Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar, ara que ve Nadal!
Deixeu que dediqui aquest post a tall de Nadal molt en particular a l'Angel Vicient que desprès del Sr. Tarrasa crec que es el que mes ha fet pel personatge d'en Maginet Pelacanyes, als amics del club Maginet i a tots els homes i dones del mon de la radio. A l'Oscar de Tot es possible i la Mar de El Diari de la Mar que se que us farà il·lusió, al Pitu Tarrasa de Parlem-ne per lo familiar que li pot resultar aquesta historia, també per la Carolina de Waipueduca per la tendresa dels seus post's. A l'home de les lletres i els jocs literaris en Jesús de Tens un racó dalt del món A l'amic Tondo de Conexions [from Tarragona] , a la Zel del Ara mateix benvingut, bentrobat (encara que no surto al "cor de la ciutat"), a la Joana del LLum de Dona i aquells ganxets simpatics de Te la ma maria i el Consuetudinàrium Cesar Llamborda i el Pere Tarter de Tarragona 2016. no vull oblidar els que aporteu col.laboracions i comentaris , 1000 i 1 900, un de Mont-roig, Mister x, Taro, Xapix, Talaia43300 i tants i tants anonims... Perdoneu però en aquest casos de dedicatòries sempre acabes deixant-te algú doneu-vos per dedicats..!
En arribar les dates nadalenques els nens i nenes tarragonins badàvem pegats als vidres de Radio Tarragona al carrer Unió num 21 (en aquells temps Hermanos Landa), el motiu no era altra que veure les magnifiques i monumentals cistelles del sorteig benèfic de la Campanya de Nadal d'en Maginet. Jo potser era dels que badava mes perquè el meu iaio era el porter de d’immoble del costat i per tant, i anava sovint i passava moltes estones per aquell carrer i a mes com el meu oncle i tenia relació i amistat amb locutors i locutores de l’emissora i amb el propi Sr Tarrasa, molt sovint hi entrava a dins aquell local on tot per mi era fascinant .
El fart de comprar números de la rifa de les cistelles que m’he fet (i que mai em va tocar cap) i les vegades que em va renyar el senyor Salvat conserge de l’emissora perquè li embrutàvem el vidres del carrer de ditades tot mirant el hall de la radio amb aquelles cistelles.
Quins records...! la meva primera intervenció en un programa de radio va ser una entrevista que em va fer en Pedro Barrachina, i desprès aquella altra amb l'Enric Pujol i el Carlos Peiso i recordo amb nostàlgia aquell auditori on jo vaig debutar com a cantant precisament en un festival benèfic organitzat pel club Maginet l'any 1977 i on desprès d'uns anys en aquell mateix meravellós auditori d’acústica boníssima, m’hi passaria moltes tardes de 8 a 10 de la nit assajant teatre amb el grup escènic Atenea i que tant varem lamentar tots la desaparició d’aquell local on tantes tardes de diumenge d’hivern fèiem riure al públic tarragoní.
Diuen els entesos que l’origen del popular Maginet no fou altre que el següent . Un dia de l’any 1934, el Sr. Tarrasa, davant la no compareixença a última hora d’un nen de debò al qual havia d’entrevistar en el transcurs d'un programa, no se li ocorregué res més que improvisar la veu d’un infant. Aquella improvisació assolí un èxit realment extraordinari i, animat pels seus superiors, Josep Maria Tarrasa decidí incloure aquest personatge en una emissió infantil, que no trigà gaire a obtenir un bon èxit. Però es que a més va protagonitzar èxits musicals amb cançons com l'"Examen de Maginet" (Qui no recorda aquella "tabla de multiplicar" sietee por sieteee....) Va prendre part en pel·lícules com "El Obstàculo" film que va obtenir un premi nacional de l’espectacle. Però si cal destacar alguna cosa son les campanyes benefiques que des de la radio el sr Tarrasa realitzava, "Demanar sense molestar per donar sense ofendre" aquest era el seu lema. En una glorieta del Parc del Miracle ("les tres ranes") estava presidida per l’estàtua del personatge, fins que es va decidir traslladar (sense entendre jo encara el perquè ) segons van argumentar a un lloc mes transitat i modern de la ciutat,(¿?) a l’estany de la Plaça Imperial Tarraco. Jo vaig col·laborar uns anys amb el club Maginet de qui guardo molt bons records i amics El Sr. Angel Vicient, els seus fills, l'Anna , el Josep M. la Rosa, l'Albert , el germa de l'Anna l'Angel Mula i la seva dona la Laura...i un llarg etc..totes les activitats , la musica, els festivals, els carnavals , el teatre...amb "carinyo" fins el meu trasllat a viure Mont-roig. Al llarg dels anys Maginet ha esdevingut un veritable símbol.
