Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!No, no, no es la mateixa de fa uns dies (post Jubilació) es un altre senyal que també potser cal jubilar. No serà pas una epidèmia?
Aquest es el post numero:442
dissabte, 4 d’octubre del 2008
UN ALTRE JUBILACIÓ
Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!No, no, no es la mateixa de fa uns dies (post Jubilació) es un altre senyal que també potser cal jubilar. No serà pas una epidèmia?
Aquest es el post numero:442
dimecres, 1 d’octubre del 2008
PARLAMENT EUROPEU
Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
L'amic "1000i 1 900" m'envia aquest correu i cal fer-lo correr. He pensat que una manera de que arribi a l'abast de molta gent es publicant un post:
Podeu entrar a la pàgina web del parlament europeu i clicar a la pestanya del català, i després reenviar aquest correu.
Si la visitem molta gent, no eliminaran la versió catalana de la Web del Parlament Europeu. http://www.europarl.cat/ Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial.Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català (*), el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut.Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: com més visites més possibilitats hi ha que s'ho repensin!
* Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès (amb només uns 300.000 parlants) tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu.
PASSA-HO, si et plau.
Aquest es el post numero:442
Aquest es el post numero:442
dimarts, 30 de setembre del 2008
FESTA MAJOR (1)
Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Fins aquí la primera part de la crònica. Vull acabar amb paraules del discurs del senyor Fran Morancho alcalde de Mont-roig escrites en el programa de festes....
“...Espero que aquests dies tinguem l’oportunitat de trobar-nos i compartir els moments de festa....”
Els alumnes de 6é van posar una paradeta al mercat medieval on no hi va arribar per part dels nostres politics i representants municipals (alcalde i regidors) aquesta trobada per compartir i poder col·laborar amb la finalitat que tenia la seva paradeta. Es veu que quan toca rascarse la butxaca, la propia vull dir, i clar com els nens de 6é no voten. Ah! però no oblidin que els pares si.
Aquest es el post numero:434
Començarem pel principi, La programació d’actes va arribar tard a escassos dies del inici de les festes. Això fa que la gent no faci previsió si algun acte resulta atractiu i opti per organitzar-se a la seva manera el cap de setmana llarg que aquest any ens oferia el calendari.
El programa i el cartell. Si el comparem amb el del any passat cal dir que l’estètica molt bonic, de contingut nefast, fosc i gens entenedor. Era un veritable trencaclosques on no trobaves el que cercaves. Els programes son per consultar ràpidament on com i quan es fan els actes.
Del pregó ja me’n fareu la valoració vosaltres doncs jo per desgracia treballava i no vaig poder assistir. Així com la exposició dels alumnes de la Isabel Bernal, estic segur que malgrat el deslluïment pel mal temps va ser un èxit i els de sempre van tenir l’oportunitat de fer el tastet.
La cursa de trastos... molt be un aplaudiment per l’organització que ha fet un veritable esforç.( cal donar mes recursos aquest nois per que les properes edicions continuïn amb l’èxit)
Mercat medieval....un èxit d’assistència de públic un indret que ha aglutinat la vida del poble el cap de setmana. Be pels Xuts que van il·lustrar part de l’historia local (la veritat se’m va fer molt curtet) l’animació del mercat entretinguda i divertida els comediants feien riure als vianants...Negatiu, Negatiu: el senyor Ravid Goldschmidth percussionista israelià que malgrat ser molt, però que molt bo, (a mi m'encanta) no se que pintava al mig d’un mercat medieval tocant el hang, un instrument dels mes moderns (inventat l'any 2000) fins ara nomes n’hi ha uns 5000 en tot el mon. El hang produeix una musica que convida a la relaxació i a l'ambient chill out i no trobo adequat la plaça d’un mercat medieval amb el batibull que feia la gent. Insisteixo per a mi no era el lloc apropiat per escoltar aquest tipus de musica ( a tall d'exemple es cop si, posesim una actuació de la Carmen de Mairena o el Josmar fent un concert a dins una església en plena cerimonia. Oi que no pega ni en loctite?)
El programa i el cartell. Si el comparem amb el del any passat cal dir que l’estètica molt bonic, de contingut nefast, fosc i gens entenedor. Era un veritable trencaclosques on no trobaves el que cercaves. Els programes son per consultar ràpidament on com i quan es fan els actes.
