TORNAR A LA FEINA

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Avui despres de estar vint dies de baixar per malaltia, he tornat a la feina. No del tot recuperat però amb valentia.Tot això ha comportar arrancar el dia com sempre amb preses i nervis i aquella mena de neguit , com quan ets nen i tornes al cole despres de les vacances. No es la millor feina del mon, però jo me la estimo. Es tal com m'agrada a mi, un treball d'equip i fins hi tot m'hi sentomolt implicat a la vegada que realitzat.

Ja se sap el primer dia tot es explicar com ha estat la malaltia 324 vegades o mes perquè un pert el compte. Les anecdotes de l'hospital i criticar que malament funcionen les urgencies de l'hospital de Sant Joan de Reus.

En fin Pilarin, ara que tot ha recuperat la normalitat, tornarem a repartir garrofes des de sota el garrofer, com ha de ser i ha estat sempre..

Gracies a tots els que us heu preocupat per la meva salut al blog i fora el blog... Per cert hores d'ara encara no se ben be el que he tingut els metges ho anomenen virus.

Aquest es el post numero:341 M'he marcat una auto-disciplina i cada tarde -vespre procuraré penjar el nou post. Una mica mes metodic, però ja ho anireu descobrint

EL PUTXIPUTXI

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!



Que res millor que començar el diumenge amb un somriure i l'amic Xepe71 m'ha fet arribar aquest video del youtube genial.....gracies company


El Putxiputxi un ball que comença a posar-se de moda.... amb aquest Rodolf PutxilicuatERC.

Aquest es el post numero: 340

MIRA ,FA IL·LUSIO QUE ET DONIN PREMIS

Ep aquí estem sota el garrofer, vestit de gala i amb barretina per recollir un premi...!

La I Entrega de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.

Així presentaven els premis "dardo 2008" en un blog i a mi arribava de la má de tota una institució blocaire tarragonina i part de l'estranger ("y allen de los mares" frase que sempre m'agradat i mai he pogut colocar) Gracies senyor Mossen i gracies pel seu "Confesionari Mental" de no existir caldria inventar i de ben segur que no seria el mateix. Felicitar als que compartim aquest premi: striper .- a striptease d'històries , al salvi .- de les meves veritats , al josep maria .- de aixi ho penso al tondo .- de connexions from tarragona Cony, que petit que es el mon!

I nomes em resta nonimar hi ho faig amb tota la sinceritat i saben de segur que em deixo algu...

Aixi jo ho passo a : (aqui si us plau caldria que possesiu un redoble de tambors):

Waipueduca a la Carolina i en Joan, molt macus ells....

LLum de Dona a la Joana, Ui mes maca ella....

Tot es possible per l'Oscar.. be es macu i amb barbut

Lo blog deu Joan al Joan, Ufff maquissim ell.....i per que aixi el premi viatge a terres germanes, cap a Tolosa,

El Diari de la Mar per la Mar que estara la mar de contenta perquè també us dire que es molt maca ella

Ja d'entrada felicito al guanyadors... i fluixet us dic que ja em pagareu una cervesa....
Aquest es el post numero:339

LA COSTA DEL MANESCAL

Ep aquí estem sota el garrofer, avui fent poble...!

No t'estiris ni t'arronsis

si vas a la costa del Manescal

perquè el Jaume De la Garseta

hi fan còrrer la destral.

Fa temps en Joan de Peiroton de Tolosa al seu blog: Lo blòg deu Joan parlava dels carrers de la seva ciutat i li vaig comentar que un dia potser faria el mateix que li prenia l’idea que em va semblar meravellosa , i aquí teniu la primera entrega. I deixeu-me almenys que li dediqui a ell.

