POUM,POUM, QUI HI HA?

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

I diu el POUM ....
Es potencien els valors patrimonials del conjunt del centre històric i s’estableix un catàleg de Béns protegits, ja siguin edificis, façanes o elements, així com la revisió de la normativa vigent per tal de salvaguardar el caràcter de l’estructura edificatòria existent.... Especial atenció al mobiliari urbà, tenint cura del disseny i del seu emplaçament ...En els barris, ambients o façanes que són objecte de protecció pel seu interès històrico-artístic, els projectes d’obres s’adequaran a l’ambient existent..... Es prohibeixen les construccions d’edificis, elements arquitectònics o infraestructures, en qualsevol lloc del terme municipal, que per la seva forma, composició, opulència, ús inadequat dels materials en la seva tècnica o estil poguessin desmerèixer els edificis o l’ambient on se situïn.
Aquests bancs ja son integradors amb l’entorn, ja. (de les portes del Tanatori "corramos un tupido velo")

NOTA: La banda sonora d'aquest post es: "Aprendrem a viure novament" grup Coses

MIRO, UNA PUNTUALITZACIO

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Feia temps que no parlava d’en Miró i Mont-roig, molts ja sabeu la meva passió pel artista , i com em venia de gust voldria fer una matisació que fa temps em ronda pel cap...
Fa temps es va publicar un text d’en Martí Rom al “Ressò mont-rogenc” núm. 91, octubre 2004, sobre Joan Miró i la curiosa relació amb els números senars. Cert es que el propi Miró confessaria en una conversa amb Georges Raillard que... si hago una serie de cosas, siempre son una cantidad impar…" i es cert si observem els quadres moltes son aquestes coincidències amb números senars com exposa en Martí Rom. Però hi ha un fragment d’aquest article del Ressò i reproduït a la web del Centre Miró on hi diu textualment: ... Del quadre “La casa de la palmera” (1918) cal esmentar que aquell “1919” que Miró col·locà damunt de la porta, també es inventat... I aquí voldria fer una rectificació i puntualitzar que el numero que apareix sobre la porta de la "Casa de la Palmera" (mas d’en Romeu) no es el 1919 sinó 1912, encara que vist des de una fotografia d’un llibre pot donar peu a interpretar aquest com 2 com un 9 però si visiteu el Centre i us fixeu en el quadre es veu molt clar. Lamentablement aquest cop no es senar.

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: " A Joan Miró "d'en Raimon

CORREUS ELECTRONICS I ORACIONS.....

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Una moda que detesto es rebre correus electrònics d’aquells que son oracions i pregaries i et demanen que facis tantes copies i les reenviïs a uns quants companys i que si no ho fas et caurem un munt de desgracies (com si no en tinguéssim prou de desgracies) en canvi si ho fas tindràs riquesa i fortuna. Confesso que no he fet cas mai de totes aquestes coses i mira encara vaig tirant (de moment)
Aquest post es una copia de l’últim que he rebut....(potser alguns de vosaltres ja l'heu rebut) desprès d’una dilatada reflexió he decidit compartir-lo amb vosaltres...mes que res pel que pugui ser....Es una pregaria a la Mare de Déu de l'Empenta mira tu, per probar un cop que no quedi....I ara preguem ...

Mare de Déu mitjancera,

feu que tots els catalans,

tant polítics com votants,

tinguem molta més trempera.

I que a les properes eleccions

cap català voti al Pepé,

i aixì perdin tots els seus escons

o quasi tots, pel nostre bé.

A Madrid, els aeroports.

I els papers, a Salamanca.

I si aquí no ens fotem forts

no tindrem ni la Petanca.

A Madrid, els cinturons

i autopistes gratuïtes.

Aquí paga per collons,

que qui es queixa és victimista.

Sobre Rajoy i Montilla

hi ha l'Aznar i el Zapatero:

un falangista al capdavall

i l'altre aspirant a torero.

Estem cecs si no veiem

que ens estafen cada dia

i si a més va i els votem,

som masoques, jo et diria.

Mig milió de signatures

reclamaven seleccions.

¿Catalanes? ¡Mano dura!

¡Viva España y de las JONS!