Del pregó ja me’n fareu la valoració vosaltres doncs jo per desgracia treballava i no vaig poder assistir. Així com la exposició dels alumnes de la Isabel Bernal, estic segur que malgrat el deslluïment pel mal temps va ser un èxit i els de sempre van tenir l’oportunitat de fer el tastet.
La cursa de trastos... molt be un aplaudiment per l’organització que ha fet un veritable esforç.( cal donar mes recursos aquest nois per que les properes edicions continuïn amb l’èxit)
Mercat medieval....un èxit d’assistència de públic un indret que ha aglutinat la vida del poble el cap de setmana. Be pels Xuts que van il·lustrar part de l’historia local (la veritat se’m va fer molt curtet) l’animació del mercat entretinguda i divertida els comediants feien riure als vianants...Negatiu, Negatiu: el senyor Ravid Goldschmidth percussionista israelià que malgrat ser molt, però que molt bo, (a mi m'encanta) no se que pintava al mig d’un mercat medieval tocant el hang, un instrument dels mes moderns (inventat l'any 2000) fins ara nomes n’hi ha uns 5000 en tot el mon. El hang produeix una musica que convida a la relaxació i a l'ambient chill out i no trobo adequat la plaça d’un mercat medieval amb el batibull que feia la gent. Insisteixo per a mi no era el lloc apropiat per escoltar aquest tipus de musica ( a tall d'exemple es cop si, posesim una actuació de la Carmen de Mairena o el Josmar fent un concert a dins una església en plena cerimonia. Oi que no pega ni en loctite?)
Lo de la “clotxa”(nom de plat tipic de les terres del Ebre) original encara que com al programa no deixava massa clar l’horari molts pensaven que es feia al acabar el mercat i no van arribar a tastar-la.
Fins aquí la primera part de la crònica. Vull acabar amb paraules del discurs del senyor Fran Morancho alcalde de Mont-roig escrites en el programa de festes....“...Espero que aquests dies tinguem l’oportunitat de trobar-nos i compartir els moments de festa....”
Els alumnes de 6é van posar una paradeta al mercat medieval on no hi va arribar per part dels nostres politics i representants municipals (alcalde i regidors) aquesta trobada per compartir i poder col·laborar amb la finalitat que tenia la seva paradeta. Es veu que quan toca rascarse la butxaca, la propia vull dir, i clar com els nens de 6é no voten. Ah! però no oblidin que els pares si.
Aquest es el post numero:434
dilluns, 29 de setembre del 2008
FESTA MAJOR...TRASTOS BAIXADA AVALL
Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Aqui teniu referencies i un bon reportatge sobre la cursa fetes per un company blogaire de Tarragona que va participar "La casa de Pinel" jo he volgut fer un experiment i es nota que no tinc practica amb el tema del video però anirem perfeccionant la tecnica poquet a poquet i pel proxim post amb video-reportatge ja ho fare millor:
Voldria des de aqui felicitar als joves de RocaFerma per l'organització d'aquesta cursa tant divertida. Jo al menys ho vaig viure així de divertit.
Ah! M'oblidava, el guanyador va ser el "trasto" d'una colla de Riudoms..Enhorabona, felicitats a tots per participar!
Aqui havia penjat per equivocació una foto del trasto de "la casa de Pinel" sort d'un comentarista anònim que m'ho ha fet veure. L'he treta i ara busco la del guanyador que no la trobo perdoneu les molesties.
(Demà la crònica de la Festa Major. Ja us dic ara que hi ha aspectes que personalment no em van agradar, altres si però)
Aquest es el post numero:433
dijous, 25 de setembre del 2008
GERARD VERGÉS, POETA TORTOSÍ
Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Llegia al blog d'en Tibau el seu últim post i ens comentava una campanya interesant. Una proposta de l'Emigdi Subirats de penjar als blogs fragments de l'obra de Gerard Vergés, i perquè no? doncs aqui teniu la meva aportació
PARLO D'UN RIU MÍTIC I REMORÓS
Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d'aigua.
Parlo de la verdor d'un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l'íntim rosa
d'un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l'aire
com la pedra llançada per la fona,
de l'anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l'aigua dolça del riu, la mar amarga.
Parlo d'un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l'horta ufana,
dels tarongers florits i l'api tendre,
de l'aixada i la falç, del gos a l'era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)
Parlo d'un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d'ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d'un lent crepuscle que posava
or tremolós a l'aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.
Dolça remor de l'aigua en el record.
Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d'aigua.
Parlo de la verdor d'un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l'íntim rosa
d'un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l'aire
com la pedra llançada per la fona,
de l'anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l'aigua dolça del riu, la mar amarga.
