Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!Des fa una colla d’anys un grup d’amics organitzem una revetlla de Sant Joan amb foguera inclosa.. L’escenari escollit sempre havia estat el barranc dels set ponts, potser atrets per la mancança d’actes festius per Sant Joan i per mantenir una tradició tant nostrada davant els nostres fills....la cerimònia d’anar a recollir cartrons i fustes per el poble per muntar la foguera els mante ocupats unes estones. També dir que s’ha convertit en tot un ritual i una tradició cremar el ninot del carnaval passat que portàvem a la carrossa Sempre demanant tots els permisos oficials per fer fogueres a les institucions (crec que érem els únics de Mont-roig que ho feiem) cal dir que al voltant de la nostra foguera molta gent del poble si aplegava a contemplar el foc purificador i llençar quatre coets.... Aquesta any hem decidit fer-ho en un maset particular. Potser per comoditat ja que volíem muntar una discoteca mòbil i fer balleruca i clar als “set ponts” ens trobàvem limitats i no ho podíem fer, per la qual cosa la festa es feia curta A mes si tenim en compte que aquest any l’Ajuntament s’ha dignat a organitzat una festa popular d’una manera oficial Mont-roig – Miami. (doble despesa sempre per duplicat clar, que sinó hi ha qui s’enfada. No un any aquí i un altre allà i un altre a les Pobles.... com be podria ser)
La nostra festa aquest any tenia dos al·licients importants el primer el que comentava; la discoteca mòbil, que ens va permetre allargar la festa fins passades les 5 de la matinada (Deu n’hi do com aguantem a pesar dels anys, i aquesta canalla que puja donarà guerra....) L’altre al·licient important era poder encendre la foguera amb la flama del Canigó i això ha estat possible aquest any gracies a l’amabilitat d’en Miquel Anguera que ens va brindar aquesta oportunitat al qual li estem tots molt agraïts. (En Miquel ja ho havia organitzat feia anys amb l'Associació de veïns "Muntanya Roja" però desprès es va deixar de fer) Era una assignatura pendent i descriure la sensació que varem tenir en el moment d’encendre la foguera, aquells segons de silenci ho explicaven tot.
L’encesa de la flama del Canigó pels volts de Sant Joan és una tradició, que neix com a conseqüència de la creixent preocupació de la pèrdua de l’esperit i del sentiment de catalanitat dels nacionalistes de la Catalunya Nord. Alguns d’aquests nacionalistes nord-catalans, com Francesc Pujades, Josep Deloncle i Gilbert Grau van treballar incansablement per tal que no desaparegués la catalanitat del seu país en uns moments en que el govern francès intentava esborrar aquest sentiment català.
Fou l’any 1955 quan Francesc Pujades, enamorat del Canigó i inspirat en el poema de Mn. Cinto Verdaguer, va prendre la iniciativa d’encendre un foc la nit de Sant Joan al cim del Canigó, per tal de repartir des d’allí la flama per totes les terres de parla catalana com a símbol d’identitat comuna. Eren anys en que actes com aquest s’havien de fer de forma clandestina i fou impossible de tenir un ressò a l’altre banda dels Pirineus, doncs les lleis imposades pel govern espanyol ho hagueren impedit. Tot i això, amb l’encesa d’aquest foc es va plantar la llavor de la Flama del Canigó. Així doncs la Flama va néixer amb un sentit nacionalista per despertar una consciència adormida dels catalans a banda i banda de la frontera.
Visca Sant Joan ! Visca el solstici d’estiu!
PD: Un últim apunt gracies companys i companyes, amics i amigues, per la bonica samarreta plena de dedicatòries que em vareu regalar. Va estar un dels millors dies del meu sant que he passat últimament. Cony, que quasi em feu plorar.....
Aquest es el post numero:376
8 comentaris:
En retard peró,Moltes Felicitats company.
El preu de conèixer la gent pels renoms o mots fa que ens oblidem de com es diuen en realitat.
Ei Mon que si et mires bé la foguera que has penjat, al capdamunt de les flames m'ha semblat veure la cara de una bruixa? son dos quarts de sis de la tarda i estic seré.
Espero que el foc l'hagueu feta FORA del maset.. que he vist a la foto un palé cremant i la foguera és ENORME!
