’espai? Jo no.
satèl·lits i mes satèl·lits que no pudem comptar amb els dits de les mans.
Ep Manel que hi ha de nou?
- Mira l’altre dia vaig trobar un tros del carburador de HB-31
- Doncs jo vaig trobar un tros de Meteosat pel carrer
- El diari “el Punt” posava que una vella de Vilanius, li va caure una tros antena, mentre estenia la roba al terrat
El drapaires de ferralla es farien d’or,

Idea: tindrien que ser biodegradables , quan ja no funcionessin puff! ja esta, desfets.

El troleibus

Recordo amb enyorança el “trole” com li deiem familiarment era de l’empresa FIRTESA i cobrí, des de 1953, el trajecte Tarragona - Reus i viceversa, fins que fou substituït progressivament pels autobusos moderns i no tant moderns , ja que n’hi havia de segona mà al principi, cap als anys 70.
El color blavós i verdòs indiscutible de la seva sorollosa carrosseria contrastava al llarg de la carretera quasi recta, amb els populars pals de ciment que sostenien una doble línia elèctrica aèria la qual proporcionava l'energia per al funcionament dels vehicles . El fet que només existís una sola línia elèctrica i dos vehicles que sortien simultàniament de Tarragona i Reus, obligava forçosament a efectuar a un d'ells una parada a mig camí quan es creuaven, per tal de desconnectar el respectiu “trolei” o perxa en el moment que passés l'altre. El cobrador amb un uniforme gris amb gorra de plat, era sovint l'encarregat d'efectuar la desconnexió del trolei mentre la paciència dels soferts viatgers era posada diàriament a prova. Els primers troleibusos eren de segona mà i venien de Saragossa, Fins hi tot n’hi havia de dos pisos com els autobusos de Londres. A mi això m’agradava, i pujar al segon pis, posar-me a primera fila i jugar a ser el conductor.

Tocat del bolet

El passat dissabte vaig anar al bosc a caçar bolets, a part trobar-ne uns quans, així com un quilo i mig, hi havia especies extranyes com el llaunos cocacolum, o el tampax brutus, fullus de periodicus i el merdaram que tiran els humans tots els toxics per excel.lencia si mes no contaminants.

Reconec que cada cop hi entenc mes (gracies a la tv3, la de tots) i veig la farinera borda (amanita phalloides) i se que es mortal.

Dins les curiositats boletaires hi ha espècies de bolets que produeixen estats alterats de la consciencia i que permeten als que els consumeixen, posar-se "en contacte amb els déus".

Tot i que la opinió pública sovint els classifica com a "tòxics", el cert és que alguns d’aquests bolets han estat considerats plantes màgiques en moltes cultures i el seu consum provoca uns efectes perfectament estudiats d'alteració sensorial i de la consciencia. L’ús d’aquests bolets ha estat tant important en el nostre país que ha generat personatges (gnoms, follets, fades, esperits i altres éssers) que poblen la nostra fantasia, el nostre llegendari i les nostres tradicions.

Fins i tot han generat expressions que han esdevingut populars, com “estar tocat del bolet”. l’Amanita muscaria, tradicionalment consumida per carboners, pastors i bosquerols.

Diuen que el propi Antoni Gaudi, l'arquitecte català (deixeu-me dir que es nascut a Riudoms , per emprenyar als de Reus) n'havia consumit i d'aqui les formes magiques de les seves construccions. pero això per ara nomes es una llegenda.

Doneu-me càfe!

Ja ho se, ja ho se, no es massa bo prendre tant cafè, però no ho puc evitar. Des de que vaig deixar de fumar potser es un dels pocs vicis que encara em queda. Ummmm! l’aroma d’un bon cafè d’aquells fets amb una bona cafetera, o be, els d’aquella cafeteria de la plaça major fets a consciència, tal com cal, amb l’escuma daurada i cremosa per sobre, amb poc sucre, menys que el just per endolcir-lo una mica i poc remenat. Mai en got, sempre en tassa, mes que tassa, tasseta, agafada amb dos dits tot aixecant el dit petit tibant com qui pateix artritis. Apropant els llavis, fent “morritus” a la tassa com qui vol donar un bes als llavis de l’enamorada, tot tancant els ulls, concentrant-se per rebre el primer contacte. Ull, que crema! Una lleu i suau bufadeta i ja esta, a xarrupades vas assaborint-lo. Deu meu quin ritual beure un cafè! Un cafè dels que deixen aquell pòsit al cul de la tassa i pots exclamar: Aquí si que hi ha marro! El suficient marro perquè la bruixota de torn pugui llegir-te la bonaventura, i et digui que seràs feliç i tindràs molts diners i faràs un viatge a un país llunya.. Quin plaer sentir tantes coses boniques per tant sols la voluntat; dos euros.
A la presó! caldria enviar als que ofereixen maquines de vending amb aquesta mena de suc negre i l’anomenen cafè. Com jo soc molt cafeter, crec que ja us ho havia dit, a la feina en bevia molt però des de aquella corredissa al lavabo.. Em vaig jurar que mai mes el tastaria si no fos que algun dia anés restret. Que costaria ajustar millor les quantitats i qualitats del producte? Doncs no, a patir. Estic totalment segur que aquesta pot ser una de les causes del que ja s’ha començat anomenar efecte ALT (Absentisme Laboral Temporal). Quantes hores perdem els catalans asseguts a la tassa del wàter de la feina per culpa d’un maleït cafè de maquina?. Segons un recent estudi, als EEUU que prenen el cafè en tasses de mig litre; un “americano” que en diem aqui, L’anomenada cultura del “coffe machine” esta força arrelada a tot tipus d’empreses, oficines i llocs de treball en general. Tant al Pentàgon com a la Casablanca i la CIA en son molt bevedors de cafè (es per això potser , que la cagan tant sovint?)Aquí potser ja ens toca de fer també un estudi, i que fos la Generalitat; ara be, no se si el Departament de Treball, o el de Sanitat, que subvenciones unes noves maquines expenedores de cafè de qualitat (colombià com a mínim) als centres de treball. Per cert en diu quelcom el nou Estatut d’això?