Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!Ara que arriba la festa major de Sant Miquel i un cop vist el cartell que per altre banda ès molt bonic. Però quina llàstima no poder posar la foto dels Gegants Roc i Bàrbara. Dies fa que vaig escriure un post on parlava del gegants i ui..! algú es posava nerviós perquè criticava que ningú del poble s’atrevís atreure’ls ni tant sols un cop a l’any, per exemple Sant Miquel. Ara em podeu dir, que perquè no els trec jo, doncs us contesto: perquè físicament no puc. No serà potser es que mai em sabut agrair els que durant tants anys els van portar? (tants homenatges que a vegades fem....) perquè no oblideu que requereix un esforç físic important. Aquí passa com tot, una part de deixadesa col·lectiva de la gent i un altre de manca de motivació per part de la nostra màxima institució local i si convé es paga uns dinerets algú perquè els porti (altre cop s’ha fet) Al pas que anem no podrem presumir mai de tradició, folklore local i elements festius. Masses coses hem perdut al llarg dels anys, gegants , ball de bastons, ball de dames i vells, ball de coques........Això si, volem semblar-nos als pobles veïns i inventem begudes al pur estil del “Masclet” o la “Mamadeta” que ja m’està be i ho celebro, però cal una reflexió: Si la tendència generalitzada arreu del país es recuperar la festa local com a tal. Per què no fem el mateix?
Aplaudeixo als nois/es del meu barri (Sis carrers) per tenir la valentia de treure i recuperar uns gegants que dormien en unes golfes des fa anys i que ara sembla ser son un dels referent locals arreu.
La foto que publico m’ha estat cedida per un amic. Com podeu veure son el Roc i la Bàrbara que potser passaren el dia de la festa major al barri de Miami (i dic potser, perquè a 5 dies no he vist el programa oficial a la web municipal i hores d’ara no se si esta previst que surtin a passejar aquests dies pels nostres carrers)
Com deia....la foto d’en Roc i Bàrbara ès de l’any 1969, de quan encara no es deien així i porten els vestits originals. Una curiosa foto en color quan al nostre país encara era molt poc habitual les fotos en color i vivíem en un món gris retratat en blanc i negre. La van fer uns alemanys que estiuejaven a Mont-roig amb motiu de les festes de la Mare de Déu de la Roca i les catifes d’aquell any. (Us deixo que endevineu el carrer).
Bona Festa Major!
Aquest es el post numero:430
Aplaudeixo als nois/es del meu barri (Sis carrers) per tenir la valentia de treure i recuperar uns gegants que dormien en unes golfes des fa anys i que ara sembla ser son un dels referent locals arreu.
La foto que publico m’ha estat cedida per un amic. Com podeu veure son el Roc i la Bàrbara que potser passaren el dia de la festa major al barri de Miami (i dic potser, perquè a 5 dies no he vist el programa oficial a la web municipal i hores d’ara no se si esta previst que surtin a passejar aquests dies pels nostres carrers)
Com deia....la foto d’en Roc i Bàrbara ès de l’any 1969, de quan encara no es deien així i porten els vestits originals. Una curiosa foto en color quan al nostre país encara era molt poc habitual les fotos en color i vivíem en un món gris retratat en blanc i negre. La van fer uns alemanys que estiuejaven a Mont-roig amb motiu de les festes de la Mare de Déu de la Roca i les catifes d’aquell any. (Us deixo que endevineu el carrer).
Bona Festa Major!
Aquest es el post numero:430
5 comentaris:
Amic Mon és el carrer San Antoni entrant desde darrera l'esglesia.
Si t'apuntes a portar-los jo et faig relleu.
Bon post!
Demà passat tinc entès que fan el pregò de la festa major?Què es fà aquest dies? A la weep municipal encara no hi diu rés de rés.
Recordo perfectament els gegants del nostre poble amb aquest vestuari i que en aquella època els geganters eren els agutzils municipals (el Joan "Oli" pare, entre altres).
.
Estaria bé que formessin una colla gegantera entre els empleats de l'Ajuntament...
Alegria!!!!!! és Festa Major com deia la Trinca.
Ja tenim el programa penjat al weeb municipal
Ara esperar que vingui gent a la festa
Publica un comentari a l'entrada