Els "Calderos"

Tot seguint el suggeriment d'en Joan ; un amic blocaire continuare publicant cosetes vers la relació d'en Joan Miró i Mont-roig. Espero que el post d'avui us agradi, gracies.

El 20 de juny de 1932, l’artista nord-americà Alexander Calder i la seva esposa Louisa, van enviar una postal a la familia Miró des de Massachusetts per anunciar-los la seva intenció de passar a visitar-los a Mont-roig “Hola som els “Calderos”. Pensem arribar a Barcelona entre l’1 i el 15 de setembre. Confirmeu-nos si aquestes dates us són convenients, perquè pensem visitar-vos a Mont-roig...” (els “Calderos” era el pseudònim que Joan Miró i la seva muller Pilar Juncosa feien servir de manera amistosa en referir-se al matrimoni Calder).

Alexander Calder va nèixer a Philadelfia al 1898 i a part d’estudiar enginyeria, va ser un famós escultor, pintor i dibuixant. La seva mare ( Nanette Leterer ) era pintora i el seu pare Alexander Calder i el seu avi Alexander Milne Calder eran escultors coneguts. El 1926 féu a París un conjunt de figuretes de fusta i filferro articulades que ell va anomenar el “Calder’s Circus”, que el portaren a fer escultures de filferro. Més tard s'encaminà cap a l'art abstracte, dins el qual pintà alguns quadres (Composició, 1930), i féu escultures entre les quals els 30 mòbils presentats a la Galeria Vignon de París el 1932. Amb els mòbils són íntimament relacionats dos altres tipus escultòrics del mateix Calder: els standing mobiles (Pètals vermells, 1942; La Muntanya, 1957; Espiral, 1958; Palau de la UNESCO, París) i els stabiles, que presenten una llarga evolució des de les primeres escultures abstractes (Balena, 1937; Spiny, 1942; Teranyina del matí, 1945) fins a les formes monumentals, on el moviment i els espais buits són fonamentals (El falcó, 1963; El baró, 1965; Cinc ales, 1967). A més, ha fet il·lustracions, decoracions, joies, aiguades i fonts. Va morir a Nova York l’any 1976

Dons així va succeir, el dia 9 de setembre de 1932, Alexander Calder i la Louisa, van arribar a Barcelona desprès de passar catorze dies en el vaixell “Cabo Tortosa” i fer una escala a Màlaga i conèixer la ciutat natal d’en Picasso. Tres dies desprès van agafar un tren direcció a Tarragona, i en concret a la estació de Cambrils. Des de allí una tartana els conduiria fins a Mont-roig, aquest era un trajecte força conegut per la família Miró dons era l’utilitzat per qualsevol que arribes en aquella època en tren a Cambrils, per anar desprès a Mont-roig.

El 12 de setembre arriben al mas Miró i al llarg de la seva estada, els dos matrimonis, els Miró i els Calder visiten Tarragona, on a part de visitar la Catedral i el casc antic, assisteixen a una cursa de braus a la plaça de toros. També van anar a Cambrils, el seu port de pescadors a l’arribada i la subhasta del peix.

“Els Calderos” tenien previst desprès de l’estada a Mont-roig anar a París, es per això que viatjaven amb unes maletes on transportaven el “Calder’s Circus” aquell circ de butxaca, fet amb molt d’enginy amb uns filferros i aconseguint el moviment dels objectes amb petites politges o be simplement amb la mà, això si amb molta gracia i humor.

El dia 19 de setembre, va arriba un dels moments més emocionants Miró havia demanat a Calder que realitzes una funció del “Calder’s Circus” la familia Miró va convidar al personal de la finca i a els veïns dels masos propers. Allí dons s’hi van aplegar una gernació encuriosida per veure aquell estranger extravertit que realitzava números de circ amb l’ajut de la seva muller, que s’encarregava de l’acordió i del gramòfon, on sonava una entre d’altres la cançó “Ramona”.

La setmana que van passar a Mont-roig va deixar molts records inesborrables, i també objectes que Calder realitzava esporàdicament amb les seves mans, tan hàbils. Amb l’ajut d’unes alicates en Calder va transformar unes simples llaunes de conserves en cendrers, tallant la part cilíndrica en diverses tires horitzontals que servien per a posar-hi els cigarrets. Comentava Pilar Juncosa: “ Un dia que jo feia un jersei de mitja, la troca no parava de caure’m i d’embolicar-se per terra. Aleshores Calder va venir amb un filferro a les mans i va penjar la troca en una branca de l’arbre que em donava ombra”.

