LA PRIMERA VIDA DEL CHAT NOIR (2ª part)

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

A petició d'algun lletraferit i amic blocaire, i despres de la insistent demanda de milers i milers de persones , us explicare una de les vides del Chat Noir. I per si de cas ho titulare:

"De com el Chat noire va predre la primera vida"

- Bon a nit senyores i senyors. Avui escoltaran la extraordinaria e inverosimil i historia del Chat Noir. que per set cops i dues de propina, va exhaurir la seva vida per`tot i així següeix tant panxo......

Aixì comença l'espectacle que les germanes Lafitte porten pels pobles i viles de França. La Claudine sempre va narrant l'historia tot acaronat aquell gatot negre, mentre la Solange, la mes gran, toca al piano velles "chançons du Paris"...

Psss!....Sense que elles m'escoltin, ara que son fora, us explicare com va perdre la primera de les vides....

Com cada nit el jove Chat Noir sortia a fer la seva ronda per les taulades del vell Paris. de puntetes i sense fer soroll fixant la seva fosforeecent mirada cap a l'infinit. Sols una criatura era capaç d'alterar-lo; la gata Blonde, una mixeta anglesa del barri de Monparnasse. I alli estava...

Quan Blonde li va fer l’ullet a Noir va perdre el sentit va ensopegar amb el tub de llautó d’una xemeneia, que el va fer rodolar set o vuit vegades per la teulada fins anar a parar sobre el fils d’un estenedor del petit terradet de madame Bucherie qui en sentir tant d’escàndol va sortir escombra en mà empaitant el moix negre que tot d’un salt mal calculat, va anar caient desafiant la gravetat des de cinc pisos d’alçada camí del terra ple de llambordes. Ans però va topar amb uns cables elèctrics que el destí havia interposat a l’alçada del tercer pis.

Tot el veïnat va sentir els marrameus (“mecaguendeus” en llenguatge felí) allo era tot un castell de focs d’artifici , i rampada va i rampada ve, fins poder desempallegar-se i anar a parar amb els seus ossos sobre les mateixes llambordes. Va quedar immòbil mentre per sobre encara anaven caient algun test de fang amb geranis, una ferrada d’aigua bruta i un parell d’espardenyots .....

Però com qui compta un mambo...1..2..3..4..5...6..7..8...aaahhhh!. i vuit segons desprès va reaccionar va aixecar-se lentament va estirar-se fent cruixir totes les vertebres i una pota davant l’altre va anar desfilant pel carreró, de sobte es va aturar va girar el seu caparronet i amb somriure va dir -Miauuuu (que vol dir “C’est la vie”, en llenguatge felí) Així va ser que “le Chat Noir”consumir el seu primer punt d'aquell el seu “carnet de la vida”.

Aquesta es una continuació del relat: LE CHAT NOIR dins la nova proposta de: RELATS CONJUNTS