Una persona anònima feia avui un comentari a un dels post: “literatura que dorm en un calaix” tot i que he contestat alli el comentari desprèsmentres dinava he pensat que per si sol mereix dedicar-li un post. Helena Jubany i Lorente va néixer el 27 de febrer de 1974 a Barcelona, Estudià Batxillerat i COU a l’Institut Damià Campeny. Molt aficionada a la lectura, col·laborà amb Televisió de Mataró, amb ràdio Premià i, l’estiu de 1996, amb el diari El Punt del Maresme, on realitzà les pràctiques de periodisme com a becària. El mateix any 1996, a l’edat de 22 anys, obtingué la llicenciatura de Periodisme. treballà com a llibretera a la Cooperativa Robafaves El novembre de 1999 deixa de treballar a la llibreria i, decidida a dedicar-se al món del llibre des d’altres àmbits, prepara les oposicions a bibliotecària i enceta el camí de la creació literària. L’any 2000 és per a l’Helena un any de projectes que es van realitzant: aconsegueix la plaça d’auxiliar de bibliotecària per a la sala infantil de la biblioteca Frederic Alfonso i Orfila de Sentmenat.
Assistia a sessions de conta-contes al Centre Cívic de Sant Oleguer de Sabadell i participava en les classes i activitats que es realitzaven a la Casa del Conte, a Barcelona, dirigides per Numancia Rojas, la qual, alhora, admirava la destresa de l’Helena per explicar els contes mentre en mostrava les pàgines del llibre, tècnica que havia après de Pep Duran a Robafaves. I mentrestant, anava fent la seva pròpia maleta de contes triant-los amb gran cura, amorosament.
L’Helena Jubany va morir, el 2 de desembre del 2001 en circumstàncies encara no aclarides judicialment, a l'edat de 28 anys. El seu cos apareixia en un cel obert del carrer Calvet d'Estrella nu i parcialment cremat. Presumptament, l'havien llençat des del pis on vivia i el seu organisme contenia restes d'una substància adormidora.
Dies abans havia rebut dos anònims amb galetes i sucs de fruita que contenien aquella substància.
La propietària del pis, ràpidament empresonada, es va suïcidar a la presó.
Els altres dos imputats, un home i una dona de Sabadell, esperen judici.
Assistia a sessions de conta-contes al Centre Cívic de Sant Oleguer de Sabadell i participava en les classes i activitats que es realitzaven a la Casa del Conte, a Barcelona, dirigides per Numancia Rojas, la qual, alhora, admirava la destresa de l’Helena per explicar els contes mentre en mostrava les pàgines del llibre, tècnica que havia après de Pep Duran a Robafaves. I mentrestant, anava fent la seva pròpia maleta de contes triant-los amb gran cura, amorosament.
L’Helena Jubany va morir, el 2 de desembre del 2001 en circumstàncies encara no aclarides judicialment, a l'edat de 28 anys. El seu cos apareixia en un cel obert del carrer Calvet d'Estrella nu i parcialment cremat. Presumptament, l'havien llençat des del pis on vivia i el seu organisme contenia restes d'una substància adormidora.
Dies abans havia rebut dos anònims amb galetes i sucs de fruita que contenien aquella substància.
La propietària del pis, ràpidament empresonada, es va suïcidar a la presó.
Els altres dos imputats, un home i una dona de Sabadell, esperen judici.
L’any anterior, el 2000 l’Helena Jubany obtingué el Premi de prosa Vila de Mont-roig del Camp amb el relat: “Els cristalls de les terres del nord” Aquest relat deixa entreveure l’amor de l’Helena per la natura i el desig de conèixer altres cultures, s’hi denota una clara disciplina en la recerca documental i ens aproxima al folklore asturià.
«L’autobús va fer el recorregut Oviedo-Arrionda-Ribadesella. Era sorprenent la verdor de la superfície sinuosa i fresca dels camps de gespa i de blat de moro, que no feien pensar que a pocs quilòmetres hi havia la immensa mar Cantàbrica».
La família va editar pòstumament els contes que va escriure des que era una adolescent recollits en el volum "Els cristalls de les terres del nord i altres contes”. El llibre, concebut com un homenatge, inclou, a més del conte premiat, diversos contes inèdits i il·lustracions creades per a l'ocasió. Aquest recull de contes, amb introducció a càrrec de Núria Ribas, bibliotecària de Sentmenat i ha comptat amb la col·laboració de la cooperativa Clic Traç, els ajuntaments de Sentmenat, Sabadell i Mataró i la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona. A més de la distribució en llibreries, el llibre es pot comprar a la pàgina web de l'Helena Jubany, on també s'explica la biografia de l'autora.
El pare de la noia en una entrevista deia:
-Seria al mercat aquest llibre sense el drama que hi ha al darrera?
-No, segurament si no haguessin matat l'Helena, aquest llibre no s'hauria publicat.
Crec que des de avui sento una vergonya aliena. Nosaltres, Mont-roig no em fet res? I continuarem sense fer-ho? perque no un homenatge postum? perque no hi dediquem un carrer aquesta noia? no se, es una idea.
L’ajuntament no va col·laborar en l’edició del llibre, això es cultura?
Demano personalment que es deixi de convocar els premis literaris, no es mereixem tenir-los.
«L’autobús va fer el recorregut Oviedo-Arrionda-Ribadesella. Era sorprenent la verdor de la superfície sinuosa i fresca dels camps de gespa i de blat de moro, que no feien pensar que a pocs quilòmetres hi havia la immensa mar Cantàbrica».