(Dema dia 20 d'abril es l'aniversari del naixement d'en Joan Miró. Publico avui aquest post com homenatge aquest gran homenet que tant i tant em fascina)

Sorpresa, sorpresa

Estic tocat, des de ahir estic tocat, encara no m’ho acabava d’empassar i avui al “TV noticies” ella mateix ho ha confirmat. Tenia la esperança que sortiria desmentint la noticia, perquè la fe es el últim que una persona perd, però ha estat tot el contrari. Perquè, Maria de la Pau perquè?

L'escriptora assegura que no té la ideologia del PP malgrat ocupar vuitè lloc de la candidatura del PP al Parlament balear, com a independenta a la llista de Matas després d'haver estat «musa» de CiU a Catalunya i ser temptada pel PSIB. Aspira a consellera de Cultura

Miró i el món del cinema

La relació entre el cineasta Pere Portabella i el pintor Joan Miró, va ésser esporàdica, però llarga i intensa. La solidaritat del pintor (el cartell del 1er. de maig de 1968 per a CC.OO.), i també amb la seva presència l'any 1970 en la tancada d'intel·lectuals i artistes a Montserrat.

O bé l’any 1969 amb motiu de l'exposició "Miró otro", organitzada pel Col·legi d'arquitectes de Barcelona, on Joan Miró va pintar les vidrieres de la façana de l'edifici com a reclam-cartell d'aquesta, i, no sense polèmica, la va esborrar el dia de la clausura.
Amb mútua complicitat entre els dos Portabella va realitzar el curtmetratge "Miró l'Altre". Avui dia aquest documental resta com testimoni de l'acció Miró i de la ingerència còmplice d'un altre mitjà com es el cinema.
l’any 1972 Miró va fer el cartell de la pel·lícula "Umbracle" d’en Portabella. És l'únic cartell de Joan Miró dedicat al cinema. Amb l'import de la venda de les litografies del cartell, En Portabella va poder finançar bona part de la pel·lícula. Com diu el cineasta: “Aquesta va ser la doble contribució de Miró envers mi com a cineasta i amic”. I explica l’anècdota de que: “Quan en Miró i en Miquel Gaspar em van avisar que tenien l'original del cartell perquè l'anés a veure, varem descobrir que en el títol, "Umbracle", hi faltava la lletra "A". La primera reacció dels amics Gaspar, va ser avisar Miró perquè corregís l'error. M'hi vaig oposar, i així s'ha quedat. M'imagino que aquests fets també han contribuït a que tingui una especial predilecció per a "Umbracle".
Va ser l’any 1973 Joan Miró intervé vers la Galeria Maeght perquè encarreguessin la realització de dos curt-metratges a en Portabella. L'un sobre l'elaboració d'un gran tapís a Tarragona ( el de la Creu Roja), a càrrec de l'especialista Josep Royo, un reconegut creador tèxtil, format a l'Escola Catalana de Tapís de Sant Cugat, i l'altre sobre el procés d'elaboració d'escultures a Llinàs de Munt.
Com a pròleg dels documentals, Portabella havia pensat rodar una seqüència al mas Miró a Mont-roig. Miró li havia parlat tant i tant de la masia i l’entorn. Van anar a passar un dia a Mont-roig, amb calçotada inclosa en un restaurant de Valls.
Les passejades sense pressa, des de l'interior i l'exterior del mas, fins als turons propers de Mont-roig, van servir perquè Miró no parés de parlar, motivat i estimulat per la seva estada en l'escenari-espai més fortament present en el seu imaginari. Miró sempre deia que anava a Mont-roig per carregar bateries. ” Mont-roig es una religió per a mi”
Al capvespre, en acabar el recorregut a la terrassa del mas. Portabella explica que li va proposar a Joan Miró que ell mateix fe un guió- sipnosi del recorregut de Mont-roig, I molt gustosament Miró hi accedir.
Sis mesos més tard tenia el guió acabat per fer-lo arribar a en Portabella. I com diu el cineasta: “Miró va complir, jo encara no; estic en deute amb ell”.
la desapareguda revista d’art “Cave Canis”, on un dels seus editors era Vicenç Altaió, comissari del conjunt dels actes que es van celebrar l’any 1993 per commemorar el centenari del naixement de l’artista. Va publicar el març de 1996 aquest guió de set pagines manuscrites Portabella va presentar el guió d’en Miró com «testimoni de la relació de l’artista amb el mon del cinema, un camí que desgraciadament no se ha desenvolupat».

