TAXI..! (Relats conjunts)

Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Demanant un taxi - Lisbeth Firmin - 2004

Aquesta es una altra proposta dels Relats Conjunts

Taxi…! Taxi!

Uff…! bon dia, al carrer Lluna, cantonada Lapiedra

Marc, Marc ets tu?

Cony, que fas fent de taxista? Que dius ara, uns cursets? Una nova tècnica per conèixer la realitat ciutadana de a prop; “Come to the citizen” Que us ho ha imposat el partit? Un cop per setmana fas de taxista. Mira, ben mirat esta be.

Ah, que hi ha mes companys regidors que ho estan fent. Si? I doncs?....Ah que hi ha qui li ha tocat fer practiques d’escombriaires, manobres...i es rotatiu i que et pot tocar qualsevol rol. Cada setmana feu un lloc diferent... ufff doncs si que es dur.

...

Quin dia mes fastigós avui oi? El de la “tevetres” diu que tenim pluja fins dilluns, i es una merda perquè amb aquesta humitat no hi ha manera que s’assequi la roba. Ah que vosaltres ja us va be, que així teniu mes carreres...I es que mai plou a gust de tothom....jejeje

...

Mira em pot deixar aquí mateix ...Quan et dec? 40€? Collons, quins preus maco? Com es passeu els taxistes! Si, si el Zapatero no? Que si us votéssim a vosaltres, “otro gallo cantaria”? La cançoneta de sempre.

Doncs xató, saps que et dic....a veure quan ens veiem . Per pendre algo? Nooo

A la cua de l’atur fent mes practiques també. Bon dia.

 

Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.

MES ANGELETS QUE MAI

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

- No hagués dit mai que en Mon, des de sota el garrofer, tingués cap interès per nosaltres.
- I menys per fer-nos retratar!
- Però a vegades ja té alguna cosa rareta, aquest noi... saps què va fer l'altre dia?
- I tant que ho sé! va posar un vídeo de broma, que no s'engegava! Era una foto.
- I ara li demana un dibuix, serà per fer-se perdonar la broma?
- I ella li fa... li devia fer gràcia!
- No t'has fixat que no dibuixa mai cap figura humana, aquesta dels moments?
- Sí! I saps per què?
- I tant que ho sé, perquè li queden fatal!
- Doncs vinga, espavil·la't a ajudar-la una mica que si no... sortirem horrorosos.
- Però no fèiem vaga?
- Sí! Però això és una urgència. Au, va! dirigeix-li la mà, una mica, que tampoc es noti molt, eh?
- I tu què?
- Jo respecto la vaga, noi, i a més a més vull quedar amb una bona "pose".

Dedicat a en Mon, de La Garrofa de Mont-roig

La Carme te un blog molt xulo que es diu: “Nova Col·lecció de moments”on ha publicat un bonic post amb el tema dels relats conjunts d’aquest mes, El que m’ha fet molta il·lusió es la dedicatòria i ara la comparteixo amb vosaltres.
La Carme la vaig descobrir un dia de casualitat navegant per Internet. Vaig anar a petar als comentaris d’un post seu, vers Mont-roig on un comentari d’en Xexu deia:
Si en Mon (de la Garrofa de Mont-Roig) llegeix aquest post segur que se li cau la bava amb les coses que dius del seu estimat poble.
La Carme contestava: Xexu, segur que si que li cauria la baba , i amb tota la raó del món, però no crec pas que el llegeixi.
Ja veieu aquí queda en evidencia que el món dels blogs te quelcom de màgic ... Jo no coneixia de res a la Carme.
Ella, te un peculiaritat i es que fa uns dibuixos que a mi em tenen prendat i uns posts mes tard d’aquest de Mont-roig va fer uns dibuixos sobre paisatges del terme mont-rogenc
Gràcies Carme pels dibuixos, aquests angelets m’han agradat molt. Ojala algun cop pugui fer quelcom tant bonic i dedicar-t’ho.
Aquest es el post numero:474

