JORNADES I LITERATURA A LA CATOSFERA

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

S’està intentant realitzar un llibre en català amb un conjunt d’opinions, amb tot un reguitzell d’estils diversos, amb una riquesa literària excepcional,. com algun blocaire ja ha definit, Actualment ja hi ha més de 70 persones que en participen. Em demanen que faci difusió per tal que s’arribi a 100 blocaires, i aixi ho fem. La garrofa de Mont-roig també hi ha estat convidada a participar d’aquesta iniciativa d'en Toni Ibañez

També dir-vos que a Granollers els dies 25,26 i 27 de gener de 2008 es dura a terme la trobada de la Catosfera, on si no passa res, procurarem estar presents i amb un programa de luxe hi participaran entre d’altres:
Cèsar Calderón (expert en ciberactivisme i acció política digital) Vicent Partal (Director de Vilaweb) Biel Mesquida (Premi Nacional de Literatura) Didac Lee (Millor emprenedor europeu 2006) Carles Puigdemont (blocaire de CiU - diputat al Parlament)Lourdes Muñoz (blocaire del PSC - diputada al Congrés)Joan Ridao (blocaire i diputat d’ERC al Parlament)Daniel Sirera (blocaire, diputat i President del PPC)Raül Romeva (blcocaire i Eurodiputat d’ICV-Verds) Xavier Vidal (Gestmusic)

PER A COMPARTIR AMB VOSALTRES...

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar i esperant la neu!

Ahir "la Garrofa de Mont-roig" va rebre la distinció de BLOG SOLIDARI. Aquest reconeixement, m’arriba de la ma d’un blocaire amic l'Oscar Ramírez del blog: TOT ÉS POSSIBLE i comparteixo amb molt de gust aquest reconeixement per part seva, amb el Consueta de Reus del blog "Consuetudinarium" Molts son els blogs que hores d’ara ja han rebut aquesta distinció i com es costum que qui es nominat, nomini també, la tria es fa difícil. però deixeu que la meva tria vagi per quatre blogs que reuneixen les característiques descrites , Així doncs tinc la satisfacció de nominar "Blog Solidari" el blog d’en SHERLOCK HOLMES & WATSON, EL SALÓ DELS PENJATS, WAIPUEDUCA i al de TARRAGONA 2016....

Gracies a tots els que ho feu possible...!

NOTA: la banda sonora d'aquest post es "Els Nyitos" d'en Joan Reverte i l'Orquestra Invisible

UN MEME, MEME DE QUE?

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!
Apa un nou “meme” . Me l'ha passat l'Oscar Ramirez de Tot es possible Es compromès...però no em sap greu contestar. Aquest es un meme sobre el món blocaire amb diferents preguntes amb un to distes i desenfadat ...
1. Quan temps portes com a blocaire?
Vaig començar a escriure un 19 de març de 2006 en un altre servidor que funcionava com una patata i set mesos desprès em vaig passar al Blogger.
2. Com vas saber l'existència dels blogs?
Ho vaig descobrir entrant a la web d'en Quimi Portet i vaig veure que tenia Blog.... home jo no podia ser menys..si el mestre en te un..!
3.Digues 5 blogs que segueixes diàriament.
No puc dir 5 blogs perquè faig una batuda per tots els que tinc linkats quasi a diari... Llum de Dona, Tot es possible Diari de la Mar Té la Mà Maria i Tens un racó dalt del món. Ara mateix, Tarragona 2016., Waipueduca i ten poso 7, però son molts mes (amb el temps ja saps els blogs que publiquem un post a diari i per tant també fas una mica de tria i llavors n’hi ha que ja hi entres setmanalment)

4. Ets lector anònim d’algun bloc?

No. encara que signo amb pseudònim (Mon), soc fàcilment localitzable i molts saben qui soc...

5. Alguns autors que et generin especial simpatia.

Talaia, Xapix, Joana, Mar Roca, Oscar Ramirez, Zel, Carolina Waipeduca, Tondo, Josep Maria Yago, Jesús M. Tibau, el Joan de Tolosa. Ufff..! i molts mes i a mes a mes comentaristes sense blog ( Ja ho sabeu que en el mon blocaire tots sou simpatiquisims)
6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?

