MENTRES TINGUEM SALUT...!

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Any rere any, qui mes hi qui menys participa del sorteig de la Grossa de Nadal. mes que res per tradició que no pas per veritable ànim de lucre. El cas es que ens impliquem més que mai en aquest sorteig a pesar que els premis són menors que d’altres als quals es pot jugar al llarg de tot l’any.
M. Còrdova un professor de Matemàtica Aplicada de la Universitat CEU San Pablo, ha detallat les diferents probabilitats que afecten a la Loteria de Nadal. Així, ha explicat que “hi ha gairebé un 85% de probabilitats de perdre el que s’aposta, i un 10% més de no guanyar gens. Només hi ha un 5% de probabilitat de guanyar realment alguna cosa”. Així mateix, ha assenyalat que en el pròxim sorteig es posaran en joc 185 sèries de 85.000 bitllets cadascuna (850.000 dècims de 20 € per sèrie, això és 157, 25 milions de dècims), el que suposa un import en joc de 3.145 milions d’euros, dels quals el 70% es destinaran a premis, és a dir, 2.201,5 milions. “D’anterior significa que 13.334 nombres dels 85.000 resultaran premiats d’una manera o altra, mentre que 71.666 no rebran gens, i els seus jugadors perdran els 20 € apostats”, “No obstant això”, diu tambe que “la major part de la gent juga sense conèixer realment quin és la seva expectativa de benefici, és a dir, es paguen 20 € per un dècim, i el que es busca és la "grossa" de Nadal”. A més, s’ha plantejat la possibilitat que la "grossa" que ha sortit un any, es pugui repetir el següent. “La resposta és senzilla, com poder ocórrer, podria, ja que quan un numero ha sortit en el sorteig d’un any no influeix per res en el sorteig de l’any següent, és a dir, cada sorteig no té gens que veure amb d’anterior, però la probabilitat que pugui sortir dues vegades consecutives és molt baixa”. No obstant això, ha reconegut que aquest plantejament es refereix a una probabilitat a priori, “però si ja ha sortit, la probabilitat en el següent sorteig serà independent del anterior”. També s’ha preguntat si l’hora de sortida del ‘gros’ influeix en el numero que surti, al que ha respost de forma negativa.
Per altra banda, ha parlat de l’efecte diversificació, segons el qual, “es demostra matemàticament que la diversificació suposa la dilució del risc, pel que la lògica ens indica que seria millor comprar deu dècims distints que deu dècims del mateix numero. Si només juguem un numero, la probabilitat que sigui un dels premiats amb algun dels premis és del 15,68%, encara que el premi sigui petit. Però si comprem deu nombres diferents, la probabilitat que almenys un dels números resulti premiat és del 82%”. Finalment, s’ha referit als tòpics relacionats amb la Loteria de Nadal. Ha assenyalat que rebutjar un numero perquè ‘és lleig’ no és una bona estratègia, “ja que tots tenen a priori la mateixa probabilitat de ser extret del bombo”.
Quant a les Administracions en les quals sempre toca algun premi, ha dit el professor Còrdova Bueno que “com més es ven, més probabilitats hi ha que surti premiat un numero d’una determinada Administració. Per això, les grans administracions tracten de diversificar al màxim la seva oferta de números, a fi de poder dir sempre que allí ha tocat. No els interessa vendre les 185 sèries d’un, sinó dos o tres sèries de la major quantitat possible de números diferents, ja que augmenta la probabilitat que allí toqui un dels premis grans”. Sort...!

la fotografia correspon al sorteig de la loteria de Nadal de l’any 1936, es va celebrar a Valencia, aquell any ens va tocar una "grossa" que va durar 39 anys....

Nota: La banda sonora d'aquest post es la musica de l'anunci de la loteria 2006