ÀNGELS

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Versió lliure del fragment de LA MADONNA SISTINA Rafael 1513-1514
Aquesta es una altra proposta dels relats conjunts
I tu, quan agafes vacances?
No ho se noi , per què últimament s’ha girat feina
Doncs ves en compte si fas hores per què diu sant Pere que ni cantant les paga.
Broooooop... ! (rot angelical) Pssst doncs anem be!
Si al menys els homes fossin mes prudents, no tindríem que anar tant de bòlit
Si, jajaja i a sobre es passen els dies esbrinant quin es el nostre sexe
Quin es el sexe dels àngels? Qualsevol dia faran un debat televisiu.
Ummmm...! Per cert saps que tens un culet molt bonic?
Ui no em diguis això que se’m posen les galtes vermelles, això els hi diràs a tot@s.
Cambrer dues Estrelles mes....!
Ui no, per a mi una 0.0 que estic de servei!

Aquest es el post numero:471

UN CAVALL RUC TOSSUT COM UNA MULA

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Aquesta es una altra proposta dels relats conjunts blog premiat al premisc@t Sobre una escultura d'en Fernando Botero anomenada "Cavall" pesa 1'5 tones i fa 3'4 metres d'alçada.Desitjo que us agradi.

- Ets la vergonya dels Equus caballus. Que ja m’ho deia el meu pare que em casava amb un sonat. Mira que t’ho vaig dir que anar al gimnàs no em semblava be. Però tu tossut com una mula.
- Ei tampoc cal que et passis. Que jo soc tot un cavall de raça bretona.
- Tu un cavall? Ara mes que un equí, sembles una baldana d’arròs de Tortosa. Perquè mira que estàs farcidet. Eh, xato meu?...
- Primer nomes era fer abdominals, quatre peses, -No nomes per cremar una mica de greix - Em deies – Mentida..! D’una dieta sana vas passar a la creatina i el cony dels anabolitzants.
No podies esforçar-te en ser un cavall normalet i aguantar les classes d’equitació a l’hípica. i com a molt sortir a fer els Tres Tombs per sant Antoni? No ell volia ser mes... i ara que et queda? Res, com no facis de model per aquell escultor famós. Com es diu? Ah si! Botero, Fernando Botero.
Mira, una de dos: Ó deixes de fer rucades o jo m’apunto a fer reiki.

Aquest es el post numero:451

Discover Sisa!

MAGDALENA POLLS , VÍDUA JOVE

Aqui teniu un altre aportació meva al blog "Relats conjunts" sobre un quadre titulat: DONA DESCONEGUDA 1883 d'en Ivan Kramskoy (1837 - 1887)

Magdalena Polls i Tapinet, (encara que tothom la coneix per la Magda dels polls) es una jove vídua i rica d’aquí, del poble. Es va casar amb el Gregori Puigdenpinyana un vell usurer així va ser que va fer fortuna. Tothom al poble diu que va ser ella qui el va matar, de fet jo també ho penso encara que no ho dic.

Si es que en vida del Gregori ja s’entenia amb el fill de l’apotecari. Quin? Si dona el mitja , lo Jaumet, si es que algú comentava l’altre dia al pa que els havien vist prop la font del Xanquet rient junts. Que dius? Quina vergonya si no fa cinc mesos de lo del Gregori al cel sigui...
Saps que m’ha dit la Coia? Que la “Magda dels polls” fa temps que s’entent amb lo Jaumet de la farmàcia. Que si! Que ella els va veure junts a la font del Xanquet i "la Polls" portava el vestit descordat que deixava entreveure, les seves rosades carns , be m’entens.....que si ohhhh! i ell es veu que ...mira com t’ho diré?....

Escolta que m’ha dit la Teresina que l’altre dia no fa pas gaire., a la font del Xanquet la “Magda dels polls” i en Jaumet els van enxampar ella faldilles enlaire i ell pantalons avall...Quina vergonya!

