Si, he tornat, ja se , ja se no n’hi ha per tant però desprès de la setmaneta que he tingut, el tema mereixia un post.
Ho confesso no he estat de vacances, he estat malalt, desprès d’anys i panys sense arreplegar una grip, he caigut en el sac de la malaltia. Però no us penseu que ho vaig fer senzill, no, per una vegada que l’agafo, apa a lo grande... amb atac de vertigen inclòs.
Recony que fotut es estar al llit i fer un viatge per tota la cambra, sense moure’s de lloc, talment el “dragon khan” tirabuixons i mes giravolts......però sense necessitat de fer cues d’espera com a portaventura.
Fxrxysuhbtil, ghaytrastol, hsgdfvxnfatal, i jo que se quantes píndoles i xarops amb gust de plàtan. El metge d’urgències del CAP, molt bon jan, una injecció i un tracte perfecte amb una professionalitat (n’hi queden pocs) Ara be, la metgessa del dijous, quan la varem trucar a les 5 de la matinada perquè estava quasi a quaranta de febre i deia que no feia visites a domicili, Pongale paños mojados en la frente... pongaselos ud donde jo em se (nomes ho vaig pensar, no li vaig dir) al migdia a les dues va venir amb les receptes fetes des de el CAP i sense explorar-me li va dir a la infermera que em punxes. De sobte em van passar pel cap imatges borroses del servei militar, d’aquell sergent mèdic xusquero i patatero, patètic.
Ho confesso no he estat de vacances, he estat malalt, desprès d’anys i panys sense arreplegar una grip, he caigut en el sac de la malaltia. Però no us penseu que ho vaig fer senzill, no, per una vegada que l’agafo, apa a lo grande... amb atac de vertigen inclòs.
Recony que fotut es estar al llit i fer un viatge per tota la cambra, sense moure’s de lloc, talment el “dragon khan” tirabuixons i mes giravolts......però sense necessitat de fer cues d’espera com a portaventura.
Fxrxysuhbtil, ghaytrastol, hsgdfvxnfatal, i jo que se quantes píndoles i xarops amb gust de plàtan. El metge d’urgències del CAP, molt bon jan, una injecció i un tracte perfecte amb una professionalitat (n’hi queden pocs) Ara be, la metgessa del dijous, quan la varem trucar a les 5 de la matinada perquè estava quasi a quaranta de febre i deia que no feia visites a domicili, Pongale paños mojados en la frente... pongaselos ud donde jo em se (nomes ho vaig pensar, no li vaig dir) al migdia a les dues va venir amb les receptes fetes des de el CAP i sense explorar-me li va dir a la infermera que em punxes. De sobte em van passar pel cap imatges borroses del servei militar, d’aquell sergent mèdic xusquero i patatero, patètic.
1 comentari:
Doncs ara més que mai: Salut!
Publica un comentari a l'entrada