Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!
Quan jo era un nen d’això fa quatre dies al meu carrer a Tarragona celebràvem la revetlla de sant Joan amb coca, refresc, petards i clar, la foguera. Una setmana abans anaven pels comerços i les cases recollint “trastos vells” mobles, cartrons.... cada carrer de la zona feia una foguera i anàvem amb molt de compte perquè els del carrer del costat ens prenien la llenya (be, val a dir que també nosaltres preníem la seva) hi havia unes grans “batalles” fèiem estratègies que ni el propi Rommel ho hagués fet igual. Érem nens, eren jocs de nens igual que passava en aquella pel·lícula de “la guerra dels botons” d’Y. Robert, 1962. i que ens explica l'enfrontament entre dues colles de nens que van al mateix col·legi però que són rivals més enllà de les aules.
A la nostre revetlla no ens estàvem de res, el senyor Paco muntava un equipet de musica i posava discos de moda... Los tres sudamericanos, Luis Aguilé, l’Escobar, Sirex... Amb la proliferació de vehicles, zones blaves, tv's i mes “mandangues” i el pas dels anys; el fer-se gran, això es va anant perdent del tot...
A Mont-roig des fa tres anys una colla de persones amb l’única finalitat de ensenyar als nens i nenes les nostres tradicions i perquè aquestes no s’acabin perdent, organitzem una foguera als “set ponts”. (ja que l’Ajuntament, a diferencia d’altres poblacions, no fa res per mantenir la tradició i que aquesta no es perdi) Sapigueu que es demanen els permisos i autoritzacions legals per encendre foc, tal com ha de ser i que ens agradaria molt poder encendre la foguera un any amb la flama del Canigó.
La vigència de la celebració de Sant Joan a les terres de parla catalana, i també a molts indrets de la resta d’Europa, es deu a que la festa expressa un marcat caràcter col·lectiu i socialitzador. El seu gran poder d´integració ve donat per una riquesa ritual i simbòlica que, en l’univers de les festes tradicionals que encara se celebren en els temps actuals, poques festes posseeixen.
A la nostre revetlla no ens estàvem de res, el senyor Paco muntava un equipet de musica i posava discos de moda... Los tres sudamericanos, Luis Aguilé, l’Escobar, Sirex... Amb la proliferació de vehicles, zones blaves, tv's i mes “mandangues” i el pas dels anys; el fer-se gran, això es va anant perdent del tot...
A Mont-roig des fa tres anys una colla de persones amb l’única finalitat de ensenyar als nens i nenes les nostres tradicions i perquè aquestes no s’acabin perdent, organitzem una foguera als “set ponts”. (ja que l’Ajuntament, a diferencia d’altres poblacions, no fa res per mantenir la tradició i que aquesta no es perdi) Sapigueu que es demanen els permisos i autoritzacions legals per encendre foc, tal com ha de ser i que ens agradaria molt poder encendre la foguera un any amb la flama del Canigó.
La vigència de la celebració de Sant Joan a les terres de parla catalana, i també a molts indrets de la resta d’Europa, es deu a que la festa expressa un marcat caràcter col·lectiu i socialitzador. El seu gran poder d´integració ve donat per una riquesa ritual i simbòlica que, en l’univers de les festes tradicionals que encara se celebren en els temps actuals, poques festes posseeixen.
El foc, els misteris de la natura, el menjar, les cançons, les dites, el ball, les curacions i altres pràctiques que giren al voltant de la celebració de Sant Joan configuren un dia de transformació de la realitat quotidiana, en què els elements que ens envolten prenen nous significats. Una matinada plena de fets sagrats i excepcionals que ens aproximen a una visió diferent del nostre entorn. Moments màgics en els quals tot és possible...
Al voltant del foc màgic de sant Joan aprofitarem doncs per cremar els “mals rotllos” i els problemes quotidians. Diuen que es del tot purificador.
Al voltant del foc màgic de sant Joan aprofitarem doncs per cremar els “mals rotllos” i els problemes quotidians. Diuen que es del tot purificador.
Felicitats Joans i Joanes!
NOTA: mes informació sobre la festa a http://www.festes.org/
11 comentaris:
M'encanta la nit de Sant Joan, i sempre la celebro! No obstant aquest any será impossible... he de treballar...snif.
Mon ha teniu preparat el ninot?
Una foguera sense ninot no és una bona foguera.
