Ep aquí estem sota el garrofer, avui fent poble...!
No t'estiris ni t'arronsis
si vas a la costa del Manescal
perquè el Jaume De la Garseta
hi fan còrrer la destral.
Fa temps en Joan de Peiroton de Tolosa al seu blog: Lo blòg deu Joan parlava dels carrers de la seva ciutat i li vaig comentar que un dia potser faria el mateix que li prenia l’idea que em va semblar meravellosa , i aquí teniu la primera entrega. I deixeu-me almenys que li dediqui a ell.
Ara que es parla de “llei de barris”a tot arreu fins hi tot al blog d’en Xapix i que cada cop es va degradant el nostre casc antic sense que ningú digui ni ase ni bestia ni bellugui un dit per conservar aquests indrets plens d’història (Ni aquest ni altres, recordeu Miramar?) Es cert i salta a la vista que les cases estan en molt mal estat; fins hi tot cauen soles. Els carrers estan deixat de la má de Déu plens de clots o de pedaços i es una llàstima perquè qui ens agrada viatjar per Catalunya trobes pobles amb un encant especial gracies a l’estat de conservació i l’esforç de veïns i sobretot el bon saber fer d’alguns ajuntaments Avui enceto un nou apartat dedicat al casc antic de Mont-roig i us aniré ensenyant racons i carrers que arregladets de ben segur que son una veritable troballa pel visitant i una joia pel ciudatà que pot mostrar orgullós aquest patrimoni. Ja podem anar a Fires a vendre platja, perquè de moment queda molta feina per fer per poder vendre encant.
Ara que es parla de “llei de barris”a tot arreu fins hi tot al blog d’en Xapix i que cada cop es va degradant el nostre casc antic sense que ningú digui ni ase ni bestia ni bellugui un dit per conservar aquests indrets plens d’història (Ni aquest ni altres, recordeu Miramar?) Es cert i salta a la vista que les cases estan en molt mal estat; fins hi tot cauen soles. Els carrers estan deixat de la má de Déu plens de clots o de pedaços i es una llàstima perquè qui ens agrada viatjar per Catalunya trobes pobles amb un encant especial gracies a l’estat de conservació i l’esforç de veïns i sobretot el bon saber fer d’alguns ajuntaments Avui enceto un nou apartat dedicat al casc antic de Mont-roig i us aniré ensenyant racons i carrers que arregladets de ben segur que son una veritable troballa pel visitant i una joia pel ciudatà que pot mostrar orgullós aquest patrimoni. Ja podem anar a Fires a vendre platja, perquè de moment queda molta feina per fer per poder vendre encant.
Avui us ensenyo “La costa del Menescal” es un d’aquest indrets amb historia inclosa. En aquest indret hi passà al 1882 un tràgic succés tal com ho expliquen les cròniques de l’època. Així el Diari de Reus del 1 de maig aquell mateix any publicava:
“Ayer circulabase por esta ciudad la noticia de un delito cometido en el pueblo de Mont-roig de este partido judicial. Dicen que anteayer por la tarde, un marido por insignificantes disensiones de familia que había tenido con su mujer había dedo a esta algunos golpes de hacha, con tal mala fortuna que le causaron la muerte al poco tiempo. La desgraciada mujer se llamaba Maria Massó. Su marido fue inmediatamente aprendido,confesándose autor del parricidio”
Fins i tot hi ha una corranda popular que diu:
No t'estiris ni t'arronsis
si vas a la costa del Manescal
perquè el Jaume de la Garseta
hi fa còrrer la destral.
No t'estiris ni t'arronsis
si vas a la costa del Manescal
perquè el Jaume de la Garseta
hi fa còrrer la destral.
Aquest es el post numero:338 (si cliqueu damunt la fotografia veureu amb mes detall)
