Mont-roig , 20 de juny de 2010
Estimat avi Pepitu,
Avui ha estat un dia molt especial, s’ha fet un referèndum per la independència de Catalunya i tothom, qui ha volgut ha pogut votar. El carrer era una festa, nosaltres l’hem anomenada la festa de la participació. Com m’hauria agradat que haguéssim pogut anar tots junts del braç a votar per aquesta independència que tant i tant vas somiar.
Quan he introduït la papereta he pensat en tu i en tot el que m’explicaves quan era petit sobre aquesta la nostra dissortada nació. M’he guardat a la butxaca una papereta d’aquelles que deien SI per si un dia es dona l’ocasió ensenyar-la als meus nets i explicar que un dia al meu poble es va fer un referèndum per la independència de Catalunya.
Avi, malgrat tot, encara hi ha llops.....
Un petó,
Mon
El meu avi es deia Pepitu, va ser una de les moltes persones anònimes que durant els anys de repressió a Tarragona va ser empresonat i torturat per les llibertats del nostre poble. Morí d'un càncer un 30 de juliol de 1979.
Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.
15 comentaris:
Mon és veritat encara hi ha llops, i es multipliquen cada dia, espero que un dia perdin els ullals o els caiguin ben corcats... Estem farts de ser Cornuts i pagar el beure... Visca Catalunya lliure de llops, mediocres i estafadors amb cognom. Al femer la JET-PET...
Salut i llibertat.
onatge
La millor dedicatòria. ^_^
Queda tant per fer. Però que no decaigui, que sortirem del pou un dia. Hi ha que seguir la llum de la perseverancia.
M'ha agradat aquesta carta al cel. Un homenatge al teu avi que emociona. Segur que està content que hagis pensat en ell!
Una abraçada al cel i una a la terra.
Bonic record per al teu avi. De ben segur que, en un dia com el d'avui, també hagués sentit molta emoció.
Estic convençut que als teus néts els hi podràs ensenyar una altra butlleta: la del "Sí" en un referèndum vinculant. S'està fent molta feina i, segur, algun dia no tn llunyà com molts es pensen, podrem exercir aquest dret.
De ben segur avui el teu avi, amb tantes i tantes persones, han dibuixat una emocionada rialla...
Felicitats per la feina feta!
Enhorabona a la organitzacio, sou uns cracs!!!
Sense vosaltres mont-roig no hagues pogut decidir!!!
Un dia per a la historia.
Emotiu, molt.
Vaig tenir la sort de poder anar-hi amb la meva àvia.
Hi ha llops, per descomptat. Però cada cop -tot i que més ferotges- seran més lluny.
*Sànset*
cual ha sido el resultado?
por cierto la paella es el plano nacional de España
Quina carta més maca!
LLops? l'anónim de les 14,40 n'es un exemple, tens raó hem menjat paella peró esperem molt aviat poder mejar arros a la cassola com en diem a molts llocs de Catalunya i si vols saber el resultat compret el diari que aquí en aquest post no en parlavem d'aixó.
Molt emotiu Mon, felicitats.
La paella, perdoni l'anònim, és un dels plats nacionals (ja que utilitza aquest llenguatge) dels Països Catalans.
Espanya, com a realitat artificial se n'ha apropiat, igualq ue s'ha apropiat del flamenc, que no és espanyol, és andalús...
Bé. Visca la terra lliure. Hheheheh
Bon Nadal, doncs!
L´avi Pepitu s´hagués sentit orgullós del seu país i de la seva gent!
Petons
Felicitats!
Bon Sant Joan, bona revetlla i una abraçada!
Molts avis voldrien rebre la teva carta, segur que el teu la compartirà per dalt!
Publica un comentari a l'entrada