Ara que es parla de “llei de barris”a tot arreu fins hi tot al blog d’en Xapix i que cada cop es va degradant el nostre casc antic sense que ningú digui ni ase ni bestia ni bellugui un dit per conservar aquests indrets plens d’història (Ni aquest ni altres, recordeu Miramar?) Es cert i salta a la vista que les cases estan en molt mal estat; fins hi tot cauen soles. Els carrers estan deixat de la má de Déu plens de clots o de pedaços i es una llàstima perquè qui ens agrada viatjar per Catalunya trobes pobles amb un encant especial gracies a l’estat de conservació i l’esforç de veïns i sobretot el bon saber fer d’alguns ajuntaments Avui enceto un nou apartat dedicat al casc antic de Mont-roig i us aniré ensenyant racons i carrers que arregladets de ben segur que son una veritable troballa pel visitant i una joia pel ciudatà que pot mostrar orgullós aquest patrimoni. Ja podem anar a Fires a vendre platja, perquè de moment queda molta feina per fer per poder vendre encant.

Avui us ensenyo “La costa del Menescal” es un d’aquest indrets amb historia inclosa. En aquest indret hi passà al 1882 un tràgic succés tal com ho expliquen les cròniques de l’època. Així el Diari de Reus del 1 de maig aquell mateix any publicava:

“Ayer circulabase por esta ciudad la noticia de un delito cometido en el pueblo de Mont-roig de este partido judicial. Dicen que anteayer por la tarde, un marido por insignificantes disensiones de familia que había tenido con su mujer había dedo a esta algunos golpes de hacha, con tal mala fortuna que le causaron la muerte al poco tiempo. La desgraciada mujer se llamaba Maria Massó. Su marido fue inmediatamente aprendido,confesándose autor del parricidio”

Fins i tot hi ha una corranda popular que diu:

No t'estiris ni t'arronsis
si vas a la costa del Manescal
perquè el Jaume de la Garseta
hi fa còrrer la destral.

Aquest es el post numero:338 (si cliqueu damunt la fotografia veureu amb mes detall)

UN LLOC, L’ HOGAR RURAL.

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Us he de dir que francament aquestes col.laboracions son de les que mes m’agraden, doncs estic encantat de que les persones m’expliquin coses del poble. Soc un apassionat de l’historia i de les anecdotes de la gent i poder coneixer la del poble que m’acull des fa molts anys ja es tot un goig. Aixi que gracies “1000i1 900” pel teu post....

Encara existeix l'O.J.E. (Organización Juvenil Española) http://www.oje.es/ els creia desapareguts del mapa . He de dir que jo també en vaig formar part com molts de la generació dels anys 60-70 http://es.wikipedia.org/wiki/OJE els seus ideals i formes no em varen marcar pas cap influència, els meus ideals han evolucionat a l’inrevés.
El motiu no és analitzar la seva activitat o ideals passats i actuals, sinó fer memòria d’un lloc (Hogar rural) als baixos del Casino (al passar pel carrer Major podem veure els seus budells oberts a la llum del dia) en una època que ens varem fer grans jugant al carrer i pocs llocs més teníem per escollir(o la plaça de l’església, la murada,la cova del llop, el camp de futbol,.....) ni K1, ni plays, ni messengers.
Recordo la sala gran amb les taules de ping pong i una cistella de bàsquet a la pared, tot passant a l'interior a ma dreta el traster del que podies accedir als soterranis, continuant una sala que es va convertir en discoteca folrant les parets de cartons d'ous per insonoritzar, un despatx i al fons la sala amb futbolí i jocs taula..
Les seves activitats suposaven el poder sortir del poble algun cap de setmana d’acampada (Escornalbou, la Mola,...) i qui no recorda els campaments d'estiu a la Riba (Almogavars), les pistes de rastreig, aquells nusos que costaven tant de fer i desfer.
Sniff!!!!!!!!! com passa el temps...

Aquest es el post numero:337

PD: Pssssss...Jo era dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, uns "rojillus" eterns "rivals" de l 'OJE i amb qui algun cop ens haviem "barallat" per aquelles muntanyes de la RIba i el nostre local a Tarragona s'anomenava "cau" no K1. Els temps estan canviant, però molt depressa....

