-Es a mi?
- Si tòtila es a tu el que mira el quadre...Vigila no vingui ningú pel passadís...Perfecte, un moment que surto... Uf! Ja era hora per fi puc estirar les cames.. No saps lo malament que se esta aquí dintre encongit immòbil i tot seriot...Va home no n'hi ha per tant, tanca la boca que encara t’entrarà un mosquit, i deixa de mirar-me fixament. No tindràs un piti? Saps, els personatges dels quadres també tenim vicis.... I que? va expliquem coses... Com se la campen per allà fora? Com va el AVE? Que dius ara ? que encara no...A finals de febrer ? Però si vaig escoltar a uns visitants del museu dir a l’estiu que sobre el 20 de desembre....i el Barça? Be, encara queda molta lliga... I que hi ha de lo de la Carla Bruni i el president francès? Que cabron el Sarkozy! He sentit dir que ella esta embarassada. Aquí s’escolten moltes coses. No saps allò de que les parets escolten? Doncs els quadres tenim orelles. Si no fos per aquest moments, la vida museística es molt avorrida....compte que ve algú... Be, fins un altre, ha estat un plaer... Uis..! el cigarret... te.
El noi torna a corre-cuita al interior del quadre i adopta un posat estàtic i a la vegada estètic amb la mirada perduda al infinit. Pel passadís s’escolten unes passes. el visitant anònim resta embadalit boca oberta , cigarreta a la ma tot mirant el quadre. les passe s’aturen al seu costat..
-Escolti jove. vostè de que va? No sap que no es pot fumar a dins del museu?.
- No, si la cigarreta no es meva, ha estat ell - tot assenyalant el quadre.
- Au va, ràpid fora d’aquí- replica el vigilant del museu amb un petit somriure als llavis- I a sobre fumant-se un porro. On anirem a parar!
Obra: " Escapant de la crítica" 1874, oli sobre tela, Banc d'Espanya, Madrid.
Autor: Pere Borrell del Caso (Puigcerdà 1835 – Barcelona 1910) Pintor, dibuixant, acuarelista i grabador espanyol. magnífic exponent de la tècnica anomenada. "trompe l'œil "
Un exemple de "trompe l'œil " a Tarragona
Aquest es el post numero: 273...La cultura em persegueix però jo sóc més ràpid.
13 comentaris:
jejeje... De bon matí amb el vici!
És que una ha d'estar alerta, Mon! ;)
Molt bo!
Excel.lent, Mon! L'unica cosa que et pugués reprotxar va ser quan un fum amb olor de porro va sortir des del meu ordinador...hehehe!
qui parla de porros ?
qui té paper ?
tens un cigarro per fer un porro ?
bon relat, la zel també hi està ficada
salutacions
Osti, Món, quin post tan genial, nano, jo també m'apunto al porro, a veure si ho veig més clar o, si més no, més contenta...
Molt molt bé! jeje, que n'ets de pinta... Petons a milers...
sortir del quadre per saber com va el Barça i el Sarkozy... vols dir que val la pena?
Caram, caram!!!!!!!!!
Caldrà anar a pams a partir d'ara quan ens plantem davant d'un quadre, no sigui cas que cobri vida davant nostre i ja sabem que n'hi ha de tots els gustos i més si ho fem sols, com a mínim tenir algú al costat que ens estiri del braç si ens vol xuclar la pintura.
Molt bon post Mon
Molt bo. Bonissima la situació del guarda i l'altre amb el cigarro a la mà mirant el quadre!
jeje, crec que si em passés a mi faria la mateixa cara. M'ha agradat com ho has explicat, felicitats :)
Molt divertit! Quin prenda aquest del quadre, déu n'hi do la barra que té. M'ha agradat molt, sobretot la sensació que em queda de conèixer el personatge amb quatre coses que has mostrat d'ell.
hehehehehe...
Un post molt bo...
Per cert, ja veuràs quan sàpiga allò d'en Chaves i la Campbell... jajajaja!!!
així que un porret!! M'apunto!!
A mi si un quadre em parlés....voldria saber quants porros m'hauria fumat!
Salut!!
hehehe, molt ben pensat!
Me l'he llegit un parell de cops. Veig com el noi surt a estirar les cames però penso que no siguin els porros (i altres substàncies)i fumar en lloc de matar dóna vida :p
jajajajajaajajaj!! boníssim, m'ha agradat molt!! Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada