Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Va haver una època; anys 60 i 70 en que quan viatjaves de vacances sempre acabaves comprant un banderí com els de la foto de record. Era un souvenir per turistes que es va fer molt popular i que penjava en algun racó de la casa o clavat amb xinxetes de la paret.
Jo en vaig arribar a tenir molts però no recordo quan ni com van desaparèixer de la meva vida. N’hi havia de plàstic, de roba, de cartró plastificat , de mil coloraines...
post num:531
Jo en vaig arribar a tenir molts però no recordo quan ni com van desaparèixer de la meva vida. N’hi havia de plàstic, de roba, de cartró plastificat , de mil coloraines...
post num:531
12 comentaris:
Ostres!!! M'has fet venir un record d'infantesa ja gairebé oblidat. A casa també teníem un munt de banderins i que un bon dia van desaparèixer i ja no he vist mai més.
Si amic mon el cert és que quan trobes coses com aquesta et bé el record, m'agrada donar un tomb de tant en tant pel mercat d'antiquaris dels dissabtes a Reus i el cert que quant veus el preu de coses que un dia vas tenir a les mans i vas llençar, se'm posen els pels de punta. Sempre he cregut que no guarda no té, les cases d'avui no estan preparades per poder guardar, ai qui tingues una esgorfa.
Ui! Jo també en vaig tenir molts i els penjava a les vigues de fusta del sostre de casa meva, dels meus pares... i van anar desapareixent mica en mica, estripats, caiguts, arrugats, bruts, cutres....
No hi havia pensat mai més en ells.
Totes les cases en tenien, és veritat! M'ho has fet recordar! Com poden oblidar-se coses que eren tan quotidianes????
Quins records!!! No en col·leccionava jo, però els recordo molt bé. Curiosament no hi havia pensat mai més fins ara, al veure'ls...
Bon capde llarg!
Jo en tenia tota una pared plena... i tampoc sé que va ser d'ells.
Jo vaig viure una etapa a Cambrils(ja fa anys) i fa poc (un mes) vaig tornar a pasetjar per la zona..i a la verge de la Roca.... Escornalbou, el parc Samà(¿tancat?) :)
Curiós aquest blog, m'ha fet gracia...tornaré¡
una abraçada
que bonic!!!!!!! no ho havia vist mai, he preguntat per casa i també en tenien, però soposo que es llençaria.... potser que lagú els torn´rs a fer?
Salutacions Mon!!!
això de nuestra senyora de la roca feia mooooolts anys que no ho veia escrit enlloc... de molt petita s'ho deia l'escola i m'ha fet venir records antiquíssims!
Jo n'havia vist que corrien per casa quan era menuda, sempre em feien gràcia :) Gràcies per recordra-los.
Doncs jo els "souvenirs" que compro son imants de nevera de tots els llocs on he estat... Les banderetes (amb tot el respecte dels que les heu tingut) em semblen més incòmodes perquè no sabria pas on posar.les... En fi, que la meva colecció de souvenirs d'imants de nevera és la meva nova colecció, perquè em recorda els llocs on he estat, i també em recorda a els amics que me'ls han comprat en els seus viatge (cosa que diu que van tenir un moment per a pensar en mi durant aquest i em fa molta ilusió de veritat)! Per desgràcia els imants que em compro jo són més propers, a causa de la manca de pressupost... En canvi els amics sempre me'ls porten de ben ben lluny (cuzco, new york, galapagos, nova zelanda.... vaya tela!)
yo tengo uno de monserrat en mi austin morris.
un saludazo
Jo recordo que les meves germanes sempre portaven banderins de les excursions i sortides que feien...
Fins fa poc encara els conservàvem tots en una caixa. Farà un dos anys que els vam llençar tots.
Quines coses...
Publica un comentari a l'entrada