El Ball de Dames i Vells havia estat estès per bona part de la Catalunya Nova, sobretot pel Camp i el Penedès. Apart del ball de Tarragona (1514), es ballava a Reus (1533), Montbrió del Camp (1698), Mont-roig del Camp (1816), La Selva del Camp (1816), Riudoms (1861), Porrera (1863), l'Arboç, el Vendrell, Vilanova, Vilafranca, Sitges...
A Reus la primera documentació del Ball és del 1533, tot i que en tenim moltes altres referències, hi ha constància de la regular participació en les Festes de Misericòrdia entre els anys 1523 i el 1921. Andreu de Bofarull, Francesc Torné i Barrera o Antoni de Bofarull els citen en els seus llibres. Fins i tot sabem que el 1792 van actuar a la Ciutat dos Balls de Dames i Vells, però no s'ha trobat el text del Ball com van fer a Tarragona. El fet que no fos un Ball organitzat per un gremi ni una institució ha fet que tampoc tinguem localitzada cap mena de document comptable del qual en podem deduir cap característica. Si sabem que el Ball de Dames i Vells de Reus havia de ser tan mordaç i iconoclasta com ho és avui dia el de Tarragona ja que el 29 de juny de 1763 en passar la processó de Sant Pere per la Plaça Mercadal, un component del Ball "dirigió sus muecas a los soldados" i aquests el van prendre presoner. Llavors els altres balls, espectadors i capellans van començar a clavar cops de puny, i fins i tot, cops de ciri als soldats. Des del Campanar es va tocar a sometent i la gent ocupà el Mercadal i el carrer de Monterols "armados de toda clase de armas" i els soldats es replegaren al quarter deixant lliure el dansaire. Tot i això aquest s'hagué de refugiar un any al convent de Sant Francesc, el campaner a Poblet, el tinent d'alcalde empresonat i el cap militar expulsat del regiment.
A Mont-roig del Camp es te constància de l’actuació d’un ball de Dames i Vells i altres balls. durant la festa de translació de la Mare de Déu de la Roca, el 8 de setembre de 1816 al santuari restaurat on segons conta la crònica acudiren feligresos i ball populars d’arreu del Camp.. entre els balls presents en aquesta festa hi ha a mes dels ja esmentat “Dames i vells” el “ball de cercolets” el ”ball de gitanes” el de “Valencians” Aquest últim també es fa menció en un manuscrit de l’any 1841, fet per un procurador o administrador de l’ermita
“He vist jo que alguns anys lo ball de Valencians pujava amb la torreta fins dalt de sant Ramon...”
Efectivament en acabar el ball , tres dansaires pujaven damunt l’espatlla dels companys, agrupats en pinya; ens diu Amades, i el cap danser s’enfilava damunt dels tres, formats així la torreta al·ludida, la qual devien passejar presumptuosos fins arribar a l’enlairada ermita.
Curiosament també hi va concorre un ball de diables “...tirant carretilles a desdir”
Al meu parer crec si be es ballava tradicionalment per festes tinc dubtes que existís un ball de “Dames i Vells” local. Mes aviat eren grups convidats o contractats d’altres poblacions amb tradició en balls (Reus, Tarragona, Vilafranca...) tot i així les festes del segle XIX eren molt mes lluïdes que les actuals (i amb menys recursos) Les festes del 1816 tenien ser d’allò mes grans e importants perquè son molts els historiadors i cronistes que en parlen.
Preneu nota Patronat, Ajuntament i veïns del que feien els nostres avantpassats....
PD: Digueu-me corco, però heu llegit el programa de la Festa Major ?
A Reus la primera documentació del Ball és del 1533, tot i que en tenim moltes altres referències, hi ha constància de la regular participació en les Festes de Misericòrdia entre els anys 1523 i el 1921. Andreu de Bofarull, Francesc Torné i Barrera o Antoni de Bofarull els citen en els seus llibres. Fins i tot sabem que el 1792 van actuar a la Ciutat dos Balls de Dames i Vells, però no s'ha trobat el text del Ball com van fer a Tarragona. El fet que no fos un Ball organitzat per un gremi ni una institució ha fet que tampoc tinguem localitzada cap mena de document comptable del qual en podem deduir cap característica. Si sabem que el Ball de Dames i Vells de Reus havia de ser tan mordaç i iconoclasta com ho és avui dia el de Tarragona ja que el 29 de juny de 1763 en passar la processó de Sant Pere per la Plaça Mercadal, un component del Ball "dirigió sus muecas a los soldados" i aquests el van prendre presoner. Llavors els altres balls, espectadors i capellans van començar a clavar cops de puny, i fins i tot, cops de ciri als soldats. Des del Campanar es va tocar a sometent i la gent ocupà el Mercadal i el carrer de Monterols "armados de toda clase de armas" i els soldats es replegaren al quarter deixant lliure el dansaire. Tot i això aquest s'hagué de refugiar un any al convent de Sant Francesc, el campaner a Poblet, el tinent d'alcalde empresonat i el cap militar expulsat del regiment.
A Mont-roig del Camp es te constància de l’actuació d’un ball de Dames i Vells i altres balls. durant la festa de translació de la Mare de Déu de la Roca, el 8 de setembre de 1816 al santuari restaurat on segons conta la crònica acudiren feligresos i ball populars d’arreu del Camp.. entre els balls presents en aquesta festa hi ha a mes dels ja esmentat “Dames i vells” el “ball de cercolets” el ”ball de gitanes” el de “Valencians” Aquest últim també es fa menció en un manuscrit de l’any 1841, fet per un procurador o administrador de l’ermita
“He vist jo que alguns anys lo ball de Valencians pujava amb la torreta fins dalt de sant Ramon...”
Efectivament en acabar el ball , tres dansaires pujaven damunt l’espatlla dels companys, agrupats en pinya; ens diu Amades, i el cap danser s’enfilava damunt dels tres, formats així la torreta al·ludida, la qual devien passejar presumptuosos fins arribar a l’enlairada ermita.
Curiosament també hi va concorre un ball de diables “...tirant carretilles a desdir”
Al meu parer crec si be es ballava tradicionalment per festes tinc dubtes que existís un ball de “Dames i Vells” local. Mes aviat eren grups convidats o contractats d’altres poblacions amb tradició en balls (Reus, Tarragona, Vilafranca...) tot i així les festes del segle XIX eren molt mes lluïdes que les actuals (i amb menys recursos) Les festes del 1816 tenien ser d’allò mes grans e importants perquè son molts els historiadors i cronistes que en parlen.
Preneu nota Patronat, Ajuntament i veïns del que feien els nostres avantpassats....
PD: Digueu-me corco, però heu llegit el programa de la Festa Major ?
2 comentaris:
Bon treball, Mon. Jo, per una colla de casualitats, encara no he llegit el programa de la festa major, pero ja me l'imagino.
sort i salut
El programa com sempre, sense cap novetat i la novetat de l'any passat del mercat esperem que millori sinó l'any vinent ja no el faran.
El que trobo molt lleig és el cartell de la festa.
Publica un comentari a l'entrada