Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!
“Le coq” (1940), del pintor Joan Miró (1893-1983) s'ha venut en la casa de subhastes Christie's de Londres per 9,78 milions d'euros, el preu més alt mai pagat per una obra d'aquest artista. El quadre ha superat amb escreix el seu preu estimat, que els subastadors havien xifrat en un màxim de 6,6 milions d'euros.
"Es tracta d'un rècord mundial per a l'artista", ha confirmat una portaveu de Christie's, sense aportar dada algun sobre el comprador. La tela d’en Miró ha polvoritzat l'anterior rècord del mestre espanyol, assolit en 2001 en la seu de Christie's a Nova York per l'obra “Portrait de Madame K” (1924), que es va adjudicar llavors per 12,6 milions de dòlars (9,5 milions d'euros).
Miró va pintar “Le coq” en Varengelli-sud-Mer, un poble de la costa de Normandía (França) on es va refugiar Miró després de fugir de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i on va romandre fins a maig de 1940. Marcada per aquest tumultuos període bèl·lic, l'obra mostra a un colorit gall amb un afilat bec obert que denota un desafiador crit.
L’urgència pictòrica de l'autor queda palès en la intensa però limitada paleta de colors: el vermell vibra amb el verd, mentre el negre, alliberat de la seva tradicional funció de contorn i ombra, fa de contrapès perfecte. La tensió del quadre es posa de manifest pel contrast entre el saturat groc de la terra i el blau del cel, mentre que l'esperança i l'optimisme de Miró es fan presents en l'harmoniós equilibri entre el blanc i el negre.
També del geni surrealista es va oferir al millor postor “Le vent” (1924), una obra lírica executada sobre paper "Ingres" en la qual un bigoti i un paraigua suren sobre un home amb barret, que es va rematar per una mica més de 493.700 euros.
"Es tracta d'un rècord mundial per a l'artista", ha confirmat una portaveu de Christie's, sense aportar dada algun sobre el comprador. La tela d’en Miró ha polvoritzat l'anterior rècord del mestre espanyol, assolit en 2001 en la seu de Christie's a Nova York per l'obra “Portrait de Madame K” (1924), que es va adjudicar llavors per 12,6 milions de dòlars (9,5 milions d'euros).
Miró va pintar “Le coq” en Varengelli-sud-Mer, un poble de la costa de Normandía (França) on es va refugiar Miró després de fugir de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i on va romandre fins a maig de 1940. Marcada per aquest tumultuos període bèl·lic, l'obra mostra a un colorit gall amb un afilat bec obert que denota un desafiador crit.
L’urgència pictòrica de l'autor queda palès en la intensa però limitada paleta de colors: el vermell vibra amb el verd, mentre el negre, alliberat de la seva tradicional funció de contorn i ombra, fa de contrapès perfecte. La tensió del quadre es posa de manifest pel contrast entre el saturat groc de la terra i el blau del cel, mentre que l'esperança i l'optimisme de Miró es fan presents en l'harmoniós equilibri entre el blanc i el negre.
També del geni surrealista es va oferir al millor postor “Le vent” (1924), una obra lírica executada sobre paper "Ingres" en la qual un bigoti i un paraigua suren sobre un home amb barret, que es va rematar per una mica més de 493.700 euros.
6 comentaris:
Tant que ens queixem que no tenim un original al centre Miró, perqué no possem un escolanet mironià(com el de l'ermita) a la porta de l'esglesia vella i amb el que recollim mirem de rescatar-lo dels seus propietaris a la propera subhasta.
Trobo de molt mal gust el comentari
que fa 1000 i 900 l'ermita mareix un ser respecta
Doncs jo -Roca- penso que el comentari d emés amunt és irònic, però no irrespectuós.
En tot cas a mi m'ha cridat l'atenció que sigui més cara aquesta tela que no el Mas Miró, quie ara està de rebaixes.
DE totes maneres me n'alegro de què l'obra de Miró es cotitzi, doncs això pot ajudar a donar-la a conèixer. És trist, però de vegades només s'aconsegueix sortir als grans mitjans amb històries d'aquestes. Jo mateix no coneixia el quadre.
Salutacions!
vaja, un altre milionari ... tants n´hi ha ???? ... salut
Roca no crec falti al respecte a l'ermita, el buscar una figura pel centre Miró que l'hi pugui aportar uns ingressos atipics.
bona idea de posar una guardiola per a recollir fons!... crec que l'escolanet de l'ermita es simplement un element mes de l'entorn que estem acostumats a veure... ni que tingui esperit recaptador!
sort i salut
Publica un comentari a l'entrada