Parlo d'un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l'horta ufana,
dels tarongers florits i l'api tendre,
de l'aixada i la falç, del gos a l'era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)
Parlo d'un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d'ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d'un lent crepuscle que posava
or tremolós a l'aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.
Dolça remor de l'aigua en el record.
El dia 26 de setembre a les 22,00h tindrà lloc al Teatre Auditori Felip Pedrell l’acte literari sobre la figura deGerard Vergés impulsat pel Club de Lectura de Tortosa de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, amb participació de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tortosa i la Fira del llibre ebrenc de Móra d’Ebre. L’acte és gratuït.
Aquest es el post numero:432
Aquest es el post numero:432
dimecres, 24 de setembre del 2008
UN MONT-ROGENC A USA
Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Em fa molta il·lusió presentar-vos aquest nou blog perquè malgrat ser d’un de casa, està escrit a molts quilometres de Mont-roig.
Des de USA ens arriben noticies d’un mont-rogenc i el seu blog, es tracta del Romà Rofes el blog porta per nom: “Blog in the Yuesei!!” ell es presenta així:
Sóc un periodista mont-rogenc (en excedència) i en aquest blog explico les meves peripècies aquí, a ianquilàndia. Estic a dues hores i mitja en cotxe de Chicago, al campus de la University of Illinois at Urbana Champaign. Em preparo per fer les proves i tràmits necessaris per fer el curs que ve un màster amb el màxim possible de despeses pagades.
Amic Romà, et desitgem sort i escriu força, explica’ns com es la vida d’un mont-roigenc als Estats Units. I com sempre dic benvingut al món dels bloggers
Em fa molta il·lusió presentar-vos aquest nou blog perquè malgrat ser d’un de casa, està escrit a molts quilometres de Mont-roig.
Des de USA ens arriben noticies d’un mont-rogenc i el seu blog, es tracta del Romà Rofes el blog porta per nom: “Blog in the Yuesei!!” ell es presenta així:
Sóc un periodista mont-rogenc (en excedència) i en aquest blog explico les meves peripècies aquí, a ianquilàndia. Estic a dues hores i mitja en cotxe de Chicago, al campus de la University of Illinois at Urbana Champaign. Em preparo per fer les proves i tràmits necessaris per fer el curs que ve un màster amb el màxim possible de despeses pagades.
Amic Romà, et desitgem sort i escriu força, explica’ns com es la vida d’un mont-roigenc als Estats Units. I com sempre dic benvingut al món dels bloggers
De debó que estic content de poder apropar una miqueta la vida quotidiana de casa nostra al Romà. Des de sota el garrofer et llegirem.......
Aquest es el post numero:431
Aquest es el post numero:431
dimarts, 23 de setembre del 2008
ROC I BARBARA
Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!Ara que arriba la festa major de Sant Miquel i un cop vist el cartell que per altre banda ès molt bonic. Però quina llàstima no poder posar la foto dels Gegants Roc i Bàrbara. Dies fa que vaig escriure un post on parlava del gegants i ui..! algú es posava nerviós perquè criticava que ningú del poble s’atrevís atreure’ls ni tant sols un cop a l’any, per exemple Sant Miquel. Ara em podeu dir, que perquè no els trec jo, doncs us contesto: perquè físicament no puc. No serà potser es que mai em sabut agrair els que durant tants anys els van portar? (tants homenatges que a vegades fem....) perquè no oblideu que requereix un esforç físic important. Aquí passa com tot, una part de deixadesa col·lectiva de la gent i un altre de manca de motivació per part de la nostra màxima institució local i si convé es paga uns dinerets algú perquè els porti (altre cop s’ha fet) Al pas que anem no podrem presumir mai de tradició, folklore local i elements festius. Masses coses hem perdut al llarg dels anys, gegants , ball de bastons, ball de dames i vells, ball de coques........Això si, volem semblar-nos als pobles veïns i inventem begudes al pur estil del “Masclet” o la “Mamadeta” que ja m’està be i ho celebro, però cal una reflexió: Si la tendència generalitzada arreu del país es recuperar la festa local com a tal. Per què no fem el mateix?
Aplaudeixo als nois/es del meu barri (Sis carrers) per tenir la valentia de treure i recuperar uns gegants que dormien en unes golfes des fa anys i que ara sembla ser son un dels referent locals arreu.