Mira que m’ha dit la Carme.....que la Magda..... Ohhhhh!

Aquest es el post numero:422

METROPOLIS

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen.

Aqui teniu un altre aportació meva al "Relats conjunts" sobre un fotograma de METRÒPOLIS Fritz Lang 1927

Aquella tarda d’hivern era la millor tarda per anar al cinema. Al carrer les gotes de pluja saltaven de puntetes sobre el terra. Si ha de fer tempesta almenys que estiguem a sopluig, vaig pensar i tot seguit vaig atrevir-me preguntar-li Que em portes a veure? i mirant-me als ulls i amb un somriure als llavisva contestar-me: - Avui toca Fritz Lang ...
Qui gosaria a protestar davant aquell somriure tant dolç? Però qui coi era aquell Fritz Lang? Clar que si ella la volia veure.... Tan se val, i que mes dona? Si total jo anava al cinema per ella i qualsevol pel·lícula era bona excusa per compartir una llimonada i una paperina de crispetes al seu costat, i si la peli era de por millor......Ai les tardes de cinema!

Aquest es el post numero: 381

si voleu veure la peli sencera:METRÒPOLIS (LikeTelevision™ Sci-Fi)

EL CAMINANT SOBRE UN MAR DE NUVOLS

EL CAMINANT SOBRE UN MAR DE NUVOLS Caspar David Friedrich 1818

Aquesta és una nova proposta dels Relats Conjunts.

El vell portava mes d’una hora mirant fixament al mar, L’escuma blanca de les ones xocant contra les roques aixecaven un polsim blanc, un núvol, una boira....Ell respirava profundament i ensumava aquell alè de frescor, aquella olor marina, i tancava per uns segons els ulls per tornar rapidament a obrir-los i contemplar aquell espectacle wagnerià.
Jo a deu o dotze passes darrere seu els observava a tots dos, a ell i al mar. Com no pot un home restar embadalit davant tot això?.
Ell vell Maties les havia passat de tots els colors. Havia donat set cops la volta al món. I res no el sorprenia. Que caram s’ha de sorprendre, si ell havia pogut acariciar els dracs rojos de Krapantulia sense patir-ne les conseqüències. I havia sortit airós de les picades dels escarabats malves de l’illa de Rampan. Ah! i fins hi tot s’havia recuperat d’aquelles set punyalades que uns desconeguts li havien endinyat quan sortia borratxo d’aquell bordell a la ciutat de Cumalpala ...desprès de caure rendit als encants de la bella Shu-pin-shai.
Havia passat una hora i mitja de rellotge quan de sobte es va girar i dirigint-se a mi em va dir allò de:
-Collons, si l’aigua del mar fos rom...!
I sense dir res mes varem marxar tots dos, sense obrir per res la boca, cap a l’hostal abans no es fosc.....

Aquest es el post numero: 368

ESCAPANT DE LA CRITICA (relats conjunts)

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Aquesta es un altre proposta de RELATS CONJUNTS

-Ei tu, si tu, el que mires.. Si no miris enrere es a tu... Estem sols?

-Es a mi?

- Si tòtila es a tu el que mira el quadre...Vigila no vingui ningú pel passadís...Perfecte, un moment que surto... Uf! Ja era hora per fi puc estirar les cames.. No saps lo malament que se esta aquí dintre encongit immòbil i tot seriot...Va home no n'hi ha per tant, tanca la boca que encara t’entrarà un mosquit, i deixa de mirar-me fixament. No tindràs un piti? Saps, els personatges dels quadres també tenim vicis.... I que? va expliquem coses... Com se la campen per allà fora? Com va el AVE? Que dius ara ? que encara no...A finals de febrer ? Però si vaig escoltar a uns visitants del museu dir a l’estiu que sobre el 20 de desembre....i el Barça? Be, encara queda molta lliga... I que hi ha de lo de la Carla Bruni i el president francès? Que cabron el Sarkozy! He sentit dir que ella esta embarassada. Aquí s’escolten moltes coses. No saps allò de que les parets escolten? Doncs els quadres tenim orelles. Si no fos per aquest moments, la vida museística es molt avorrida....compte que ve algú... Be, fins un altre, ha estat un plaer... Uis..! el cigarret... te.

El noi torna a corre-cuita al interior del quadre i adopta un posat estàtic i a la vegada estètic amb la mirada perduda al infinit. Pel passadís s’escolten unes passes. el visitant anònim resta embadalit boca oberta , cigarreta a la ma tot mirant el quadre. les passe s’aturen al seu costat..

-Escolti jove. vostè de que va? No sap que no es pot fumar a dins del museu?.

- No, si la cigarreta no es meva, ha estat ell - tot assenyalant el quadre.

- Au va, ràpid fora d’aquí- replica el vigilant del museu amb un petit somriure als llavis- I a sobre fumant-se un porro. On anirem a parar!

Obra: " Escapant de la crítica" 1874, oli sobre tela, Banc d'Espanya, Madrid.

Autor: Pere Borrell del Caso (Puigcerdà 1835 – Barcelona 1910) Pintor, dibuixant, acuarelista i grabador espanyol. magnífic exponent de la tècnica anomenada. "trompe l'œil "

Un exemple de "trompe l'œil " a Tarragona

Aquest es el post numero: 273...La cultura em persegueix però jo sóc més ràpid.

AI N'UCA...!

Aquesta es un altre proposta de RELATS CONJUNTS

- Ai xato..!- em va dir. Quan deixaràs aquest maleït vici de anar empastifant les parets de la cova amb sang?. T’ho creus que m’ha de dir això a mi en aquest to?...! Per continuar sentenciant allò de... Clar es que com tu neteges..? I que sempre tingui que escoltar la mateixa cançó. Ves a pastar fang..! Totes les dones sou iguals i pentinat una mica que sembles una n’uca (que vol dir bruixa amb idioma autòcton )..! Que cony saps tu d’art...! Ahhh! i desprès el rollo de sempre....Que si es un mal exemple per la canalla,..! Que si no treuras res de profit...Que ves si no val mes la pena perdre el temps en altres coses...Que així no evolucionarem mai.
Potser s’hagués estimat mes que em passes les hores parlant i bevent amb els companys fent tertúlia sota un garrofer.. Que cony sap, que cony sap ella d’art...? Estic convençut que d’aquí a milers d’anys l’humanitat si que sabra apreciar aquestes pintures (d’això se’n diu visió de futur), si, si n’estic segur. Sabeu una cosa ? tot això m’ho diu perquè un dia vaig pintar a la veïna de la cova de la cantonada amb mes pit que ella, ja veus el que fa l’enveja.. tant se val...! Lo que us deia... Ara estic pels paisatges amb caçadors, però ja estic pensant en fer tota una sèrie de natures mortes, ja sabeu quatre pomes un gerro, un conill mort... estaria força be. I desprès d’aquí tres o quatre mesos... Que cony sap aquesta n’ucota d’art..!

Podeu llegir mes relats vers aquest pintura al blog: Relats conjunts, També podeu fer la vostra aportació.

NOTA:la banda sonora d'aquest post es: "l'home de Cromanyo" de la Trinca

EL FILL DE L'HOME

"El fill de l'home" -René Magritte, 1964

Aquesta es un altre proposta de RELATS CONJUNTS

Quan Deu va dir a l’Adam i l’Eva que podien menjar totes les fruites del paradís menys una, ja ho va deixar ben clar: (en un annexa del contracte i amb lletra petita, tal com es fan o es diuen aquestes coses) – Podeu collir de tots els fruits menys: la poma Golden. El que no explica l’historia es que des de que van incomplir el tracte una maledicció va recaure en aquesta família. Cada cert temps un dels descendents d’aquesta parelleta naixeria amb el nas en forma de poma Golden (els mes tímids i vergonyosos del tipus Rome Beauty, que es mes vermella) el cert es que han estat pocs els escollits desafortunats. Els que han patit l’encanteri i a mes son rics , nomes néixer els seus pares els hi ha fet una operació d’estètica amb laser en una reconeguda clínica suïssa. Els mes pobres se’ls hi ha menjat el nas- poma la resta de la família.
Es curiós com a mesura que va madurant la persona, el seu nas-poma va adquirint el característic color groguenc.... Així son els fills del home.....
PD: El que es diu del nas-poma d’aquestes persones, que'ls hi raja sidra pel nas es una llegenda urbana.

NOTA: Podeu llegir mes relats vers aquest quadre d’en René Magritte al bloc: relats conjunts, També podeu fer la vostra aportació.

LA PRIMERA VIDA DEL CHAT NOIR (2ª part)

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

A petició d'algun lletraferit i amic blocaire, i despres de la insistent demanda de milers i milers de persones , us explicare una de les vides del Chat Noir. I per si de cas ho titulare:

"De com el Chat noire va predre la primera vida"

- Bon a nit senyores i senyors. Avui escoltaran la extraordinaria e inverosimil i historia del Chat Noir. que per set cops i dues de propina, va exhaurir la seva vida per`tot i així següeix tant panxo......

Aixì comença l'espectacle que les germanes Lafitte porten pels pobles i viles de França. La Claudine sempre va narrant l'historia tot acaronat aquell gatot negre, mentre la Solange, la mes gran, toca al piano velles "chançons du Paris"...

Psss!....Sense que elles m'escoltin, ara que son fora, us explicare com va perdre la primera de les vides....

Com cada nit el jove Chat Noir sortia a fer la seva ronda per les taulades del vell Paris. de puntetes i sense fer soroll fixant la seva fosforeecent mirada cap a l'infinit. Sols una criatura era capaç d'alterar-lo; la gata Blonde, una mixeta anglesa del barri de Monparnasse. I alli estava...

Quan Blonde li va fer l’ullet a Noir va perdre el sentit va ensopegar amb el tub de llautó d’una xemeneia, que el va fer rodolar set o vuit vegades per la teulada fins anar a parar sobre el fils d’un estenedor del petit terradet de madame Bucherie qui en sentir tant d’escàndol va sortir escombra en mà empaitant el moix negre que tot d’un salt mal calculat, va anar caient desafiant la gravetat des de cinc pisos d’alçada camí del terra ple de llambordes. Ans però va topar amb uns cables elèctrics que el destí havia interposat a l’alçada del tercer pis.

Tot el veïnat va sentir els marrameus (“mecaguendeus” en llenguatge felí) allo era tot un castell de focs d’artifici , i rampada va i rampada ve, fins poder desempallegar-se i anar a parar amb els seus ossos sobre les mateixes llambordes. Va quedar immòbil mentre per sobre encara anaven caient algun test de fang amb geranis, una ferrada d’aigua bruta i un parell d’espardenyots .....

Però com qui compta un mambo...1..2..3..4..5...6..7..8...aaahhhh!. i vuit segons desprès va reaccionar va aixecar-se lentament va estirar-se fent cruixir totes les vertebres i una pota davant l’altre va anar desfilant pel carreró, de sobte es va aturar va girar el seu caparronet i amb somriure va dir -Miauuuu (que vol dir “C’est la vie”, en llenguatge felí) Així va ser que “le Chat Noir”consumir el seu primer punt d'aquell el seu “carnet de la vida”.

Aquesta es una continuació del relat: LE CHAT NOIR dins la nova proposta de: RELATS CONJUNTS

LE CHAT NOIR

(TOURNÉE DU CHAT NOIR Théophile Steinlen 1896)

Aquesta es una nova proposta de: RELATS CONJUNTS

Ves que no fos el gat mes negre de tota la França... El que si era cert es que aquell gat tenia nou vides; set oficials i dues de propina i com les germanes Laffitte el cuidaven i el mimaven el rentaven i el pentinaven clar, amb tots aquests miraments quin gat gossava a morir-se.

Claudine Lafitte l'havia recollit feia ja molts anys d'entre els cubells d'escombreries en un carreró sense sortida prop d'un cabaret de mala mort. La Solange Lafitte no volia cap bestia a casa però amb el temps si va fer.... Ara viatgen pel pais explicant la historia de les set vides del Chat Noir, be set i dues de propina , de moment.

- Com dius? Que quina es la historia?Ai amics em sembla que això sera part d'un altre relat...No obstant si viatgeu per la França sempre us queda l'esperança que en qualsevol racó, de qualsevol poblet trobar-vos les germanes Lafitte amb el seu "chat noir" que estan de tournée...........

Aqui teniu altres relats, d'altres amics i amigues blocaires amb el mateix tema:

Estripanits
Millu
Ònix
Barbollaire
Anna
Anna Tarambana
Williams
Gran Barrufet
Pd40
Xexu
Clint
Elur
El Grum d'En Companyia
L'Avi
Gatot
Alepsi
Franciscu
Escarabat
Jo Mateixa
Zincpiritione

Mon
Candela
Vullunfestuc
Aliiasa

Joana
Mon (un altre cop)

Efe
Gatot_ X
Waipu Joan

Mr.Bean

Master
Anna
Noa
Banalista

DES DE EL JARDÍ ....

(The garden - Joan Miró, 61 x 51 cm)


Aquesta es un altre proposta de RELATS CONJUNTS

Ep! aquí estic sota un garrofer florit, veient-les passar de mil colors; harmonia de primavera.

I veig al cel tot l’ocellam que acaba d’emprendre el seu vol, just ara que ja la primavera fuig de puntetes pel bell mig del jardí seguin l’estel de la matinada, es el moment emotiu on les flors belluguen les fulles en senyal de festa - A reveure, i fins aviat.. diu un cucot arran de terra. Tot es color, tots son colors i una musica. Avui el gran jardí de la natura fa una festa de comiat...Tot de sobte, per la llunyària es comença a perfilar l’estiu... ens portarà altres colors, altres musiques .....



CANON DE PACHELBEL

Altres propostes (ja em portem 31) de relats amb aquet quadre i aquesta musica les trobareu:
Anna Tarambana
Jocdellums
Onix
Pd40
Rondaire
Ulisses
Xupasangre
Uribetty
Tals
Joana
Estripanits
Cris R.
Yrun
Elur
Mon
Oriol
Alepsi
Jo mateixa
XeXu
Rock'n'roll
Milker
Mireia
Clint
Millu
Bluf
Barbollaire
Vullunfestuc
Déjà Vie
Anna
Banalista
Marinetix

NOTA: El proper cap de setmana(dies 16 i 17 de juny) a Mont-roig del Camp (Baix Camp) es celebrara el “III Cap de Setmana Mironià”

LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA

Quadre: LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA Salvador Dalí 1931


Ep, aqui estem sota el garrofer, uffff!

Ostres, ostres,ostres, ja t’ho deia jo que que aixó era massa fort, ji, ji, ji, mira, mira mira, ho veus? Ufff aquell rellotge s’esta fonen i nomes son les 7 menys cinc de la tarda, ufff, psssss! ji,ji,ji. Va, un “Carhu” i...... mira, mira, mira, aquell també s’esta fonen. Es la hòooostia! Ji,ji,ji es per descollonar-se viu! Ji,ji,ji.
Def de aquest llocf veig la platja, la calma de la marf. Ji,ji,ji. I si els relltges,tots els rellotges del món mundial es fonen...aixó vol dir que el temps es fon ufffff! Va, posem un altre Carhu i bridem... però perque cony brindem...ah! si. Brindo pel “tempus fugit”. Ji,ji,ji pssss.....

