Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Llegia al blog d'en Tibau el seu últim post i ens comentava una campanya interesant. Una proposta de l'Emigdi Subirats de penjar als blogs fragments de l'obra de Gerard Vergés, i perquè no? doncs aqui teniu la meva aportació
PARLO D'UN RIU MÍTIC I REMORÓS
Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d'aigua.
Parlo de la verdor d'un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l'íntim rosa
d'un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l'aire
com la pedra llançada per la fona,
de l'anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l'aigua dolça del riu, la mar amarga.
Parlo d'un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l'horta ufana,
dels tarongers florits i l'api tendre,
de l'aixada i la falç, del gos a l'era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)
Parlo d'un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d'ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d'un lent crepuscle que posava
or tremolós a l'aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.
Dolça remor de l'aigua en el record.
Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d'aigua.
Parlo de la verdor d'un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l'íntim rosa
d'un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l'aire
com la pedra llançada per la fona,
de l'anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l'aigua dolça del riu, la mar amarga.
Parlo d'un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l'horta ufana,
dels tarongers florits i l'api tendre,
de l'aixada i la falç, del gos a l'era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)
Parlo d'un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d'ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d'un lent crepuscle que posava
or tremolós a l'aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.
Dolça remor de l'aigua en el record.
El dia 26 de setembre a les 22,00h tindrà lloc al Teatre Auditori Felip Pedrell l’acte literari sobre la figura deGerard Vergés impulsat pel Club de Lectura de Tortosa de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, amb participació de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tortosa i la Fira del llibre ebrenc de Móra d’Ebre. L’acte és gratuït.
Aquest es el post numero:432
Aquest es el post numero:432
3 comentaris:
moltes gràcies per la teva col.laboració
Poesia al blog i arreu! Jo també en penjaré una ...si la trobo!
I a més Tortosí!!!!
Bon cap de setmana Mon! ;)
A mi ja m'agrada, no el coneixia, així que me'n torno a llegir, Món! petons!
Publica un comentari a l'entrada