Ciutadans se segona?

M’han demanat si us plau que difongui aquesta campanya:

La mentida i la manipulació no paren des de la caverna. Ara és Telemadrid qui emet un documental que constitueix una injúria i una veritable calúmnia contra els catalans i el nostre país. Contra tota raó humana, atia l’odi i la ràbia vers la societat catalana i les nostres institucions, molt especialment l’ensenyament.
Els nostres representants polítics i les institucions de defensa dels ciutadans han de fer-se merèixedors d’ aquestes denominacions i actuar sense complexos en front de tot allò que significa un atac descarat i violent contra els ciutadans d’aquest país.
Ja n’hi ha prou de silencis que esdevenen còmplices. Ja n’hi ha prou de parar sempre l’altra galta. Alcem la veu i plantem-nos. Exigim el respecte que ens mereixem.
Equip Criteri
Fes-ne difusió. Reenvia'l

Si vols adherir-te:

http://www.e-criteri.cat/index.cfm?plana=participa.cfm?ID=4

post Setmana Santa

Be, ja he tornat de la Setmana Santa, una mica fluix d’inspiració però aquí estic. Faré una mica de resum: Pluja tota la setmana, de fet sempre he dit que m’agrada la pluja i es del tot cert. Mil vegades mes la pluja que el fort vent d’aquesta terra de garrofes. Dimarts amb relliscada i caiguda per terra, (no, no feia cap viacrucis, “Jesús cau per primera vegada....” en el meu cas el terra estava mullat) per sort un parell de blaus i res trencat. Aquest any no he vist cap processó (m’agrada veure-les pel fet folklòric, no pas pel religiós) doncs m’ha tocat treballar, perquè un te una feina que treballa molts dies que per la resta son festa. De mona, un tastet petitet petitet, (maleïts triglicèrids) per cert molt bona. Vaig tancar per vacances l’ordinador i no he obert el correu fins aquesta setmana i Deu n’hi do! 143 correus per llegir sense contar els spams. Llegeix-ho els comentaris dels últims posts del bloc i m’emprenyo perquè la gent no signa els comentaris i la majoria son anònims, (almenys un pseudònim!) no se mai si sempre es el mateix/a que comenta la jugada o un nou garrofaire que entra al bloc.
La tele TDT que tant i tant van pregonar pels altaveus del poble que ja es podia sintonitzar pel repetidor local, res de res, des de diumenge de rams no s’agafa. I ningú es preocupa (veure el post: un repetidor de TV on es repeteixen les avaries).

TV3, la de tots? la de qui?

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Ara ens volen desendollar la tele al País Valencia, maleïts separatistes! D’altra banda perquè no endollem nosaltres lo Canal 9 a la resta dels Països Catalans? També tenim dret a veure la seva televisió.
A comarques almenys a les de Tarragona des de sempre en arribar Nadal o Setmana Santa o l’estiu, aquesta TV3; si aquesta de tots, practica també la política del desendolli i cada migdia a les dues, ens deixa sense l’informatiu comarques. Un informatiu que dura 12 minuts (de pena, pena, penita pena) i encara ens el treuen per donar informació general de Catalunya, noticies que desprès tot seguit, a dos quarts de tres repetiran al telenotícies migdia. Fora el centralisme d’una punyetera vegada! Les comarques, pobres o riques també som Països Catalans.

Ascensor

La Comissió de Govern, en sessió del dia 27 de maig de 1999, va aprovar inicialment la memòria valorada de la instal·lació d'un ascensor en l'edifici municipal on es troben actualment les oficines de l'Ajuntament, situat en la carretera de Colldejou s/n, per import de 6.802,169 ptes. era alcalde el Sr: Josep M. Aragonès Roca. Vuit anys despres l'ascensor no esta instalat. tenint en compte que el despatx de l'Alcaldia esta en un segon pis. Com puja amb cadira de rodes o minusvalia o altres persones amb dificultats (vells) fins el segon pis? o al primer que es de oficines? es clar, la resposta es l'atendra el senyor alcalde al vestibul de l'ajuntament.

que serveixi d'exemple....?