Aquí estem cosits a impostos

i allà tenen subvencions.

Ens munyeixen ben ansiosos,

ens espremen fins al fons.

I menteixen i ens insulten
la Razón la COPE i ABC
Si a Madrid així s'ho munten

no hi tindrem mai res a fer.

I la l'Espanya imperialista,

la que ens buida la cartera,

per si ens queda poca vista

hi van fer una gran bandera.

Estem al 2007 i n'ha fet mes de 30
que esperem tornar a ser grans.

Mare de Déu de l'Empenta,

empenyeu els catalans!

Aquesta oració ha de donar 7 voltes al món. fes-ne 7 còpies i envia-les per correu convencional o electrònic abans de 7 dies. NO enviïs diners. ja n’envies prou a Madrid amb l'IRPF, l'IVA, l'IBI, l'impost de societats i els impostos especials. Pensa un desig i, si no fas el préssec, la Mare de Déu de l'Empenta tel concedirà un dia o altre.

Exemples de desitjos per als desorientats:
Un aeroport com Déu mana
Autovies/autopistes finançades pel mateix estat que financem nosaltres
Seleccions nacionals catalanes
TGV connectat amb Europa. i renovació de la xarxa de trens de rodalies
El retorn dels documents robats a Catalunya que encara resten a Salamanca
El reconeixement del nostre dret a l’autodeterminació
.....Un "polvo“ interessant ( i per què no?), i etc., etc.

X. Blancafort, veterinari, no va fer cas de la cadena, i se li va aparèixer l'Aznar cantant el "cara al sol".
P. Villanueva, agent d'assegurances, va trencar la cadena, i va haver de veure la sèrie completa de "cine de barrio" amb la carmen sevilla al costat.
N. Pons, actriu, ho va deixar a mitges, i se li va atravessar una escudella dubtosa. penedida, va completar la cadena i de seguida va trobar un marit ex-conseller d'obres púbiques.
E.Ametlla, economista, va llençar l'e-mail a la paperera. desde llavors, cada nit somnia que l’Acebes és nomenat President de la Generalitat, i que el Gaspart Torna a ser president del Barça,. està desesperat.
J. Rodergas, feminista, no va fer-ne 7 còpies, sinó 25. la Mare de Déu de l'Empenta premiarà la seva devoció amb la Conselleria de Sanitat del proper govern, on podrà impulsar la nova Direcció General de Castracions.
P. Manzanares, monja clarissa, no creu en aquestes històries, perquè és agnòstica. però alguna cosa deu haver fet, perquè se la veu molt contenta, darrerament...

... i amen.

NOTA: la banda sonora del post es: " Classical, Chant Gregorian"

MES RETOLACIO DE CARRERS

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Continuem amb la política innovadora pel que fa a retolació de carrers, i molt especialment pel que fa al nucli de Miami Platja (recordeu un post: "nova senyalització de carrers" del 31/07/2007). Us porto aquí dues noves propostes de retolació urbana la primera al carrer Formentera (esperem que amb l’arribada de la primavera i el creixement natural de l’herba no tapi aquest cartell) l’altre es a l’avinguda Paris cantonada Islas Canarias

Que aprofitin una nit d'aquestes de festa del turisme com la que van fer ahir (per cert, el cartell diu Niturisme 2007 que si separes les paraules diu ni turisme 2007 i fa de mal llegir) i els hi donin el proper any un premi d’aquests ICS (Innovació, Constància i Saber fer) a la restade la ciutadania ja fa temps que ens donen... els premis FEC (Fe, Esperança i Caritat)

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Taxista" d'en Pau Riba

VERS ELS BLOGS LOCALS....

