EL CAMINANT SOBRE UN MAR DE NUVOLS Caspar David Friedrich 1818 Aquesta és una nova proposta dels Relats Conjunts.
El vell portava mes d’una hora mirant fixament al mar, L’escuma blanca de les ones xocant contra les roques aixecaven un polsim blanc, un núvol, una boira....Ell respirava profundament i ensumava aquell alè de frescor, aquella olor marina, i tancava per uns segons els ulls per tornar rapidament a obrir-los i contemplar aquell espectacle wagnerià.
Jo a deu o dotze passes darrere seu els observava a tots dos, a ell i al mar. Com no pot un home restar embadalit davant tot això?.
Ell vell Maties les havia passat de tots els colors. Havia donat set cops la volta al món. I res no el sorprenia. Que caram s’ha de sorprendre, si ell havia pogut acariciar els dracs rojos de Krapantulia sense patir-ne les conseqüències. I havia sortit airós de les picades dels escarabats malves de l’illa de Rampan. Ah! i fins hi tot s’havia recuperat d’aquelles set punyalades que uns desconeguts li havien endinyat quan sortia borratxo d’aquell bordell a la ciutat de Cumalpala ...desprès de caure rendit als encants de la bella Shu-pin-shai.
Havia passat una hora i mitja de rellotge quan de sobte es va girar i dirigint-se a mi em va dir allò de:
-Collons, si l’aigua del mar fos rom...!
I sense dir res mes varem marxar tots dos, sense obrir per res la boca, cap a l’hostal abans no es fosc.....
Jo a deu o dotze passes darrere seu els observava a tots dos, a ell i al mar. Com no pot un home restar embadalit davant tot això?.
Ell vell Maties les havia passat de tots els colors. Havia donat set cops la volta al món. I res no el sorprenia. Que caram s’ha de sorprendre, si ell havia pogut acariciar els dracs rojos de Krapantulia sense patir-ne les conseqüències. I havia sortit airós de les picades dels escarabats malves de l’illa de Rampan. Ah! i fins hi tot s’havia recuperat d’aquelles set punyalades que uns desconeguts li havien endinyat quan sortia borratxo d’aquell bordell a la ciutat de Cumalpala ...desprès de caure rendit als encants de la bella Shu-pin-shai.
Havia passat una hora i mitja de rellotge quan de sobte es va girar i dirigint-se a mi em va dir allò de:
-Collons, si l’aigua del mar fos rom...!
I sense dir res mes varem marxar tots dos, sense obrir per res la boca, cap a l’hostal abans no es fosc.....
Aquest es el post numero: 368
3 comentaris:
Ei Mon! M'ha agradat molt el teu relat! L'he trobat molt original i curiós! Sempre, dia a dia, tens un nou escrit per a sorprendre'm!
Un petó de part d'una de les teves lectores més fidels!
Pd. Imaginat com es deu veure la lluna i els estels des de dalt d'aquesta muntanya!
M'ha agradat la teva proposta, ja se'l veu curtit a l'home aquest, però no m'imaginava que tant. Bon relat.
Salut! Mon... MOlt macu! :)
Publica un comentari a l'entrada