La foto que publico m’ha estat cedida per un amic. Com podeu veure son el Roc i la Bàrbara que potser passaren el dia de la festa major al barri de Miami (i dic potser, perquè a 5 dies no he vist el programa oficial a la web municipal i hores d’ara no se si esta previst que surtin a passejar aquests dies pels nostres carrers)
Com deia....la foto d’en Roc i Bàrbara ès de l’any 1969, de quan encara no es deien així i porten els vestits originals. Una curiosa foto en color quan al nostre país encara era molt poc habitual les fotos en color i vivíem en un món gris retratat en blanc i negre. La van fer uns alemanys que estiuejaven a Mont-roig amb motiu de les festes de la Mare de Déu de la Roca i les catifes d’aquell any. (Us deixo que endevineu el carrer).
Bona Festa Major!
Aquest es el post numero:430
Aplaudeixo als nois/es del meu barri (Sis carrers) per tenir la valentia de treure i recuperar uns gegants que dormien en unes golfes des fa anys i que ara sembla ser son un dels referent locals arreu.
La foto que publico m’ha estat cedida per un amic. Com podeu veure son el Roc i la Bàrbara que potser passaren el dia de la festa major al barri de Miami (i dic potser, perquè a 5 dies no he vist el programa oficial a la web municipal i hores d’ara no se si esta previst que surtin a passejar aquests dies pels nostres carrers)
Com deia....la foto d’en Roc i Bàrbara ès de l’any 1969, de quan encara no es deien així i porten els vestits originals. Una curiosa foto en color quan al nostre país encara era molt poc habitual les fotos en color i vivíem en un món gris retratat en blanc i negre. La van fer uns alemanys que estiuejaven a Mont-roig amb motiu de les festes de la Mare de Déu de la Roca i les catifes d’aquell any. (Us deixo que endevineu el carrer).
Bona Festa Major!
Aquest es el post numero:430
dilluns, 22 de setembre del 2008
AU ENSUMEU...!
Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Sort tenim que aviat ¿? arribarà el nou servei de recollida i neteja i les dues velletes que cada tarda veia assegures al banc de l’entrada del carrer doctor Segarra (el de la foto) podran tornar a seure sense tenir que patir la “tendra ferum” dels contenidors. La veritat es que provisionalment fins no arriba el “teu i net” els podien haver col·locat al costat, a la cantonada que realment no molesta a ningú.
Aquest es el post numero:429
Aquest es el post numero:429
divendres, 19 de setembre del 2008
CURSA DE TRASTOS
Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
No cal ser cap inventor com en Tomas A.Edison ni el Profesor Frank de Copenhaguen simplement cal tenir una miqueta d’enginy i construir un “trasto” que corri baixada avall.
Que perquè? doncs per que els de Rocaferma organitzen una “Cursa i Exhibició de vehicles d’autoconstrucció” pel proper dissabte 27 de setembre a les 16.00 h. Des de el carrer de St. Antoni on hi haurà la concentració inicial fins a la plaça Miramar. Clar que si que hi haurà premis....Que us penseu doncs?
Que perquè? doncs per que els de Rocaferma organitzen una “Cursa i Exhibició de vehicles d’autoconstrucció” pel proper dissabte 27 de setembre a les 16.00 h. Des de el carrer de St. Antoni on hi haurà la concentració inicial fins a la plaça Miramar. Clar que si que hi haurà premis....Que us penseu doncs?
1r Premi: Al més ràpid
2n Premi: Al més original
3r Premi: Sorpresa!!
Inscripcions al Casal de joves K1 (que no val un duro es gratuït) Fins el dia 22 de setembre. Que ja tardeu massa, va!
Al blog de Rocaferma hi ha l'informació i les bases.
Cal donar suport a totes les iniciatives que parteixen de les nostres entitats. Lo fotut del cas es que m’he quedat sense poder fer la truita, una tradició que torna un altre que es perd.....
Cal donar suport a totes les iniciatives que parteixen de les nostres entitats. Lo fotut del cas es que m’he quedat sense poder fer la truita, una tradició que torna un altre que es perd.....
Ànims nois!
Aquest es el post numero:428
Aquest es el post numero:428
dijous, 18 de setembre del 2008
JUBILACIÓ
Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!Potser toca jubilar al pobre ninot d’aquesta senyal de transit, ja ha fet la seva feina durant uns quans anys. Ara cal donar pas a noves senyals, de mes qualitat que no s’arruguin amb el pas del temps… Ara que com aquesta, unes quantes.
Aquest es el post numero:427
Subscriure's a:
Missatges (Atom)