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Vull dedicar aquest post a l’amic TALAIA 43300. En un principi aquest tenia que ser un comentari mes al seu bloc però degut a l’allargada d’aquest he preferit penjar-ho aquí. Es una mica reiteratiu pel que ell comenta en el seu post. però crec que es important.
Avui dia on les noticies arriben a l’espectador als pocs segons que passen. On tenim eines tant modernes com aquesta xarxa. Cada cop necessitem estar mes ràpidament informats i qualsevol apunt que parli sobre el nostre entorn s’hi aferrem, com es el cas dels blogs locals.
Els blogs, en una primitiva concepció anaven destinats a ser una mena de diari personal on cada individu hi deixava empremta d'una manera diferent. Hi podies trobar des de les mes profundes reflexions filosòfiques fins la simple frase que pel atrevit lector no volia dir res de res i que nomes aportava un significat èxplicit pel seu autor.
Com tot en aquest mon, l’entorn blocaire també evoluciona i així trobem, per sort, una amplia varietat d’estils, formes i colors dins aquest àmbit. Hi ha blocaires per tots els gustos com també lectors. Fins hi tot n’hi ha que censuren blogs i/o que volen regular la seva activitat.
A Mont-roig com molt be apunten alguns, estem mancats d’una informació rapida. A diferencia d’altres municipis veïns, aquí, no hi ha radio ni televisió local que permet arribar ràpidament a totes les llars (tot i que el PENTA contempla la radio com mitja d’informació rapida al veïnat en cas d'emergencia al poble). Aquí les noticies arriben amb el boca a boca del carrer, i son les tertúlies de bar on s’aboca tot tipus de comentaris. A modus de crònica d’uns fets passats, trimestralment la revista Ressò ens recordarà el que ha succeït al poble i així podrem arxivar, com si d'un col·leccionable es tractes, la nostra historia local. L’informació municipal ens arriba en forma de butlletí però no ens serveix com a tal. Perquè? perquè tant sols va dirigida a autopublicitar-se l’equip de govern, per tant la balança informativa en aquest cas no esta equilibrada. O tambe la web municipal (eternament en construcció) Podríem dir que l’únic medi que disposem i que ens arriba quasi a diari son els altaveus. Aquest "pregoner electrònic" ens informa de les activitats del municipi i alguna que altre defunció. Cal recordar l’existència dels diaris provincials i algun que altre gratuït que aporta de tant en tant noticies del nostre municipi.
Però, i l’opinió del poble on es canalitza?
Quan manava, qui tots sabeu que va manar 23 anys al poble, ningú gosava a criticar per por a "represàlies" però la gent parlava d’amagatotis... Al Ressò, la censura no deixa publicar segons que, ja ho heu vist recentment amb l’article sobre ERC...que ens queda? els bars, el carrer i els blocs.
Ara estem unes persones que escrivim blogs a Mont-roig, no per fer la punyeta a ningú en concret ( com es pensa i es comenta) sinó per expressar uns sentiment sobre el que veiem al nostre entorn proper i aquí es on el poble ha vist el medi per expressar-se, dir la seva...i se’ls fa seus i sense la por a les "represàlies" i perquè aquests blogs permeten l’anonimat es diu allò que es vol dir amb total llibertat d’expressió. Ja n'hi ha de gent que tanta llibertat els hi cou, però com es sol dir "que si posin pomada".
A tall d’exemple...hi ha blogs com Tarragona 2016 on surt a relluir totes les "joies" del municipi amb un bon sentit del humor i es el blog mes visitat de la blogesfera tarragonina i referent per a molts.

Per altre banda un blog pot significar una projecció externa del municipi Com a curiositat dir-vos que el blog de "la garrofa" (permeteu-me l’autobombo i que pugui "fardar" una miqueta va..!) em consta que es llegeix des de molts indrets de Catalunya i a mig mon. (que en tingui constància Irlanda, Itàlia, Japó, Argentina, EEUU i Senegal...) qui vol consultar quelcom sobre el poble cercant al Google per la paraula Mont-roig desprès de les "meravelloses" web's municipals (en construcció les dues) i la del Camping Playa Mont-roig, la següent referencia es aquesta; la Garrofa de Mont-roig. això a portat a moltes persones que consulten coses del nostre municipi a enviar-me mails i ha transformat el meu correu electrònic en una veritable "oficina de turisme virtual" que molt gustosament he tractar d’atendre. (això es el que fa tenir un ajuntament que no esta al dia en avenços tecnològics) i a mes fer amics arreu del mon.(fi del autobombo, gracies)
Ara hi ha un petit ventall de blogs locals n’hi ha d’entitats i de personals, molts blogs posats al dia, altres s’actualitzen molt de tant en tant. i la gent els visita o no, i deixen algun comentari o no, i poden estar d’acord o no....però que existeixen això es una realitat.
Els que escrivim blogs NO pretenem ser periodistes locals, tant sols som persones que opinem obertament.

