Ep aqui estem sota el garrofer, fent memoria historica!
Españoles….Franco ha muerto…!
Com cada dia m’aixecava a les 7 del mati per anar a la Universitat Laboral ( Universidad Laboral Francisco Franco on durant la llarga agonia del dictador el Sr Julio Martinez Roces; professor de política y secretari local del Movimiento, ens feien resar a diari per la seva salut). Al sortir al carrer una dona em diu…-No saps? Franco ha mort- aquell dia no va haver classe, ni el següent,ni l’altre. Varem tenir molts dies de dol...
Abans de la mort del dictador "tothom era franquista". Aixecaven la ma, deien Arriba Espanya...ningú gosava a parlar malament del país, a fer res que no estes establert. tots teníem por. Recordo les llargues cues de gent desfilant davant les despulles del general , rius de gent. alguns fins hi tot ploraven.... Molts d'ells però durant la llarga agonia del dictador explicaven acudits sobre la seva mort....
-Va el princep Juan Carlos i li diu a la princesa Sofia...: Abrete de piernas reina mia...! i la Sofia pregunta...-Que ya se ha muerto el viejo?
No se si us passa el mateix, però ara recordo aquells anys anteriors a la mort d'en Franco com si els dies fossin grisos, sense sol, records en blanc i negre.
Españoles….Franco ha muerto…!
Com cada dia m’aixecava a les 7 del mati per anar a la Universitat Laboral ( Universidad Laboral Francisco Franco on durant la llarga agonia del dictador el Sr Julio Martinez Roces; professor de política y secretari local del Movimiento, ens feien resar a diari per la seva salut). Al sortir al carrer una dona em diu…-No saps? Franco ha mort- aquell dia no va haver classe, ni el següent,ni l’altre. Varem tenir molts dies de dol...
Abans de la mort del dictador "tothom era franquista". Aixecaven la ma, deien Arriba Espanya...ningú gosava a parlar malament del país, a fer res que no estes establert. tots teníem por. Recordo les llargues cues de gent desfilant davant les despulles del general , rius de gent. alguns fins hi tot ploraven.... Molts d'ells però durant la llarga agonia del dictador explicaven acudits sobre la seva mort....
-Va el princep Juan Carlos i li diu a la princesa Sofia...: Abrete de piernas reina mia...! i la Sofia pregunta...-Que ya se ha muerto el viejo?
No se si us passa el mateix, però ara recordo aquells anys anteriors a la mort d'en Franco com si els dies fossin grisos, sense sol, records en blanc i negre.
NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Adivina, adivinanza" d'en Joaquin Sabina
11 comentaris:
un servidor estaba a punt d'intervenir a la marxa verda del Marroc, feia la mili a infanteria de marina, com compendràs amb un culet i els collons a la gola
salutacions
Ves com són les coses.. aquell 20-N del 1975 jo també estava estudiant a la Laboral de Tarragona. Però no anava i venia cada dia sinó que estava intern i només anava a casa els caps de setmana. Recordo perfectament com va ser la jornada. Encara érem a les lliteres de l'habitació del col·legi "Raimundo Lulio", tal com li deien llavors, quan pels passadissos sentim un company cridant com un boig 's'ha mort el Franco.. s'ha mort el Franco'. Segur que va ser el dia que ens vam aixecar del llit més ràpid. Ens va faltar temps per vestir-nos i baixar a secretaria per preguntar quans dies de festa tindríem. I tots cap a casa a escoltar música sacra i veure els dibuixos animats que anaven posant ara sí i ara també per la tele entre noticiari i noticiari.
:)
company...! jo estava al "Eugenio D'Ors" i anava cada dia a dormir a casa..recordo que vam empalmar amb les vacances de Nadal
jo treballava al Banc Coca (de l'oligarquia franquista) i no recordo que feia aquell dia. Recordo que pocs dies després, el dia del funeral, em van detenir i vaig anar a parar a la garjola. I, si, recordo l'etapa anterior en blanc i negre.
Com el NODO, MOn? ;)
A m em van donar feste al cole de monges....
Encara recordo esperar el bus de la companyia Dalmau (aquell que tenia pocs seients i no volia seure ningú perquè no et demanes cap company per aguantar-li els llibres i carpetes) a la plaça "XXV años de paz" actual Miramar per anar a Reus a l'Institut Salvador Vilaseca, esperant arribar a Reus per tornar amb tres dies de festa grossa
kina colla de sinverguensas ke esteu fets
jo emvaig fer un tip de plorar
sota la morera esclar
a veurelels passar
carai ja en fa 32 de akell dia
apa ARRIVA
o abajo
a10
Companys tots, una altra que estava acabant Magisteri, o sigui, que... jejeje, el món és un mocador, de vegades petitó... Jo vaig fer festa i punt, em van sortir les reivindicacions més tard, a mi, vaig tardar poc però, abans no m'enterava d'un "pijo", anava per la vida de zombie burra, mirant de no gastar per poder acabr la carrera amb beca, que a casa ni un duro i encara franquistes, qui els va matricular, pobrets, macos que són el mapa i la mama, però del morro fort, cony, mira que costa eh? Com que diuen que ells amb en Franquito van poder treballar...
Veieu com estic perduda? El papa i la mama, que coi el mapa, aquest el necessito jo...
Em ve present d'anar cap a colegi i pel davant de ca la manola, no se qui ni com em va dir que no calia que hi anés i que teniem 3 dies de festa. A casa em van enviar a fer olives!!!... i amb aquell fred!!!. Recordo que una colla vam anar (obligats??) a una missa al vespre.
Si es morís el rei, tindriem uns dies de festa? (si la resposta es si, ja pot començar i si la respota es no, que plegui i torni tot el que ha fotut).
apa, sort i salut
Em ve present d'anar cap a colegi i pel davant de ca la manola, no se qui ni com em va dir que no calia que hi anés i que teniem 3 dies de festa. A casa em van enviar a fer olives!!!... i amb aquell fred!!!. Recordo que una colla vam anar (obligats??) a una missa al vespre.
Si es morís el rei, tindriem uns dies de festa? (si la resposta es si, ja pot començar i si la respota es no, que plegui i torni tot el que ha fotut).
apa, sort i salut
Publica un comentari a l'entrada