Nosaltres soliem fer festa grossa també a casa, però les tradicions es perden - malauradament...:-(
Collons mon que ve que t'ho montes,jejje
Apa a seguir be!!!
bé, si s'ha de felicitar es felicita i ... coi, que tard és ... apa, bona nit ... salut
Que bé que fos un dia especial i ben acompanyat!
Em sap greu no haver signat la camiseta ;)))))))
Una abraçada!
La revetlla de Sant Joan uneix els Països Catalans en una nit màgica plena de sentiments com la flama del Canigó.
Però a la que ens fotem 3 copes de cava, tenim ganes de festa i per fi fan algo al poble per St Joan, passa el que passa. Que ens tornem tots uns zombies col·lonitzats de l'espanyolisme.
No dic que sigui bo ni dolent, però reflexionem-hi.
La nit de Sant Joan, una festa típica que uneix els Països Catalans, i la gent acaba ballant pasodobles d'Osborne amb una orquestra que toca el 95% de els seves cançons en castellà i el 5% en anglès.
Ja ens podem enfadar perquè Air Berlin diu el que diu, quan som naltros els primers en abandonar i marginar la nostra pròpia llengua i cultura.
No vé al cas però si que està passant en aquestes dates. Quin sentit té voler seleccions esportives catalanes si després animem a la roja? la selecció del país que ens prohibeix els nostres drets nacionals. Personalment ho trobo totalment incoherent. No m'imagino irlandesos o escocesos animant a Anglaterra, i això que ells ja tenen les seves seleccions!
Així doncs, la meva conclusió en la visita llampec que vaig fer a Catalunya és que el meu país està totalment colonitza't psicològicament, part de la culpa en té la teletrés i la seva ràdio.
Us deixo un link per qui vulgui fer teràpia.
www.catigat.org
Vençuts militarment,
fa tres-cents anys que estem sotmesos a una assimilació constant.
La metròpoli utilitza
la terrible colonització psicològica, d'una sofisticació i perversitat tremendes, sobretot per passar més desapercebuda que la colonització política.
Amb aquesta estratègia, ens van convertint dia a dia en un poble de zombis espanyolitzats
(o afrancesats).
Colonització psicològica: Estratègia colonitzadora consistent en envair subtilment els colonitzats amb elements psicològics assimiladors cap a la cultura colonitzadora. Quan un poble és massivament atacat per estratègies de colonització psicològica parlem d'infecció colonial massiva, tot i que és preferible el tema infecció zòmbica colonial (v.més avall, "zombisme"). El resultat és que els infectats deixen en segon termini la pròpia cultura i la del país on viu per substituir-la per una versió estereotipada i empobrida de la cultural colonitzadora.
Zombisme colonial: és una malaltia, una intoxicació política. El colonitzador ha robat al colonitzat l'esperit del seu poble, la seva veritable personalitat, i l'ha substituït per una versió pudent i estereotipada del seu propi. El zombie colonitzat adopta de manera automàtica, a la vida diària, els trets del colonitzador, abandonant els propis. Per exemple, en el nostre cas, subordina el català al castellà; escolta el Bustamante enlloc de la Núria Feliu; per a ell/a els «huevos con chorizo» són la màxima expressió de la cuina mundial; porta el «toru» d’Osborne al cotxe; anima la selecció espanyola; a l’estranger s’identifica com «spanish»; troba normal que les botigues per a turistes de la costa gironina estiguin plenes de figuretes flamenques i barrets mexicans; no s’estranya de ser els únics «spanish» que paguen peatges i el doble d'impostos; creu que el seu país no és cap país sinó una regió/nacionalitat d’Espanya...
El resultat és un home/dona que pel que fa a la seva identitat col·lectiva va donant patèticament tumbus per la vida, amb l'ànima posseïda i segrestrada per una potència malèfica i forània que el dirigeix des d'un altre país amb un sol objectiu: l'assimilació total, convertir el poble intoxicat en una nova regió del seu. Els virus zòmbics es van expansionant i van possibilitant que la potència malèfica sigui cada cop més gran i poderosa a costa del poble infectat.
TARO
tens molta rao Taro...
i de les musiquetes dels mobils que m'en dius quin % esta en català?
Per cert (i en veu baixa, xiuxiuejant) jo vaig ballar alguna canço de McClan i de la Paulina Rubio, com a penitencia m'he auto-imposat escoltar "el carro del Manolo Escobar" 25 vegades....
Publica un comentari a l'entrada