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Invito al viaggio" d'en Franco Battiato...perque m'agrada

PUÑOS FUERA...!

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Puños fuera…!

Mazinger Z és un manga i anime del dibuixant japonès Go Nagai. Com en molts altres casos, va començar sent un manga per a posteriorment traslladar-se a la televisió. la recordeu la serie? Emesa per primer cop l'any 1978. S’emetia els dissabtes desprès del Telediari de les 15h. i originalment nomes es van posar els primers 13 capítols, però debut al seu èxit, mes tard es van emetre 13 capítols mes, fins que van aparèixer les primeres protestes en contra de la sèrie per violenta, masclista i repetitiva
L’argument va d’un gegantesc súper robot, construït amb un metall fictici anomenat Aliatge Z, forjat a partir d’un nou element que només es troba en mines a la falda del Mont Fuji al Japó. Construït pel professor Juzo Kabuto com a arma secreta contra les forces del mal, representades a la sèrie per les Bèsties Mecàniques del Doctor Infern. que era un alemany, membre de un equip arqueològic japonès que va descobrir les ruïnes de una civilització anterior
Aquest Doctor Infern es torna boig i mata a la resta de l’equip excepte al professor Kabuto que aconsegueix escapar i tornar al Japó on intenta advertir al món del perill imminent.
Mentrestant, el Doctor Infern estableix el seu quartell general a una illa mòbil amb la que va navegant i planejant com utilitzar les Bèsties Mecàniques per a dominar el món. Per a evitar-ho, Kabuto construeix Mazinger Z i aconsegueix acabar-lo just abans de ser assassinat per una bomba col·locada per la mà dreta del Doctor Infern, el Baró Ashura. Mentre agonitza, informa de l’existència del robot i del seu ús al seu net Kouji Kabuto. Kouji es converteix en el pilot del robot, i des d’aleshores combat a cada episodi tant als monstres mecànics com als sequaces enviats pel Doctor Infern.
Que se n’ha fet del Mazinger Z?

Doncs aquest es troba a la urbanització "Mas de Plata" del municipi del Pla de Sta. Maria. (veure fotos) Fa entre 25 i 30 anys que el promotor d’aquesta urbanització de l'Alt Camp va construir una estàtua de Mazinger Z de 10 metres d’alçada feta de fibra de vidre, perquè fos el guardià de la urbanització. aquest promotor va posar també un Marco, una Heidi i més personatges d’aquests tipus pel bosc però van acabar desapareixent en diversos robatoris... el Mazinger no els hi cabia a la furgoneta als lladres....

Doncs si us animeu a veure aquest monument frikie total, us deixo el mapa: Mazinger Z map

NOTA: la banda sonora d'aquest posts es: "Mazinger Z " de los Petersellers.

20-N

Ep aqui estem sota el garrofer, fent memoria historica!

Españoles….Franco ha muerto…!
Com cada dia m’aixecava a les 7 del mati per anar a la Universitat Laboral ( Universidad Laboral Francisco Franco on durant la llarga agonia del dictador el Sr Julio Martinez Roces; professor de política y secretari local del Movimiento, ens feien resar a diari per la seva salut). Al sortir al carrer una dona em diu…-No saps? Franco ha mort- aquell dia no va haver classe, ni el següent,ni l’altre. Varem tenir molts dies de dol...
Abans de la mort del dictador "tothom era franquista". Aixecaven la ma, deien Arriba Espanya...ningú gosava a parlar malament del país, a fer res que no estes establert. tots teníem por. Recordo les llargues cues de gent desfilant davant les despulles del general , rius de gent. alguns fins hi tot ploraven.... Molts d'ells però durant la llarga agonia del dictador explicaven acudits sobre la seva mort....
-Va el princep Juan Carlos i li diu a la princesa Sofia...: Abrete de piernas reina mia...! i la Sofia pregunta...-Que ya se ha muerto el viejo?
No se si us passa el mateix, però ara recordo aquells anys anteriors a la mort d'en Franco com si els dies fossin grisos, sense sol, records en blanc i negre.