Vaig llegir un dia aquest meme en un altre blog i vaig veure que m'havia escollit a mi per anar de marxa, Pot ser maco anar amb la Joana, la Zel, l'Oscar amb la Mar ( pack de dos), Te la ma Maria. ei..! si estem per la labor....!

7. Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual. Amb tres? Nit de bogeria sexual.? Jajajaja, (amb tots tres a l'hora? mascles o femelles?) Aixo si a sota el garrofer NO.

8. T'has enamorat mai d'algun blocaire?

Si, sempre hi ha amors platònics no ho negaré, gent capaç d’enamorar amb les paraules amb la seva sensualitat literaria.
9. Estàs satisfet amb el teu bloc?

Si, perquè se que hi ha gent que s'el estima tant com jo, I això omple molt

10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest meme.

Mireu, no el vull passar a ningú. A qui realment li passaria ja l’han fet.....

Aprofito l’avinentesa per dir-vos que avui a les 9 del mati m’han entrevistat a La Plana Ràdio de Santa Bàrbara; una emissora que es tot un referent de la comunicació a les Terres de l'Ebre . Dins el programa "El nostre matí" que presenta Josep Roig, te un apartat anomenat blogeijant conversa amb els autors de blogs, sobre els continguts dels mateixos, les motivacions de cadascun dels blocaires. L’entrevista acaba demanant al convidat que recomani un altre blog per continuar la cadena. Jo hi fet cap recomanat pel Oscar de Tot es possible i jo n’he recomanat un altre...no us dire qui es, perquè es probable que amb el meu blog es tanqui el cercle, si mes no per la proximitat de les festes nadalenques...i desprès ja es veurà.

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Le Madelon" Chansons paillardes

DE LES WEBS POLITIQUES MONT-ROIGENQUES

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Recordo el moviment que hi havia en temps pre-electoral en aquest foro de Units per Miami, Molt diferent al de ADMC on vas a parar, aquest últim nomes escrivia el germà del candidat i algun parent i amic mes. Jo hi entrava sovint a tots dos encuriosit pels comentaris dels meus convilatants. Calia demostrar que s’estava a la moda , que erem moderns i l’apuntàvem al carro de les noves tecnologies... No tots van saber utilitzar aquestes tecnologies.
Unes web's que desprès de les eleccions s’han aturat. Que passa que no cal informar mes als seus simpatitzants? O que un cop guanyades les eleccions ja no cal fer mes campanya. Si haguessin perdut continuarien amb aquesta web?

Els UpM hi posaven els plens municipals que s’han deixat de penjar. Potser ara ja no interessa seguir informant?
Amics de UpM crec que teníeu una bona eina per recollir les impressions del poble, del electorat...Massa feina? Doncs si però si heu treballat quatre anys informant des de la web per guanyar, també podíeu continuar quatre anys mes treballant per informar del que esteu fent... Fa temps que hi entro, i res..i torno i res de res ningú diu ni piu, el foro, esborrat sense cap empremta, (Could not connect to the database) com qui no vol deixar cap mena de rastre del que s’ha dit abans d’arribar al poder. Recordo algun escrit en aquest foro on el sr. Anguera semblava poc menys que el dimoni i ara tots junts del bracet (la política ja ho te això). Aquest es el gran mal dels que arriben al poder... transparència, la manca d’informació, la continuïtat d’un projecte, ser conseqüents, constants.....Recordo en un escrit de la seva web que deien els de UpM que no els hi calia "buscar a Susan desesperadament…" perquè ells anaven de sobrats. Però potser els hi cal cercar un webmaster per la seva web i de pas per la de l’ajuntament.

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Bestia" de l'Oriol Tramvia.

LO BLOG DEU JOAN

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

l’altre dia navegant per la blogesfera i en el blog de la zel vaig descobrir Lo blòg deu Joan es el blog d’en Joan deu Peiroton de Tolosa de Lengadòc, dins el departament de Garona Nauta, esta escrit en occità i amb una mica de bona voluntat s'entent molt be, es molt curiós tot el que ens explica i es del tot recomanable. Te tot un seguit d’enllaços amb diccionaris occitans i lèxic gascó per poder consultar, a mes de enllaços amb institucions d’aquella terra germana a la nostra. En Joan ens possa a l’abast tot un ampli ventall per conèixer un xic mes les seves tradicions. Des d’ara hi ha un racó sota el garrofer per aquest nou amic i un enllaç al seu blog per arribar-hi mes ràpid.

