T'en recordes?

Te'n recordes d'aquell temps... Quan les decisions importants es prenien mitjançant un pràctic "Pito pito colorito.....dónde vas tu tan bonito?....a la era verdadera....pim pam fuera"? Es podien arreglar les coses amb un simple.... "No ha valgut!!!" Els errors s'arreglaven dient simplement..."Tornem a començar". El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornaré a...".Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat, o una bossa de gominoles o “quicos” quan sorties del col·legi... Fer una muntanya de sorra podia mantenir-nos feliçment ocupats durant tota una tarda... Per salvar els nostres companys només calia un crit de "salvats"... Quan enfadar-se era dir "no t'estic"... Sempre descobries les teves més ocultes habilitats a causa d'un: "A que no fas això?" No hi havia res més prohibit que jugar amb foc... "Tonto l'últim" era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que sentíem com el cor ens bategava amb força dins el pit... El "polis i lladres" era només un joc per al pati, i, per suposat, sempre era molt més divertit ser lladre que policia... Els globus d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma que mai s'havia inventatLa major desil·lusió era haver estat elegit l'últim en l'equip de futbol Els germans grans eren el pitjor dels turments, però, també els més gelosos, fidels protectors... Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni la sorpresa que ens deixaven "els angelets" o el "Ratoncito Pérez"... GUERRA només significava tirar-se boles de paper o trossets de gomes Milán de colors durant les hores lliures o no a classe.Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials> Quan treure-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la teva vida... El negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits pel que feia tant de temps que buscaves...Tots t'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves El major tresor era trobar trossos de guix pel terra per poder dibuixar a les parets, i comentar l'últim capítol de “Bonanza”Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitàvem res més...una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb els que fer el gandul durant tot el dia. Si podeu recordar la majoria d'aquestes coses i he aconseguit que dibuixeu un somriure, significa que heu tingut una infància feliç... i que encara us queda dins alguna cosa del nen/a que érem no fa tant de temps... Mai perdeu aquest nen/a que porteu dins, perquè ell/ella dóna sentit a la nostra vida!!! l'últim a llegir-ho és tontooooooo!!!

(val a dir que m'ho han enviat per correu i ho volia compartir amb vosaltres)