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Adivina, adivinanza" d'en Joaquin Sabina

ALFONS LOPEZ TENA..A LA COPE

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!


Qui es? Alfons Lopez Tena
Aquest senyor vull que sigui el proper President del meu pais.......Necessitem gent així

NOTA: No he possat banda sonora en aquest post. crec que no cal

MONT-ROIG TERRA DE PESCADORS

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

I es que no ens estem de res aquí a Mont-roig , coneixia l’afició a la bicicleta, desconeixia del tot que al municipi hi havia tanta afició a la pesca.
L’amic i col·laborador “1000i1 900” m’informa de l’existència d’un club de pesca:
-CLUB DE AMIGOS DE LA PESCA MONT ROIG DEL CAMP: carrer Industria num 22, 43300 Mont Roig del Camp. Oficina de turisme: 977 81 09 78.
El cas es que a les dades trobades ( extretes d’un directori d’associacions i clubs de pesca d’una web) resulta que el telèfon de contacte es el de la oficina de turisme i encara no veig la relació entre una oficina de turisme i aquest club de pesca en concret ( jo creia que aquestes “pescaven turistes”) . Encuriosit per la troballa de l’amic “1000i1 900” em poso a fer recercar per la xarxa d’Internet i oh! Sorpresa apareixen dues associacions mes de pesca...

-C.P. BAMBI DE MIAMI PLATJA: avinguda Barcelona numero 61, 43892, Miami Platja.
-A.P.E. FLUVIAL ALIC-ROIG: c/ Major numero 17, 43300, Mont roig del Camp.

He de reconèixer que la Bambi de Miami ( per cert Bambi no era un cérvol?) ja la coneixia i que fins hi tot recordo haver vist per algun lloc alguns actes organitzats i/o alguna subvenció municipal ara be, de les altres dues ni la mes punyetera idea.
Doncs apa ! ja ho sabeu si us be de gust i teniu ganes ja sabeu... i qui sap si amb el temps i una canya podeu pescar un bon llobarro..

NOTA: la banda sonora d'aquest post es. "Peix, peixet" popular catalana interpretada per Jaume Barri, la fotografia que il.lustra el post es d'en Lamparra.

AI N'UCA...!

Aquesta es un altre proposta de RELATS CONJUNTS

- Ai xato..!- em va dir. Quan deixaràs aquest maleït vici de anar empastifant les parets de la cova amb sang?. T’ho creus que m’ha de dir això a mi en aquest to?...! Per continuar sentenciant allò de... Clar es que com tu neteges..? I que sempre tingui que escoltar la mateixa cançó. Ves a pastar fang..! Totes les dones sou iguals i pentinat una mica que sembles una n’uca (que vol dir bruixa amb idioma autòcton )..! Que cony saps tu d’art...! Ahhh! i desprès el rollo de sempre....Que si es un mal exemple per la canalla,..! Que si no treuras res de profit...Que ves si no val mes la pena perdre el temps en altres coses...Que així no evolucionarem mai.
Potser s’hagués estimat mes que em passes les hores parlant i bevent amb els companys fent tertúlia sota un garrofer.. Que cony sap, que cony sap ella d’art...? Estic convençut que d’aquí a milers d’anys l’humanitat si que sabra apreciar aquestes pintures (d’això se’n diu visió de futur), si, si n’estic segur. Sabeu una cosa ? tot això m’ho diu perquè un dia vaig pintar a la veïna de la cova de la cantonada amb mes pit que ella, ja veus el que fa l’enveja.. tant se val...! Lo que us deia... Ara estic pels paisatges amb caçadors, però ja estic pensant en fer tota una sèrie de natures mortes, ja sabeu quatre pomes un gerro, un conill mort... estaria força be. I desprès d’aquí tres o quatre mesos... Que cony sap aquesta n’ucota d’art..!

Podeu llegir mes relats vers aquest pintura al blog: Relats conjunts, També podeu fer la vostra aportació.

NOTA:la banda sonora d'aquest post es: "l'home de Cromanyo" de la Trinca