Col·laboració amb el 51è joc literari

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Com cada dimecres des fa uiii! un munt de temps, el blog Tens un racó dalt del món de l'amic Jesús M. Tibau ens proposa un joc literari amb premis inclosos. En aquest cas, La garrofa de Mont-roig també hi col·labora, amb molt de gust, oferint una pista en forma d'imatge que mostra 4 objectes, un dels quals té ha veure amb la solució; la resta són per a despistar. No em pregunteu quina és la solució perquè no me l'ha dita, aissss el molt punyetero! Haureu d'anar al seu blog, llegir les instruccions i intentar solucinar-lo.

Pstss i si guanyeu ja m'ho direu!

Aquest es el post numero:·336

AQUELLA CASA MAL ANOMENADA DE LA CULTURA

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
I tenim pretensions de sub seu de la cultura 2016...! Quin poc cervell!

Fa pena de veure les parets de la mal anomenada casa de cultura. Que perquè li dic mal anomenada? Doncs per que a poc a poc aquesta casa va morint com seu de la cultura i van foten fora o reduint l’espai a la activitat cultural per la qual va ser concebut l’edifici desprès del polèmic referèndum per treure l’ajuntament i col·locar-ho a “can Pep”. (ara tenim un ajuntament a mitges i una casa de cultura a mitges)
Primer va ser el jutjat de pau, desprès el salo de plens i desprès? L’alcaldia potser? Un edifici mal dissenyat des de un principi, sense gota de sentit comú alhora de la seva distribució, sense acabar, abandonat a mig fer, sense un manteniment periòdic i sense control ni vigilància. (no donarem idees però es fàcil entrar i emportar-se un quadre) amb un ascensor utilitzat per nens (quan esta prohibit) amb entitats una mica fantasmes doncs sempre resten amb les portes tancades i es reuneixen un com cada........x Un hotel d’entitats sense entitats, una biblioteca amb entrada per la porta del costat, una aula de musica mal distribuïda....En fi acabem de matar-la i destinem aquest edifici a un altre us mes racional i dignifiquem la cultura local que crec que es mereix....

Aquest es el post numero:335

VIRUS A LA BLOGESFERA

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

AVIS IMPORTANTISSIM........!

Si algun dia trobeu un comentari com aquest en algun post del blog o be en un altre blog de la xarxa. NO L'OBRIU, ES UN VIRUS. Ultimament es troben freqüentment escampats per molts blogs.

PERDONEU LES MOLESTIES I GRACIES......


Aquest es el post numero:334

A LA TAULA I AL LLIT AL PRIMER CRIT

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Al llarg del anys, la televisió ens ha convidat anar a dormir de diferent manera... Jo era dels de la Familia Telerin.... una infancia en blanc i negre.



O aquest altre...



i un altre....



I aquest altre....




Ara els temps han canviat i molts pares permeten als seus fills veure programes que no son adeqüats per l'edat i l'hora en que s'emeten. Clar que cadescú fa amb l'educació dels seus fills el que vol i així desprès en patim la resta de la societat les conseqüencies.

Aquest es el post numero: 333

ARRIBA EL DERBI LOCAL DE FUTBOL

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Aquesta es una altre aportació del company "1000i1 900"

El proper 13 d'abril es cel.lebrarà el partit Mont-roig At - Miami CF dins la jornada:26 del campionat de lliga 2007/2008 de tercera categoria territorial.
El partit de la primera volta(a la jornada11 el 9 de desembre de 2007, va acabar 1 a 4 a favor dels del poble. A una jornada del derbi local, el Miami CF ocupa l’ultim lloc tal com reflexa la classificació i el Mont-roig At. és a la part mitja-baixa de la taula.

Us animeu a pronosticar el resultat?

Aquest es el post numero:332