Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!El passat dia 5 de maig ens deixava L’Àngel Vicient l’home que va fundar el Club Maginet de Tarragona i amb qui jo tenia una bona amistat.
Sempre he mantingut que si el sr Josep M Tarrasa va ser el creador i per tant el pare d’en Maginet Pelacanyes, l’Àngel Vicient ha estat l’oncle que l'ha vist créixer, aquell oncle que et compra xuxes o et donava cinc durets per anar al cinema....
Des de el club Maginet que ell va fundar, els nens i nenes de Tarragona han gaudir d’activitats de lleure i esplai gràcies a les moltes hores de dedicació sempre desinteressada que l’Àngel i dedicava. Si calia parlar amb l’alcalde o el regidor de torn o omplir papers per demanar una subvenció o un permís o cercar patrocinadors de les festes, ell era el primer. Els concursos de castells de sorra, els de baldufa, els de dibuixos d’en Disney, els de pessebres en miniatura,els sortejos per els socis, (recordeu allò d’un “lote de productos nenuco.”..) els festivals, els carnavals.....
A nivell mes personal no em cansaré d’agrair-li aquella primera oportunitat que em va donar quan jo tenia 17 anys, per actuar un 24 de setembre a l’auditori de radio Tarragona en un d’aquests festivals que organitzava el club i que va ser el començament de la meva carrera com a cantant.
Sempre he mantingut que si el sr Josep M Tarrasa va ser el creador i per tant el pare d’en Maginet Pelacanyes, l’Àngel Vicient ha estat l’oncle que l'ha vist créixer, aquell oncle que et compra xuxes o et donava cinc durets per anar al cinema....
Des de el club Maginet que ell va fundar, els nens i nenes de Tarragona han gaudir d’activitats de lleure i esplai gràcies a les moltes hores de dedicació sempre desinteressada que l’Àngel i dedicava. Si calia parlar amb l’alcalde o el regidor de torn o omplir papers per demanar una subvenció o un permís o cercar patrocinadors de les festes, ell era el primer. Els concursos de castells de sorra, els de baldufa, els de dibuixos d’en Disney, els de pessebres en miniatura,els sortejos per els socis, (recordeu allò d’un “lote de productos nenuco.”..) els festivals, els carnavals.....
A nivell mes personal no em cansaré d’agrair-li aquella primera oportunitat que em va donar quan jo tenia 17 anys, per actuar un 24 de setembre a l’auditori de radio Tarragona en un d’aquests festivals que organitzava el club i que va ser el començament de la meva carrera com a cantant.
Al marxar a viure a Mont-roig la distancia va fer que ens veiéssim poc, però ell m’enviava la revista “Pelacanyes” al poble. Ara potser feia un parell d’anys des de l’últim cop que ens varem veure, i encara em va preguntar si continuava cantant li vaig explicar que si però que per desgracia a la meva Tarragona estimada no sortien actuacions, que allò de que ningú es profeta a la seva terra era una veritat com un temple, i el bon home recordo que encara em va dir...ja parlaré amb fulanito per veure si........
Aquest era l’Angel Vicient un home que es deixava estimar, un home que feia tarragonisme sense cercar la fama o el protagonisme.
Aquest era l’Angel Vicient un home que es deixava estimar, un home que feia tarragonisme sense cercar la fama o el protagonisme.
Àngel et trobarem a faltar.
post num:533
post num:533
Mes informació a la seva web: 
Pel que fa a l’autor es en Pere Calders Rossinyol, un dels escriptors més llegits de la literatura catalana que va destacar com a contista. El fragment que vaig escollir pertany al llibre “Cròniques de la veritat oculta” (Premi Víctor Català 1954) edicions 62. En concret es del primer conte titulat “el desert”