Salut, República i Visca els Països Catalans
liliana:
si pots a les dotze de la nit llença un desitg al vent...espero que es cumleixi
1000 i 1 900:
i tant que hi haura ninot, com cada any
A Tarragona, per sant Joan es van cremar falles durant la II República, concretament entre els anys 1933 i 1936. Eren iguales, del mateix estil que les que es fant al Pais Valencia per Sant Josep
Amic Mon,
Per poder encendre la foguera de Sant Joan amb la Flama del Canigó només has de preguntar-ho al ex-alcalde Miquel Anguera (Beatet) i t'ho explicarà, ja que l'Associació de Veïns "Muntanya Roja" la va fer arribar fins al poble durant molts anys. S'ha d'anar a buscar a Reus el mateix dia 23 a la tarda.
Cal mantenir vives les tradicions!
mon: de ninots n'hi ha tot l'any i per tot arreu!!, no oblidem els successos electorals de fa unes setmanes! jejejejeje
bona entrada d'estiu... que la primera llum del sol us alliberi de tot els pesos que no voleu portar damunt.
sort i salut
Gràcies! :*
Aquest fals civisme institucional s'està poc a poc carregant la vida al carrer i le siniciatives ciutadanes, doncs tot ha de passar pel vist-i-plau del polítics. Parlo especialment de Tarragona, amb una bona festa de Sant Joan, però amb una festa molt controlada per les institucions.
M'agradaria poder organitzar una foguera al carrer... Intueixo la negativa municipal.
LA FLAMA DEL CANIGÓ
El foc esdevingué un símbol i la Flama del Canigó portadora d'un missatge de pau i amor, signe d'identitat de tot un poble que vol guardar la seva cultura, la seva llengua, les seves tradicions i costums.
Temps ençà era un cerimonial recollir llenya. Nens i avis notables, tothom contribuïa al castell de focs. A les cases rurals tots els objectes que no podien ser llençats perquè llur antiguitat els conferia un valor lligat al record dels avis, eren posats de racó fins el dia on sols el foc purificador els hi proporcianava una fi prou digna: així com cadires i bancs d'esglésies. A l'Edat Mitjana cremaven guilles i serps, animals malèfics.
Durant la guerra civil i la segona guerra mundial, moltes festes tradicionals desapareixen, però en el cor de cada català roman un profund desig i menester de retrobar les arrels, d'establir uns lligams amb l'historia, les tradicions i de tornar a fer viva la llengua dels seus pares.
A l'any 1955, Francesc Pujade retorna aquesta vella tradició i encén el que ara és la Flama del Canigó.
El 1964, la primera flama, promoguda pel Cercle de Joves, nasqué sobre la terrassa del Castellet de Perpinyà. Gràcies a la Flama del Canigó, l'antiga presó on patiren tants catalans es tornà niu d'amor. D'aleshores ençà, la flama s'hi queda tot l'any abans de ser regenerada a la pica del Canigó amb feixines vingudes d'arreu dels Països Catalans.
Aquesta festa arrelada a l'historia és un missatge al futur per recordar un origen comú i una cultura pròpia de tots els Països Catalans.
Any rera any es comença el diumenge abans de Sant Joan, amb una trobada al pic del Canigó on es repleguen feixines d'arreu dels Països Catalans, cada municipi, cada poble aporta una part d'aquesta creació col.lectiva. Aquests últims anys es concentren més de 2.000 persones. El dia 22 es puja la flama guardada durant tot l'any al Castellet de Perpinyà al pic i s'encent una foguera que és vetllada fins a mitja nit. Quant el foc il.lumina la pica del Canigó, la Flama bategarà al ritme de tots els cors Catalans.
El dia 23 a la 00:00 hores la Flama ja regenerada comença el descens, i corre, res no pot aturar-la. A peu, a cavall, sobre la terra, sobre el mar, es una immensa cursa de relleus que portarà aquest missatge d'agermano a tots els que som i serem gent Catalana.
A mi m'agrada molt la nit de Sant joan , conservem aquesta tradició. Mengem coca , fem una foguera , tirem petards...
gracies, espero que ho hagueu passat d'allo mes be la nit de sant joan,
nota: A Mont-roig vam tenir un petit ensurt un coet va cremar part dels xipres de la pista d'estiu però l'eficacia dels veïns (alcalde Morancho present) i despres l'arribada dels bombers tot va quedar en un petit ensurt.
1000 i 1 900 gracies pel escrit.
Publica un comentari a l'entrada