El fart de comprar números de la rifa de les cistelles que m’he fet (i que mai em va tocar cap) i les vegades que em va renyar el senyor Salvat conserge de l’emissora perquè li embrutàvem el vidres del carrer de ditades tot mirant el hall de la radio amb aquelles cistelles.
Quins records...! la meva primera intervenció en un programa de radio va ser una entrevista que em va fer en Pedro Barrachina, i desprès aquella altra amb l'Enric Pujol i el Carlos Peiso i recordo amb nostàlgia aquell auditori on jo vaig debutar com a cantant precisament en un festival benèfic organitzat pel club Maginet l'any 1977 i on desprès d'uns anys en aquell mateix meravellós auditori d’acústica boníssima, m’hi passaria moltes tardes de 8 a 10 de la nit assajant teatre amb el grup escènic Atenea i que tant varem lamentar tots la desaparició d’aquell local on tantes tardes de diumenge d’hivern fèiem riure al públic tarragoní.
Diuen els entesos que l’origen del popular Maginet no fou altre que el següent . Un dia de l’any 1934, el Sr. Tarrasa, davant la no compareixença a última hora d’un nen de debò al qual havia d’entrevistar en el transcurs d'un programa, no se li ocorregué res més que improvisar la veu d’un infant. Aquella improvisació assolí un èxit realment extraordinari i, animat pels seus superiors, Josep Maria Tarrasa decidí incloure aquest personatge en una emissió infantil, que no trigà gaire a obtenir un bon èxit. Però es que a més va protagonitzar èxits musicals amb cançons com l'"Examen de Maginet" (Qui no recorda aquella "tabla de multiplicar" sietee por sieteee....) Va prendre part en pel·lícules com "El Obstàculo" film que va obtenir un premi nacional de l’espectacle. Però si cal destacar alguna cosa son les campanyes benefiques que des de la radio el sr Tarrasa realitzava, "Demanar sense molestar per donar sense ofendre" aquest era el seu lema. En una glorieta del Parc del Miracle ("les tres ranes") estava presidida per l’estàtua del personatge, fins que es va decidir traslladar (sense entendre jo encara el perquè ) segons van argumentar a un lloc mes transitat i modern de la ciutat,(¿?) a l’estany de la Plaça Imperial Tarraco. Jo vaig col·laborar uns anys amb el club Maginet de qui guardo molt bons records i amics El Sr. Angel Vicient, els seus fills, l'Anna , el Josep M. la Rosa, l'Albert , el germa de l'Anna l'Angel Mula i la seva dona la Laura...i un llarg etc..totes les activitats , la musica, els festivals, els carnavals , el teatre...amb "carinyo" fins el meu trasllat a viure Mont-roig. Al llarg dels anys Maginet ha esdevingut un veritable símbol.
Bones festes!
Una foto promocional de l'epoca d'en Maginet amb el Sr Tarrasa. El de la segona foto soc jo amb un any davant l'estatua d'en Maginet.
NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "la tabla del Siete" del discs "el examen de maginet"
11 comentaris:
M'has deixat molt sorprés, de veritat. La teva coneixença de la història del senyor Tarrasa i en Maginet, explicada de primera mà i com a element protagonista, m'ha agradat molt. Ara, més que mai, tinc molta curiositat per saber qui ets. Sóc tafaner de mena i segur que ens hem vist alguna vegada...
