Al meu poble ( Les Planes d'Hostoles - Garrotxa) ens diuen " NYERROS"( es veu que durant la guerra civil hi havia un general amb aquest nom). Ja li val!!
Ep Mon tot i que ha passat temps ja pots ampliar la col.lecció amb els que surten aquí.
Tots los d’aquí som uns; per això la gent, quan se tracta d’aqueix camp y de’ls homes com cal que hi viuen sentireu que tots us diuen: “La gent del Camp, gent del llamp” Com fa temps que m’hi passeijo sense profit, però amb gloria, y tragino una memòria que a ningú del mon envejo, sé rondalles i cançons dels pobles i les ciutats que’ls deixan ben retratats per tots los quatre cantons: “Tarragona, pela-canyas, á Reus los dihuen ganxets, á la Selva tupinets i á Prades cova-castanyas; á Alcover pilots de fanch, a’ls de la Espluga frarots, y orugas, á Valls garrots y budallés a Montblanch. A Cambrils, que hi fan bons ayres, los hi dihuen paperinas, y a la Riba, que hi ha tinas, pedassots y paperayres. No sé per quinas rahons, quan a Riudoms s’anomena, tothom diu, á boca plena, bona gàvia i mals moixons; y, si’s tracta de Montroig, encara que es diu de broma, sentiràs: –de Montroig ni home ni dona et faci goig– Y així, d’aqueixa manera, te parlan de Riudecols, de las Irlas y Vinyols, de Dos-ayguas y Argentera, Vilanova i Montbrió, Vilaseca i Constantí, La Secuyta y Puigdufí, Vilallonga y la Massó; y fan ví per tot arreu y tothom treballa y menja y van á missa’l diumenge renegant sempre de Dèu; y aquí empeltan y allí cavan, aquí cullan y allí regan y això sí, la mà no’t negan perquè ser formals ne saben; que paraula que algú dòna la cumpleix de nit y dia: primer s’en retiraria quinze passos “Tarragona” ja ho sabeu, y veusho aquí tal com és y com serà al Camp al pa li dihuen pa y en el ví, no més que ví.
Josep Maria Vallès acabà la presentació amb un fragment de l'obra de teatre Mestre Feliu en la qual Torres Jordi retrata amb ironia la gent i els pobles del Camp de Tarragona de finals del segle XIX.
18 comentaris:
Sense que s'enfadin els veïns de Vilanova d'Escornalbou.
"PUPUTS"
En sé més, els deixo per altres participacions.
els tomakots els de riudoms, els foradats els de montbrió, els quemacos els de barna, i jo sí que no en sé cap més...jeje
Els de colldejou són "fumats".
Tres dels que sabia ja els citat.
A Botarell "GERXOS"
A la Torre de Fontaubella (després de Colldejou) son "RABOSES".
Ei!!!!!una dita
A Botarell, tots son gerxos
A Montbrió, ja no tant
A Cambrils, la boniquessa
A Mont-roig, la flor del camp.
M'ha agradat això de foradats...
M'ha agradat això de foradats...
Al meu poble ( Les Planes d'Hostoles - Garrotxa) ens diuen " NYERROS"( es veu que durant la guerra civil hi havia un general amb aquest nom). Ja li val!!
a Solivella, Cargols.
Als de Vilalba dels Arcs els diuen CATXAPS.
Un altre dita.
Si vas a l'Hospitalet
Sempre veuras els mateixos
quatre carabiners
dos ferroviaris
i gent que fa feixos.
A Reus ho han canviat i ja no son ganxets. Ara els de Reus es diuen juantxis.
molt bo Oscar, molt bo...
Ep Mon tot i que ha passat temps ja pots ampliar la col.lecció amb els que surten aquí.
Tots los d’aquí
som uns; per això la gent,
quan se tracta d’aqueix camp
y de’ls homes com cal que hi viuen
sentireu que tots us diuen:
“La gent del Camp, gent del llamp”
Com fa temps que m’hi passeijo
sense profit, però amb gloria,
y tragino una memòria
que a ningú del mon envejo,
sé rondalles i cançons
dels pobles i les ciutats
que’ls deixan ben retratats
per tots los quatre cantons:
“Tarragona, pela-canyas,
á Reus los dihuen ganxets,
á la Selva tupinets
i á Prades cova-castanyas;
á Alcover pilots de fanch,
a’ls de la Espluga frarots,
y orugas, á Valls garrots
y budallés a Montblanch.
A Cambrils, que hi fan bons ayres,
los hi dihuen paperinas,
y a la Riba, que hi ha tinas,
pedassots y paperayres.
No sé per quinas rahons,
quan a Riudoms s’anomena,
tothom diu, á boca plena,
bona gàvia i mals moixons;
y, si’s tracta de Montroig,
encara que es diu de broma,
sentiràs: –de Montroig ni home
ni dona et faci goig–
Y així, d’aqueixa manera,
te parlan de Riudecols,
de las Irlas y Vinyols,
de Dos-ayguas y Argentera,
Vilanova i Montbrió,
Vilaseca i Constantí,
La Secuyta y Puigdufí,
Vilallonga y la Massó;
y fan ví per tot arreu
y tothom treballa y menja
y van á missa’l diumenge
renegant sempre de Dèu;
y aquí empeltan y allí cavan,
aquí cullan y allí regan
y això sí, la mà no’t negan
perquè ser formals ne saben;
que paraula que algú dòna
la cumpleix de nit y dia:
primer s’en retiraria
quinze passos “Tarragona”
ja ho sabeu, y veusho aquí
tal com és y com serà
al Camp al pa li dihuen pa
y en el ví, no més que ví.
Josep Maria Vallès acabà la presentació amb un fragment de l'obra de teatre Mestre Feliu en la qual Torres Jordi retrata amb ironia la gent i els pobles del Camp de Tarragona de finals del segle XIX.
Uff als de Barcelona som moltes coses:
Pixapins, diessel, canfanga, d'enallà, kamacus, i més que no recordo
Sinoensé, la d'enallà.
Els d'Ascó són Roba-rucs;
i els de la Fata (la Fatarella) indios (perquè sembla que estiguin en una reserva, lluny de tot)
Els de Barna Pixapins
Publica un comentari a l'entrada