Cendres (relats conjunts)

("Cendres"d'Edvard Munch (1863-1944), pintor noruec de quadres i obres gràfiques, tristes i angunioses representacions basades en les seves obsessions i frustracions personals, van obrir el camí al desenvolupament del expressionisme. )

No, no se que passa que cada cop et veig mes apagat, mes serios ,i em preocupa tant i tant veure’t així. Tu que sempre has estàs un bon artista, un bon pintor, i ara fa tres mesos que tens la tela al cavallet coberta amb un llençol, sense atrevir-te a descubrir-la.
Jo vull, jo necessito ajudar-te, necessito recuperar l’home que vaig conèixer un dia...
En despertar cada mati tant sols penses en venir a seure en aquest trist racó del bosc on ni tant sols l 'ocell hi reposa a l' arbre ni refila les seves dolces melodies.
- Mira’m als ulls i digues si cadascun no son el reflexa de l’angoixa que estic patint . Pinta’m a mi així bruta, despentinada, desesperada, fes-ho si vols i despulla els teus sentiments per vestir un nou quadre....

- Va, fem que les cendres del passat se les emporti aquest vent de tardor.... i abraça’m. No cal que ni tan sols em diguis res, però abraça'm.


Podeu llegir mes relats vers aquest quadre d’en Munch al bloc: relats conjunts, També podeu fer la vostra aportació.