Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
- No hagués dit mai que en Mon, des de sota el garrofer, tingués cap interès per nosaltres.
- I menys per fer-nos retratar!
- Però a vegades ja té alguna cosa rareta, aquest noi... saps què va fer l'altre dia?
- I tant que ho sé! va posar un vídeo de broma, que no s'engegava! Era una foto.
- I ara li demana un dibuix, serà per fer-se perdonar la broma?
- I ella li fa... li devia fer gràcia!
- No t'has fixat que no dibuixa mai cap figura humana, aquesta dels moments?
- Sí! I saps per què?
- I tant que ho sé, perquè li queden fatal!
- Doncs vinga, espavil·la't a ajudar-la una mica que si no... sortirem horrorosos.
- Però no fèiem vaga?
- Sí! Però això és una urgència. Au, va! dirigeix-li la mà, una mica, que tampoc es noti molt, eh?
- I tu què?
- Jo respecto la vaga, noi, i a més a més vull quedar amb una bona "pose".
- I menys per fer-nos retratar!
- Però a vegades ja té alguna cosa rareta, aquest noi... saps què va fer l'altre dia?
- I tant que ho sé! va posar un vídeo de broma, que no s'engegava! Era una foto.
- I ara li demana un dibuix, serà per fer-se perdonar la broma?
- I ella li fa... li devia fer gràcia!
- No t'has fixat que no dibuixa mai cap figura humana, aquesta dels moments?
- Sí! I saps per què?
- I tant que ho sé, perquè li queden fatal!
- Doncs vinga, espavil·la't a ajudar-la una mica que si no... sortirem horrorosos.
- Però no fèiem vaga?
- Sí! Però això és una urgència. Au, va! dirigeix-li la mà, una mica, que tampoc es noti molt, eh?
- I tu què?
- Jo respecto la vaga, noi, i a més a més vull quedar amb una bona "pose".
Dedicat a en Mon, de La Garrofa de Mont-roig
La Carme te un blog molt xulo que es diu: “Nova Col·lecció de moments”on ha publicat un bonic post amb el tema dels relats conjunts d’aquest mes, El que m’ha fet molta il·lusió es la dedicatòria i ara la comparteixo amb vosaltres.
La Carme la vaig descobrir un dia de casualitat navegant per Internet. Vaig anar a petar als comentaris d’un post seu, vers Mont-roig on un comentari d’en Xexu deia:
Si en Mon (de la Garrofa de Mont-Roig) llegeix aquest post segur que se li cau la bava amb les coses que dius del seu estimat poble.
La Carme contestava: Xexu, segur que si que li cauria la baba , i amb tota la raó del món, però no crec pas que el llegeixi.
Ja veieu aquí queda en evidencia que el món dels blogs te quelcom de màgic ... Jo no coneixia de res a la Carme.
Ella, te un peculiaritat i es que fa uns dibuixos que a mi em tenen prendat i uns posts mes tard d’aquest de Mont-roig va fer uns dibuixos sobre paisatges del terme mont-rogenc
Gràcies Carme pels dibuixos, aquests angelets m’han agradat molt. Ojala algun cop pugui fer quelcom tant bonic i dedicar-t’ho.
Aquest es el post numero:474
La Carme la vaig descobrir un dia de casualitat navegant per Internet. Vaig anar a petar als comentaris d’un post seu, vers Mont-roig on un comentari d’en Xexu deia:
Si en Mon (de la Garrofa de Mont-Roig) llegeix aquest post segur que se li cau la bava amb les coses que dius del seu estimat poble.
La Carme contestava: Xexu, segur que si que li cauria la baba , i amb tota la raó del món, però no crec pas que el llegeixi.
Ja veieu aquí queda en evidencia que el món dels blogs te quelcom de màgic ... Jo no coneixia de res a la Carme.
Ella, te un peculiaritat i es que fa uns dibuixos que a mi em tenen prendat i uns posts mes tard d’aquest de Mont-roig va fer uns dibuixos sobre paisatges del terme mont-rogenc
Gràcies Carme pels dibuixos, aquests angelets m’han agradat molt. Ojala algun cop pugui fer quelcom tant bonic i dedicar-t’ho.
Aquest es el post numero:474
11 comentaris:
M'ha agradat molt, molt, molt ! i també em sembla molt encertat el post addicional. Espero que ens seguint veient. Gràcies pel teu comentari! ;)
Mon, moltes gràcies per dir que t'agraden els meus dibuixos. M'ha afalagat que em demanessis de dibuixar els angelets i ja veus m'hi he posat de seguida. Em fa il·lusió el teu post i segur, segur que seguirem en contacte. Una abraçada.
Estaràs content eh?
Amb tu ja sou 3 angelets! ;))))
Bon cap de setmana Mon!
Oleeeeee la gent que està contenta quan li fan un regal!!! :-)))
mon ya ves que todabia aunque sea en la blogsfera queda gente buena.
un saludo
Genial tot plegat! La Carme és magnífica i us ha quedat rodoníssim! I com que jo també visc rodejada (literalment) de garrofes perquè visc en mig d'un camp de garrofers i aumetllers, doncs, apa! aquí estic! El que no sé si de vaga, o no!
Quants regals que corren per la bloggosfera, últimament! Es fantàstic que et dediquin alguna cosa ^^
i a mí el que m'agrada és que hi hagi tant bon rotllo per la catosfera blogger...
Moltes felicitats: a qui la relata i a qui dibuixa. Féu un bon equip!
Veus, això és el que em té enganxada a aquets món, aquestes precioses relacions d'autèntica i veritable companyonia...
És d'una bondat gran, aquesta Carme, ja t'ho ben juro, i tu un tipus que s'ho mereix tot!
Petons, Món, amb tot el cor!
Doncs felicitats a tots dos. Aquest sí que és un relat conjunt conjunt :)
Publica un comentari a l'entrada