Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!l’altre dia navegant per la blogesfera i en el blog de la zel vaig descobrir Lo blòg deu Joan es el blog d’en Joan deu Peiroton de Tolosa de Lengadòc, dins el departament de Garona Nauta, esta escrit en occità i amb una mica de bona voluntat s'entent molt be, es molt curiós tot el que ens explica i es del tot recomanable. Te tot un seguit d’enllaços amb diccionaris occitans i lèxic gascó per poder consultar, a mes de enllaços amb institucions d’aquella terra germana a la nostra. En Joan ens possa a l’abast tot un ampli ventall per conèixer un xic mes les seves tradicions. Des d’ara hi ha un racó sota el garrofer per aquest nou amic i un enllaç al seu blog per arribar-hi mes ràpid.
Mercés Joan, lo vostre blòg es meravilhós...!
NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Budeth" (tripa, budell) de Menestrèrs Gascons
5 comentaris:
el visitarem amb molt de gust
Quina pena, l'occità una de les moltes cultures i llengues que l'estat imperialista de França ha trepitjat i quasi exterminat... és curiós que un dels indrets on més viu és l'occità sigui a la Val d'Aran, potser per la sensibilitat catalana vers a les cultures, tot i que els aranesos no ens puguin ni veure als catalans... curiós.
taro
Li donaré un cop d'ull mentre espero " si estàs per la labor" ;)
Bona nit , Mon!
Adiu, Món, jo disfruto molt llegint el blog deu Joan, és que m'agraden molt les llengües, ei dolentot que et veig, les llengües parlades, vaja, que sóc de lletres, jo. Va, vinga, per ser tu, un petó llengut!
Adiu, Mon! Ostres! Quin compliment! Mercès! Som molts poquets a bloguejar en occitan. A vegades, m’agafa la temptació d’escriure-hi sols en català, però no, finalment. Seria com una dimissió. Esparracar el català, ho faig de temps en temps, perquè m’agrada la llengua i jo la considero tan occitana com la meva. I si el meu blog pot servir de pont entre els catalans i la resta de la familia, és a dir nosaltres del nord, bé, ja no estaria mal, oi ? En tot cas, jo em consideraria content. Doncs, moltes gràcies, felicitat pel blog, hi tornaré. Deixo la nostra petonejaira zelosa fer-te’n per a mi :-)) !
Publica un comentari a l'entrada