Aquesta es una nova proposta de Relats conjunts.

Cendres (relats conjunts)

("Cendres"d'Edvard Munch (1863-1944), pintor noruec de quadres i obres gràfiques, tristes i angunioses representacions basades en les seves obsessions i frustracions personals, van obrir el camí al desenvolupament del expressionisme. )

No, no se que passa que cada cop et veig mes apagat, mes serios ,i em preocupa tant i tant veure’t així. Tu que sempre has estàs un bon artista, un bon pintor, i ara fa tres mesos que tens la tela al cavallet coberta amb un llençol, sense atrevir-te a descubrir-la.
Jo vull, jo necessito ajudar-te, necessito recuperar l’home que vaig conèixer un dia...
En despertar cada mati tant sols penses en venir a seure en aquest trist racó del bosc on ni tant sols l 'ocell hi reposa a l' arbre ni refila les seves dolces melodies.
- Mira’m als ulls i digues si cadascun no son el reflexa de l’angoixa que estic patint . Pinta’m a mi així bruta, despentinada, desesperada, fes-ho si vols i despulla els teus sentiments per vestir un nou quadre....

- Va, fem que les cendres del passat se les emporti aquest vent de tardor.... i abraça’m. No cal que ni tan sols em diguis res, però abraça'm.


Podeu llegir mes relats vers aquest quadre d’en Munch al bloc: relats conjunts, També podeu fer la vostra aportació.

Moulin Galette

Fa estona que l’espero i ja em sembla tota una eternitat. No, soc jo qui arribat abans d’hora. Crec que la nota ho deixava clar: Segona taula de la guingueta del parc, al Moulin de la Galette, a l’Île-Saint-Louis. Jo portaré un abric color beige... El cas es que tampoc ser on cercar-la. Jo d’ella tant sols se que es diu Anne, que es minyona a casa d’uns burgesos botiguers, que te els cabells reixinxolats i ho se per la foto que m’ensenyà aquell dia en Pascal i el mes important; uns ulls preciosos amb una mirada que es podria reconèixer de lluny per tota la Rue de Blomet, que dic la rue de Blomet, per tot Paris.
Fou el propi Pascal qui s’oferí a fer de mitjancer, per concertar-me aquesta cita ( es veu que una d’aquelles a les que ell anomena cosina seva, son amigues). I es que en Pascal te una especial qualitat per fotre’m en cada embolic..Però jo soc pitjor, que m’hi deixo entabanar. A vegades crec que ho fa expressament per tenir recursos per escriure desprès els seus relats. El que mes em dol es l’André i la rialla que desprès deixarà tant sonorament pel “cafè des Incoherents” seguit del clàssic sermó: - Aquesta noia no existeix nomes que en els relats d’amor que escriu el babau d’en Pascal i des de fa uns dies en el teu cervell de mosquit aigualit. Au! baixa de la figuera sigues bon jan i fes alló que mes t’agrada; pintar. Despulla’ns la teva imaginació vers el blanc del bastidor, posa-ho tot : Llavis, ulls, nas, cabells de princesa amb tirabuixons, aquells pits petits tan a la francesa, amb forma de copa de champagne i posa també aquesta mirada per la que tant sospires allí, on nomes hi pot estar. Tan sols així la podras tenir, finalment sera tota teva per sempre.
Son mes de les cinc i collons! fa fred. Ni tant sols les aspes d’aquest vell moli han de poder, hores d’ara compadir-me de la meva solitud. La tardor francesa ja ho te això... Son els colors de la soledat.

Podeu trobar una relació de relats que s'han fet al voltant del quadre d'en Santiago Rusiñol al bloc RelatsConjunts.blogspot.com i si us animen deixeu el vostre.

.