Mercés Joan, lo vostre blòg es meravilhós...!

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Budeth" (tripa, budell) de Menestrèrs Gascons

ULL VIU QUE HI HA UNA TORRE...!

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Voleu dir que Fecsa no tindria que treure aquesta torre d’alta tensió del mig d’un carrer o carretera transitada? Voleu dir que per molta senyalització que hi hagi perquè el conductor hàbil l’esquivi a temps abans no s’encasti en ella, aquesta torre no es un perill? Qui ho ha autoritzat això? Que no fem les coses be? au que els veïns d’aquesta urbanització propera al camp de golf Bonmont deuen estar molt contents i cada dia al passar per aquí es deuen recordar de l’enginyer o d’algun personatge mes.

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "amb el seu permis" d'en Joan Isaac

MAGINET A TALL DE NADALA...

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar, ara que ve Nadal!

Deixeu que dediqui aquest post a tall de Nadal molt en particular a l'Angel Vicient que desprès del Sr. Tarrasa crec que es el que mes ha fet pel personatge d'en Maginet Pelacanyes, als amics del club Maginet i a tots els homes i dones del mon de la radio. A l'Oscar de Tot es possible i la Mar de El Diari de la Mar que se que us farà il·lusió, al Pitu Tarrasa de Parlem-ne per lo familiar que li pot resultar aquesta historia, també per la Carolina de Waipueduca per la tendresa dels seus post's. A l'home de les lletres i els jocs literaris en Jesús de Tens un racó dalt del món A l'amic Tondo de Conexions [from Tarragona] , a la Zel del Ara mateix benvingut, bentrobat (encara que no surto al "cor de la ciutat"), a la Joana del LLum de Dona i aquells ganxets simpatics de Te la ma maria i el Consuetudinàrium Cesar Llamborda i el Pere Tarter de Tarragona 2016. no vull oblidar els que aporteu col.laboracions i comentaris , 1000 i 1 900, un de Mont-roig, Mister x, Taro, Xapix, Talaia43300 i tants i tants anonims... Perdoneu però en aquest casos de dedicatòries sempre acabes deixant-te algú doneu-vos per dedicats..!

En arribar les dates nadalenques els nens i nenes tarragonins badàvem pegats als vidres de Radio Tarragona al carrer Unió num 21 (en aquells temps Hermanos Landa), el motiu no era altra que veure les magnifiques i monumentals cistelles del sorteig benèfic de la Campanya de Nadal d'en Maginet. Jo potser era dels que badava mes perquè el meu iaio era el porter de d’immoble del costat i per tant, i anava sovint i passava moltes estones per aquell carrer i a mes com el meu oncle i tenia relació i amistat amb locutors i locutores de l’emissora i amb el propi Sr Tarrasa, molt sovint hi entrava a dins aquell local on tot per mi era fascinant .
El fart de comprar números de la rifa de les cistelles que m’he fet (i que mai em va tocar cap) i les vegades que em va renyar el senyor Salvat conserge de l’emissora perquè li embrutàvem el vidres del carrer de ditades tot mirant el hall de la radio amb aquelles cistelles.
Quins records...! la meva primera intervenció en un programa de radio va ser una entrevista que em va fer en Pedro Barrachina, i desprès aquella altra amb l'Enric Pujol i el Carlos Peiso i recordo amb nostàlgia aquell auditori on jo vaig debutar com a cantant precisament en un festival benèfic organitzat pel club Maginet l'any 1977 i on desprès d'uns anys en aquell mateix meravellós auditori d’acústica boníssima, m’hi passaria moltes tardes de 8 a 10 de la nit assajant teatre amb el grup escènic Atenea i que tant varem lamentar tots la desaparició d’aquell local on tantes tardes de diumenge d’hivern fèiem riure al públic tarragoní.
Diuen els entesos que l’origen del popular Maginet no fou altre que el següent . Un dia de l’any 1934, el Sr. Tarrasa, davant la no compareixença a última hora d’un nen de debò al qual havia d’entrevistar en el transcurs d'un programa, no se li ocorregué res més que improvisar la veu d’un infant. Aquella improvisació assolí un èxit realment extraordinari i, animat pels seus superiors, Josep Maria Tarrasa decidí incloure aquest personatge en una emissió infantil, que no trigà gaire a obtenir un bon èxit. Però es que a més va protagonitzar èxits musicals amb cançons com l'"Examen de Maginet" (Qui no recorda aquella "tabla de multiplicar" sietee por sieteee....) Va prendre part en pel·lícules com "El Obstàculo" film que va obtenir un premi nacional de l’espectacle. Però si cal destacar alguna cosa son les campanyes benefiques que des de la radio el sr Tarrasa realitzava, "Demanar sense molestar per donar sense ofendre" aquest era el seu lema. En una glorieta del Parc del Miracle ("les tres ranes") estava presidida per l’estàtua del personatge, fins que es va decidir traslladar (sense entendre jo encara el perquè ) segons van argumentar a un lloc mes transitat i modern de la ciutat,(¿?) a l’estany de la Plaça Imperial Tarraco. Jo vaig col·laborar uns anys amb el club Maginet de qui guardo molt bons records i amics El Sr. Angel Vicient, els seus fills, l'Anna , el Josep M. la Rosa, l'Albert , el germa de l'Anna l'Angel Mula i la seva dona la Laura...i un llarg etc..totes les activitats , la musica, els festivals, els carnavals , el teatre...amb "carinyo" fins el meu trasllat a viure Mont-roig. Al llarg dels anys Maginet ha esdevingut un veritable símbol.