La família va editar pòstumament els contes que va escriure des que era una adolescent recollits en el volum "Els cristalls de les terres del nord i altres contes”. El llibre, concebut com un homenatge, inclou, a més del conte premiat, diversos contes inèdits i il·lustracions creades per a l'ocasió. Aquest recull de contes, amb introducció a càrrec de Núria Ribas, bibliotecària de Sentmenat i ha comptat amb la col·laboració de la cooperativa Clic Traç, els ajuntaments de Sentmenat, Sabadell i Mataró i la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona. A més de la distribució en llibreries, el llibre es pot comprar a la pàgina web de l'Helena Jubany, on també s'explica la biografia de l'autora.
El pare de la noia en una entrevista deia:
-Seria al mercat aquest llibre sense el drama que hi ha al darrera?
-No, segurament si no haguessin matat l'Helena, aquest llibre no s'hauria publicat.
Crec que des de avui sento una vergonya aliena. Nosaltres, Mont-roig no em fet res? I continuarem sense fer-ho? perque no un homenatge postum? perque no hi dediquem un carrer aquesta noia? no se, es una idea.
L’ajuntament no va col·laborar en l’edició del llibre, això es cultura?
Demano personalment que es deixi de convocar els premis literaris, no es mereixem tenir-los.
Als pares de l'Helena si arriben per casualitat a llegir aquest post dir que ho sento, demano disculpes pel comportament dels nostres governants municipals.
9 comentaris:
Soc el convilatà anónim, perqué no els ho envies al Centre d'Estudis que a la seva pàgina diu el següent. El Centre d'Estudis Mont-rogencs, entitat fundada l'abril de 2006, es marca com a principals finalitats:
1. Promoure l’estudi i la investigació de caire local.
2. Divulgar treballs de recerca.
3. Donar a conèixer arreu dels Països Catalans el territori i el patrimoni mont-rogenc, sigui aquest tangible i/o intangible, i vetllar per la seva conservació.
4. Fomentar la cultura en un sentit ampli.
Contacte: eba@tinet.cat
Com va dir en Joan Laporta
"QUE N'APRENGUIN"
Endevant
primer que tot gracies per suggeriment.
sobre el centre d'estudis m'estimaria mantenir-me apartat,doncs ara per ara no hi crec, Vull restar a l'expectativa per veure com peta i si tindra la continuitat que el projecte es mereix o sera una bullida momentanea. com moltes de les coses que es fan i es desfan en aquest poble.(col.lectiu d'artistes, hoquei, pastorets,geganters....)
de totes totes espero que no sigui Aixi i que duri molts anys perque qui creiem en la cultura crec que ens ho mereixem.
Jo ja n'he sortit escaldat i criticat mes d'un cop. i malgrat que l'home es l'unic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra....jo de batecades en porto unes quantes.
i tens raó a l'ajuntament ,que n'aprenguin! que encara estan a parvuls
Sobre el llibre d'Helena Jubany i els comentaris a l'encertat post.
Els premis literaris tal i com es convoquen actualment són més propis de la dècada dels 80 què del 2007. Per quin motiu: manca de difussió, manca d'edició, manca de singularització dels mateixos amb un acte propi... ja en vaig parlar uba miac en un post anterior.
Quan vaig ser coneixedor de l'edició del llibre de l'Helena vaig pensar el mateix: que l'Ajuntament de Mont-roig aquí havia patinat, per desconeixement i sense mala fe, però patinat. Ara tot plegat és més kafquià doncs en les bases dels premis literaris queda clar que els drets de publicació eprtanyen a l'ajuntament, i aquest no publica res.
De totes maneres vull deixar constància de que el llibre Jubany fou presentat a Mont-roig en un acte organitzat per l'ajuntament i per iniciativa d'un convilatà. L'alcalde el presentà, i van parlar el germà i el pare de l'Helena, a més va actuar una contacones vinguda expressament i de franc. Crec que l'Ajuntament devia comprar 15 o 20 llibres, desconec la quantitat.
Poca cosa: si!
Sobre la iniciativa del centre d'estudis doncs benvinguda sigui: pel moment tots els seus actes han estat un èxit de públic.
Quan hi ha un picolabis, qualsevol acte triomfa!. EStic bastant convençut que el Centre d'E. és, simplement, una altra "cacicada cultural". Hi hà massa patinades en l'espai cultural mont-rogenc.
l'idea de Centre d'Estudis es meravellosa, però estic totalment d'acord amb tu "cacicada cultural" de patinades ni ha moltes i ja anirem desvetllant algunes aqui a "la garrofa", a veure si els hi va caient la cara de vergonya (clar que qui no en te; de vergonya )i amb tots els meus respectes nomes cal veure qui hi ha al davant del Centre d'Estudis... la dreta pura i dura del poble mes algun despistat...gent d'aquella que molt anar missa i despres no practica amb l'exemple, els mareixos que van fundar l'Associació de Veïns i despres es va dedicar a criticar-la per que la associació tenia tocs massa d'esquerres, i el butlleti "el ressó" també.No se si m'enteneu?
de totes totes que duri....
Mentres la majoria, sino totes les iniciatives culturals, esportives,associatives... penjin part de la seva activitat del fil de les subvencions municipals anem venuts.
Pregunteu a Roca Ferma, Club Patí Mont-roig (secció hoquei) per citar algún exemple.
Salut companys
Un convilatà.
Visca el sectarisme!
potser mes que cridar visques al sectarisme, ens hauriem de cagar en el proteccionisme absolut i manipulador de l'ajuntament cap a totes les entitats
Publica un comentari a l'entrada