Gràcies per explicar-nos, recordar-nos, aquesta part de la història que mai hem d'oblidar,
ja et vaig dir que el meu pare van ser amics amb el Sr. Tarrasa quan anaven a la Salle, després la guerra i la postguerra els van separar, però sempre el recordaba amb carinyo, molt bon post dedicat a aquest homenot de Tarragona, ah !! i gràcies per les felicitacions, felicitats a tu també de part nostra
Òndia Món, què vol dir això que no surts al cor de la ciutat? Ets al MEU COR des de bon principi de la meva aventura blogosfèrica... jollons,que cada dia et vinc a veure i em fa molta il.lusió que em treguis al post, perquè sou els de cap aquí baix el meu nord, encara que sigueu al sud. Jo tinc un record d'escoltar aquesta cançó a la ràdio, eren temps de molt petita, em fa que la meva mare escoltava Ràdio Nacional de España o alguna cosa així, perquè el meu pare era camioner i feia "províncies" i la ràdio al vespre ens acompanyava, i aquesta cançó i la del colacao les tinc gravades a la memòria. Et faig arribar un super petó i una grossa i forta abraçada, amb molta estimació, és ben curiós com de lluny y sense cara es poden fer aquests lligams, estic al.lucinada amb tot plegat, petons, petons i petons, guapuuuu!
Gràcies per la dedicatòria i sobre tot per evocar aquest record tant nostres. Jo soc ganxet de soca-rel però escoltava de menut el Sr. Tarrassa i el Maginet, amb la ràdio de casa. La mama em va portar a Tarragona al parc Maginet per veure el monument. Segur que alguna foto deu haver per casa dels pares. Emocionat pel record dels temps passats que sempre foren millors en alguns aspectes. Tingués bon dia i fins aviat.
Moltes gràcies per la dedicatòria. Jo vaig estudiar a Tarragona entre els anys 1978 i el 1987, i coneixia el personatge només de referències, però m'ha semblat una història entranyable que tots, d'una manera o altra, amb altres personatges de la nostra infància, hem experimentat.
Jo sempre dic que moots personatges d'invenció són tant o més reals que els de carn i ossos, ja que la seva influència ja deixat una gran petjada.
Mon, gràcies per el post, per la part que em toca, recordo amb molt d'afecte al teu iaio.
Seguirem en contacto
Una abraçada.
Quina foto més bonica...Ja de petitó eres així de wapo!
Un petó! Mil gràcies ! bon cap de setmana!!!!!!!!!!!!
Una mica tard, però acabo de llegir aquest post i te l'agraeixo en nom del meu pare, l'Àngel Vicient.
Ara mateix l'estic imprimint perquè se'l llegeixi!
Bon Nadal (del 2008)
Àngel
Hola, soc la Pilar i escric desde Barcelona. Avuí com molts díes hem tingut una xerrada en familia i ha sortit novament el tema d´en Maginet, mai ens haviem introduit en internet per cercar coses d´aquest personatge perque pensavem que era algo molt llunyá, pero vet aquí hem trovat aquesta página tant interessant. Jo tinc que dir algo molt important sobre el tema d´en Maginet i soposso que a molts de vosaltres us sorprendrá. Al 1934 el Sr. Terrassa cercava un nen dedebó per fer d´en Maginet a Tarragona i ves per on el meu pare Josep Celma que llavors tenia 5 anys, fill de la portera del edifici on estava la Radio a la Rambla de Tarragona va ser el nen que va escollir el Sr. Terrassa per fer d´en Maginet. Actualment el meu pare ja te 81 anys i m´explica que per que s´estigues quiet mentres el SR Tarrassa feia el programa li entretenien amb figuretes de paper i amb les capsetes de les agulles dels gramófons buides......quins detalls eh?. Tot aixó es lo que ens conta el meu pare amb molt de carinyo i records macos d´aquells anys. Soposso que us agradará saber que en Maginet encara el tenim a casa contant histories autentiques.
Hola, soc la Pilar i escric desde Barcelona. Tinc una historia que us sorprendra, a l´any 1934 el Sr. Terrassa cercava un nen per fer de Maginet i mira per on el meu pare Josep Celma que tenia 5 anys ique era el fill de la portera de l´edifici de l´emisora on es feia el famós programa de radio va ser el nen que el Sr. Terrassa va escollir per fer el personatge d´en Maginet. El meu pare ara ja te 81 anys i s´en recorda perfectament de com l´entretenien per que s´estigues quiet mentres feien el programa de radio fent-li figuretes de paper i jugant amb les capsetes de agulles de gramoles que llavors s´utiliztaven. En Maginet ha estat sempre a casa meva tot un luxe i encara ens entreté contant-nos coses de quan era petit.
Pilar de barcelona...desitjaria el teu correu per comentar-te varies cosetes...no se com possar-me en contacte amb tu...gràcies pel cometari m'agradat molt i m'ha fet il.lusió
Publica un comentari a l'entrada