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!
Noticia al diari El Punt:

L'Ajuntament de Mont-roig del Camp va enderrocar ahir el magatzem d'un xalet de Miami Platja, perquè l'obra vulnera una de les normes urbanístiques de les zones catalogades com a ciutat jardí –un mínim de tres metres de separació entre la façana del vial i l'edifici–. L'immoble està situat al número 91 del carrer Gran Canària, i el seu propietari és suís. El consistori va obrir l'expedient sancionador l'any 2000.
«El propietari ha anat fent diferents tràmits per guanyar temps, però finalment el maig de l'any passat ens van donar el permís d'entrada domiciliària perquè ho poguéssim enderrocar nosaltres de manera subsidiària», explica Miquel Anguera, alcalde mont-rogenc. Anguera manifesta que l'actuació «servirà d'exemple que al nostre municipi vetllem pel compliment de la legalitat urbanística».

Servirà d'exemple que al nostre municipi vetllem pel compliment de la legalitat urbanística? qui ? com? quan? un bon exemple a seguir es que dimiteixi i/o destitueixi al senyor Sancho.

palmes i palmons

Ep avui estic a casa perque a fora plou i sota el garrofer la terra esta humida, però veient-les passar!

Diumenge de Rams, plaça nova, dia nuvol, la plaça, com cada any plena de gom a gom.... de cotxes la gent pasant com podien entremig amb els nens i nenes tots mudades (qui no estrena per nadal o el diumenge de rams res no val) sabatetes de xarol...pero els maleïts cotxes al mig i mal aparcats..i l'urbana on? i el regidor de governació per manar quelcom que? (fent la cases sense llicencia?potser) el mossen potser tenia que presentar una instancia?

Jo no soc gaire de lluir el palmo per rams, ni massa de missa, (fa temps que em van fer perdre la fe i hores d'ara encara no la he trobada) pero crecque hi ha persones que si la tenen i cal respectar-la i sabent això que cada any es fa la benedicció de palmes a la plaça..Cony feu treure els cotxes o feu el prego megafonic demanant que els veíns no aparquin, o poseu quatre valles d'aquelles amb la fotocopia de prohibit aparcar, que no costa tant no? que quan voleu ja ho feu...res estirada d'orelles a tots veïns per aparcar malament i consistori per "no estar por labor"

Aquesta es la gent que es torna a presentar?

Ep aqui estem sota el garrofer, amb paraigües veient-les passar!

Diu el Diari de Tarragona:

"El ex alcalde Aragonès termina las obras sin permiso de su casa Mientras el Ayuntamiento de Mont-roig continúa con la tramitación del expediente sancionador abierto por no tener permiso municipal, las reformas de la vivienda del ex alcalde Josep M. Aragonès están totalmente acabadas. Al margen de que sean legalizables o no, y aunque a raíz de la polémica se pidió el permiso, no se puede conceder la licencia mientras no se apruebe el nuevo POUM.--"por Y. Fernández «Es inaceptable que el Ayuntamiento permita que este señor (en referencia al ex alcalde y actual alcaldable por CiU, Josep Maria Aragonès) abuse de su poder», afirma Christian Karlein, el vecino que a principios de febrero denunciaba las obras presuntamente ilegales que el actual primer teniente de alcalde y concejal de Governació, Jaume Sancho, estaba llevando a cabo en casa de Aragonès, en la playa de Rifà.Dos meses y medio después, en los que ha estado ausente de su vivienda de Mont-roig del Camp, Karlein se mostraba ayer «muy sorprendido» al ver que las obras «están totalmente acabadas. ¿Cómo es posible? Pensaba que el Ayuntamiento las había paralizado porqué no tenían permiso», añade estupefacto.

I dic jo aquest es el que vol ser alcalde? i es el primer que no compleix la llei, Perque no dimiteix el Tinent d'Alcalde Sancho? l'alcalde Anguera de que te por?

Per altre banda, pregunto si aquesta vegada el sr. Aragones si perd dimitira i bellugara els seus com sempre desde l'ombra.?

Una altra questió.... pel partit aquest (Agrupació Democràtica Municipal) cal suma-hi un altre ex de CiU i ex transfuga el sr. Albert Toda, si home, no recordeu? el que es van dedicar a "reformar" les fonts historiques i va ficar les fonts fredes (no d'aigua freda)i prefabricades.

Quina vergonya!