Bones festes!

Una foto promocional de l'epoca d'en Maginet amb el Sr Tarrasa. El de la segona foto soc jo amb un any davant l'estatua d'en Maginet.

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "la tabla del Siete" del discs "el examen de maginet"

TRETS DIFERENCIALS

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Vull dedicar aquest post a la zel perque ha renovat el blog i perque sempre es bona una rialla

La llengua condiciona la nostra manera de veure i sentir les coses: és un fet demostrat i demostrable.
Doncs heus aquí diversos exemples:
· Nosaltres comencem a mirar la gent des del cap als peus, i ells"de pies a cabeza"
· "Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" allà on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula".
· La sort màxima de la rifa és un masculí "el gordo",allà, i un femení, "la grossa", aquí.
· De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare" "de Deu)
· Ells paguen "impuestos", que ve de "imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir".
· Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns"sinvergüenzas", mentre que els corresponents catalans són, només, uns "pocavergonyes".
· Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro".
· Allà celebren cada any les "Navidades" mentre que aquí amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un "bon dia" i una "bona nit"cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus múltiples "buenos días" i "buenas noches" diaris.
· A Espanya es veu que ho donen tot "dar besos, dar abrazos, dar pena, dar paseos..." mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, fer abraçades, fer pena, fer un tomb...".
· Allà diuen "¡oiga!" quan aquí filem mes prim amb un "escolti!"
· Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos", colors que s’oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
· Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d’obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
· Mentre ells "hablan" - i fan! - aquí "enraonem", és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
· Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l’ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la sinistra"(esquerra)...
Tota una concepció del món, doncs, s’endevina rere cada mot d’una llengua, perquè la llengua és l’expressió d’un comportament col·lectiu, d’una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres.
No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d’entendre.
Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball- no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista

La fotografia esta copiada del blog: Joventut Nacionalista d'Artà

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Ole lo que hay"de Huapacha Combo

MONT-ROIG DEL PRIORAT

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

I es que ens camvien de comarca i ara estem al Priorat? o es una errada del diari "la Mañana" de Lleida en l'edició del 2/12/2007. Ens diu la noticia:

Un aceite de un grupo alimentario riojano vence en el premio ‘Románico Esencia’
Boí-Taüll - Núria Castells / David Rodríguez 2007-12-02
Un aceite del grupo alimentario riojano Kel ganó ayer el premio al mejor aceite en la décima edición de los premios Románico Esencia, organizados por la cooperativa leridana Agrolés, y que se entregaron ayer en el transcurso de una cena celebrada en Boí-Taüll. El grupo tiene una almazara en una finca de 500 hectáreas en la localidad riojana de Quel y lo comercializa bajo la marca Lectus en la Denominación de Origen Aceites de la Rioja.
El aceite, que debía cumplir la condición de ser virgen extra de la variedad arbequina para presentarse al concurso, se impuso a los otros tres finalistas.El tercer puesto fue para la cooperativa Mont-Roig del Priorat, el segundo para una producción de la cooperativa Cabacés, también de esta comarca tarraconense, mientras que el cuarto, que pertenecía a la Serra d’Almos quedó fuera de concurso. En total, se cataron 28 aceites diferentes.El presidente de Agrolés, Jaume Fallada, recordó que el ganador, además de recibir una placa, se compromete a elaborar y ceder a la cooperativa entre 5.000 y 10.000 kilos de aceite a cambio de que ésta se lo pague a un precio generoso. En este caso, Agrolés abonará 3,75 euros por cada kilo de aceite que produzca la cooperativa riojana, un 30% más de los 3,20 euros a los que se cotiza este producto en el mercado.
El segundo premio recayó en la cooperativa Cabacés, que también se alzó con la placa conmemorativa. Por su parte, al tercer premio, el aceite de la cooperativa de Mont-Roig se le concedió una nominación especial. ....(l'article continua)

Es curiós però no posa Cooperativa de Mont-roig del Camp i Miami Platja...

Fotografies d'en: jtoledo a Flickr

NOTA: banda sonora d'aquest post: "la Verdad" Armando Llamado- Sisa

ANEM MILLORANT...

Ep aqui estem sota el garrofer, preparant el pessebre i veient-les passar!

Anem millorant si senyors. M’agrada molt el fet que s’incloguin els veïns de Miami, ja era hora que tots junts començem a fer coses , que s'amplii l'ambit del concurs de pessebres, Benvinguts veïns de Miami..! i es clar que si home. El que no m’agrada es la manera que ho posa a les bases del concurs: Podran participar tots els veïns i veïnes de Mont-roig del Camp i Miami Platja. (i les Pobles? i els massos d’en Blade? i el Casalot? i Costa Zafir? i Bonmont?...) Perquè, si el dia 28 de desembre a les 10 del mati el jurat passa per Miami i a partir de les 4 de la tarda per Mont-roig.. per la resta? Penso humilment que tots som Mont-roig del Camp i que hem de acabar amb aquesta diferenciació un sol municipi ( A Tarragona fan concurs de pessebres i a les bases no posen Tarragona i Torreforta i Sant Pere i Sant Pau....es el concurs de Tarragona i punt)

Un altre tema es el premi "sembla" que ha millorat una mica i ara sabem el valor del premi, uns lots de productes a partir de 150 € i diferents categories. molt be...! Tot tenint en compte que en teoria hi haurà mes participació en abastar tot el municipi, m'agrada la quantitat establerta. Ara el que cal es que mirin be el que posen a dins dels lots perquè en els últims quatre anys en els lots-premi hi havia neules, torrons, polvorons i cava i francament semblava que et donessin algun lot de Nadal dels que els hi ha sobrat del "aguinaldo" dels empleats de l'Ajuntament. A mes el donaven l’últim dia de les festes (6 de gener) quan estàs tant fart de llepolies nadalenques, que tens un fons d’armari ple de pastilles encetades de torrons i polvorons i has engreixat tres quilos, i au vinga...! Com a premi a qui teniu torrons per passar la Quaresma ben aprovisionats, que per el dia de Pasqua encara falten dies.... i parlo per experiència pròpia. Un pessebre es una obra d'art, A Mont-roig hi ha bons artistes pessebristes, Els que participem any rere any sabem el que costa de fer i ens hi tirem amb temps si mes no el pessebre el portem al cap des de l’estiu (almenys parlo per mi) sinó concurses el faria igualment de pessebre, de fet nomes fa tres anys que hi participo, i per sort cada any he menjat torrons fins la Setmana Santa, ja sabeu doncs que vull dir amb això i perquè m’exclamo.
Un altre aspecte que veig que ha millorat es el disseny del cartell i programa d’aquest concurs, Molt "guapo" (desprès de la polèmica pel cartell de la Festa Major, s’ha pres nota potser) ja era hora que es dignifiques una mica el concurs de pessebres, i ens deixéssim de "cartells–fotocopia" propis d’altres tipus d’entitats.
De moment, anem per bon camí Sra Rosa Tejero..
(si us plau per Carnaval..retoqueu també els premis que son una miserieta...)


NOTA: la banda sonora del post es: "Avui es Nadal" dels grups Glaucs i Lax n'busto