Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!
Abans a les cases dels pobles, just passada la portalada hi havia el càntir amb aigua fresca; un càntir d’aquells negres de ceràmica de Verdú que diuen que li dona a l’aigua aquella frescor especial. Les entrades de les cases quasi sempre han estat una de les estances mes fresques de la casa i sovint a l’estiu, fora el brancal de la porta s’hi reunia al vespre el veïnat a fer-la petar, parlar del problemes del poble, repassar al veïnat, explicar contes, ó a estones cantar cançons, parlar d’aventures i viatges desitjats... (com se nota que no existia l’internet, ni playstation, ni la tele)
Ara la manca de seguretat al carrer, fa que aquestes portes restin tancades i visquem mes de cara a dins, com enclaustrats a partir de certes hores. Els temps canviem, i molts costums també.
Abans passaves per un carrer i podies veure la mestressa de casa escombrant davant la casa...
- Bon dia senyora. Quina calor que fa? Anem be per anar al Peiró?
- I tant ! sempre carrer amunt...que volen un traguet d’aigua?
- Doncs no direm pas que no..
- Que venen de lluny?
- de Tarragona
- Ai caram, el meu marit i jo i tenim una cosina que...........
I com si res forasters i mont-rogenca s’entretenien una estona xerrant, abans que aquests reprenguessin el costerut camí cap a l’ermita del Peiró.
Ara amb prou feines ens saludem els uns amb els altres al creuar-nos pel carrer. I per suposat, l’aigua tan sols la podem veure a moltes de les portalades tancades en un raconet dins una tímida i solitària ampolla d’aigua de les “fontvelles”... ATENCIÓ: això no vol dir: “Si vols aigua aquí ens tens, beu la que vulguis, però no m’atabalis”. Aquestes ampolles tenen un altre funció, mes que res preventiva, que no es altre que perquè no si pixin els gossos i els gats. Diuen que es mes net que empolsimar amb sofre groc els raconets i cantonades. El cas es que es veu que funciona, perquè cada cop proliferen mes aquests envasos d’aigua. N’he comptat en un sol carrer onze ampolles. Fins hi tot n’hi ha que en posen de 5 litres (potser es perquè allí si deuen pixar mes).
Un bon amic meu volia anar a veure a l’alcalde de Barcelona; en Jordi Hereu per oferir-li el sistema donat que te greus problemes amb els transeünts, gent de l’anomena’t “botellon” e individus de la nit que es pixen pels racons dels carrers del casc antic de la ciutat. Qui sap a lo millor resulta que li donem la solució.....
NOTA: He cercat informació a tort i dret i fins hi tot per l’internet sobre l’origen de posar aquestes ampolles, però no he trobat res. Hi ha un buit científic sobre la matèria .....algú sap quelcom sobre el tema?
Ara la manca de seguretat al carrer, fa que aquestes portes restin tancades i visquem mes de cara a dins, com enclaustrats a partir de certes hores. Els temps canviem, i molts costums també.
Abans passaves per un carrer i podies veure la mestressa de casa escombrant davant la casa...
- Bon dia senyora. Quina calor que fa? Anem be per anar al Peiró?
- I tant ! sempre carrer amunt...que volen un traguet d’aigua?
- Doncs no direm pas que no..
- Que venen de lluny?
- de Tarragona
- Ai caram, el meu marit i jo i tenim una cosina que...........
I com si res forasters i mont-rogenca s’entretenien una estona xerrant, abans que aquests reprenguessin el costerut camí cap a l’ermita del Peiró.
Ara amb prou feines ens saludem els uns amb els altres al creuar-nos pel carrer. I per suposat, l’aigua tan sols la podem veure a moltes de les portalades tancades en un raconet dins una tímida i solitària ampolla d’aigua de les “fontvelles”... ATENCIÓ: això no vol dir: “Si vols aigua aquí ens tens, beu la que vulguis, però no m’atabalis”. Aquestes ampolles tenen un altre funció, mes que res preventiva, que no es altre que perquè no si pixin els gossos i els gats. Diuen que es mes net que empolsimar amb sofre groc els raconets i cantonades. El cas es que es veu que funciona, perquè cada cop proliferen mes aquests envasos d’aigua. N’he comptat en un sol carrer onze ampolles. Fins hi tot n’hi ha que en posen de 5 litres (potser es perquè allí si deuen pixar mes).
Un bon amic meu volia anar a veure a l’alcalde de Barcelona; en Jordi Hereu per oferir-li el sistema donat que te greus problemes amb els transeünts, gent de l’anomena’t “botellon” e individus de la nit que es pixen pels racons dels carrers del casc antic de la ciutat. Qui sap a lo millor resulta que li donem la solució.....
NOTA: He cercat informació a tort i dret i fins hi tot per l’internet sobre l’origen de posar aquestes ampolles, però no he trobat res. Hi ha un buit científic sobre la matèria .....algú sap quelcom sobre el tema?
4 comentaris:
Suposo que aixó deu ser com les bosses de plastic penjades pels sostres. En el cas de les mosques DIUEN que quan van volant i es topen amb la bossa d'aigua sel's hi distorsiona la visió i fugen. Suposo que pels gossos deu anar igual: en veure el racó de la porta distorsionat no deuen gosar a pixar-s'hi. Vivir para ver! jajaja
apa, sort i salut
El fotut, és que està comprovat que els regalets que també deixen en els seves sortides de passeig, no porten la SORT que ens pensem quan les trapitgem.
Una variant d'aquest tema tan freak és una bossa de plàstic plena d'aigua penjada d'un fil: se suposa per espantar a les mosques.
Els usuaris del sistema, es podrien agrupar en una entitat sense ànim de lucre i contactar amb una marca determinada, posar tots la mateixa i treure uns diners per drets d'imatge.
Publica un comentari a l'entrada