Amb aquest poema participo al 164è joc literari del blog "tens un racó dalt al món"
La rabosa manyosa i rossa
atén amb silenciosa mirada,
el seu botí esta prop i s’acosta
i somriu amb un fi sarcasme...
El seu xeflis al capdavall
li fa creixa el salivall.
fotografia: Vicent Pellicer
Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.
8 comentaris:
Si que sembla que està esperant la seva oportunitat per atipar-se, si. :-DD
moltes gràcies per la teva participació!
Se la veu atent, disposada a caçar! Diria que ets el primer que pren aquesta imatge des de la vertent caçadora. A ningú se li havia ocorregut abans!
Bon poema per la rabosa manyosa....ai que no ens clavi queixalada!
Amb gana i davant d'un bon tiberi a tots ens cau la bava..
Un poema bonic, Mon!
Ja veig que et vas entrenant, però també veig que te'n surts molt i molt bé! :)
Una abraçada!
Quina rabosa més guilla i golafre!
Bon poema, el delit per la cacera i el cobrament de la presa ^_^
Publica un comentari a l'entrada