T'en recordes?

Te'n recordes d'aquell temps... Quan les decisions importants es prenien mitjançant un pràctic "Pito pito colorito.....dónde vas tu tan bonito?....a la era verdadera....pim pam fuera"? Es podien arreglar les coses amb un simple.... "No ha valgut!!!" Els errors s'arreglaven dient simplement..."Tornem a començar". El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornaré a...".Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat, o una bossa de gominoles o “quicos” quan sorties del col·legi... Fer una muntanya de sorra podia mantenir-nos feliçment ocupats durant tota una tarda... Per salvar els nostres companys només calia un crit de "salvats"... Quan enfadar-se era dir "no t'estic"... Sempre descobries les teves més ocultes habilitats a causa d'un: "A que no fas això?" No hi havia res més prohibit que jugar amb foc... "Tonto l'últim" era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que sentíem com el cor ens bategava amb força dins el pit... El "polis i lladres" era només un joc per al pati, i, per suposat, sempre era molt més divertit ser lladre que policia... Els globus d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma que mai s'havia inventatLa major desil·lusió era haver estat elegit l'últim en l'equip de futbol Els germans grans eren el pitjor dels turments, però, també els més gelosos, fidels protectors... Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni la sorpresa que ens deixaven "els angelets" o el "Ratoncito Pérez"... GUERRA només significava tirar-se boles de paper o trossets de gomes Milán de colors durant les hores lliures o no a classe.Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials> Quan treure-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la teva vida... El negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits pel que feia tant de temps que buscaves...Tots t'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves El major tresor era trobar trossos de guix pel terra per poder dibuixar a les parets, i comentar l'últim capítol de “Bonanza”Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitàvem res més...una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb els que fer el gandul durant tot el dia. Si podeu recordar la majoria d'aquestes coses i he aconseguit que dibuixeu un somriure, significa que heu tingut una infància feliç... i que encara us queda dins alguna cosa del nen/a que érem no fa tant de temps... Mai perdeu aquest nen/a que porteu dins, perquè ell/ella dóna sentit a la nostra vida!!! l'últim a llegir-ho és tontooooooo!!!

(val a dir que m'ho han enviat per correu i ho volia compartir amb vosaltres)

el cas del gasoil desaparegut i mai mes trobat

Es bonic recordar, doncs de tant en tant m'agradaria publicar noticies passades com aquesta de l'any 2002:

Desapareixen tres mil litres de gasoil per a calefacció a Mont-roig del Camp

l'Ajuntament de Mont-roig del Camp va comprometre"s ahir a encarregar a la Polica Local que investigui on han anat a parar 3.000 litres de gasoil que han desaparegut recentment de les instal·lacions del centre polivalent i les escoles de Miami Platja. De fet, aquest centre cultural ha hagut de suspendre recentment l'activitat per manca de calefacció. La descoberta del que l'Ajuntament suposa que és un robatori va donar-se després que algun encarregat veiés com el dipòsit del combustible estava ple d'aigua. La denúncia la va fer ahir al ple el regidor Manuel Martínez, del grup UMM-ERC, que també va denunciar que al barranc de la Porquerola, sense llicència, s'hi desenvolupa una activitat industrial.

Font: El Punt, edició Camp de Tarragona - Oriol Aymí, 01-02-2002

El cas del gasoil mai es va resoldre....? aviat fara 5 anys

literatura que dorm en un calaix.

El passat dia 6 de gener es va procedir a fer entrega, un any mes, dels premis de literatura Vila de Mont-roig (crec que es la 26a edició)
Al llarg de tots aquests 26 anys l’Ajuntament, propietària dels drets de les obres guanyadores, no s’ha preocupat mai de publicar cap obra de les guardonades, i resten en algun calaix del consistori o de la biblioteca (que ningú sap que estan allí per si algu les vol llegir) això si no han fet cap a les escombraries (al contenidor del paper, per que ara som ecològics) cosa que no seria d’estranyar en aquest municipi altres coses s’han llençat o cremat.
El millor premi per un autor es veure com la seva obra, resta encara viva al llarg dels anys en forma de publicació i es distribuïda per arreu, per que hom la pugui gaudir.
Crec que no te cap sentit premiar modestament amb diners (perque a mes a mes, la quantitat d’euros es ridicula per un premi literari) el treball de molts dies i potser nits d’inspiració d’escriptors i escriptores.

Bones Festes de Nadal a tots...

Des de Mont-roig del Camp us desitjo tot el bo i millor per cada instant, per cada dia, per sempre...!

Cites de Marx (Groucho) blocaire invisible

Be, aqui va aquest post com a regal pel Denke; del seu blocaire invisible. No tenia altre remei i l'he publicat avui i no demacom tenia que ser, perque no podre conectar-me i no volia que et quedessis sense el teu "post-regal". Disfruta'l tant o mes com jo de tant en tant, disfruto de cada una d'aquestes perles d'en Grouxo. Ah! i Bones Festes.....

• Cites de Marx (Groucho)

· Mai acceptaria pertànyer a un club que admetés com membre a algú com jo.
· A qui va vostè a creure, ¿A mi, o als seus propis ulls?
· Aquests són els meus principis. Si a vostè no li agraden, en tinc uns altres.
· Ell pot semblar un idiota i actuar com un idiota. Però no es deixi enganyar. És realment un idiota.
· Mai oblido una cara. Però si escau, faré gustós una excepció.
· Clar que ho entenc. Fins i tot un nen de cinc anys ho podria entendre. ¡Que em portin un nen de cinc anys!
· Des del moment que vaig agafar el seu llibre vaig caure al sòl rodant de riure. Algun dia espero llegir-lo.
· ¿Per que hauria de preocupar-me per la posteritat? ¿Que ha fet la posteritat per mi?
· La justícia militar és a la justícia allò que la música militar és a la música
· La intel·ligència militar és una contradicció en els termes.
· Un matí em vaig despertar i vaig matar un elefant en pijama. Em pregunto com va poder posar-se el meu pijama.
· La televisió ha fet meravelles per la meva cultura. Quan algú engega la televisió, vaig a la biblioteca i em llegeixo un bon llibre.
· He passat una nit estupenda. Però no ha estat aquesta.
· He de confessar que vaig néixer a una edat molt primerenca.
· O vostè s'ha mort o el meu rellotge s'ha aturat.
· Recordeu que estem lluitant per l'honor d'aquesta dona, el que probablement és mes del que ella va fer mai.
· Partint del no-res vaig arribar als més alts cims de la misèria.
· Citeu-me dient que m'han citat malament.
· El matrimoni és una gran institució. Per descomptat, si t'agrada viure en una institució.
· La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats.
· És millor estar callat i semblar ximple que parlar i esvair els dubtes definitivament.
· Bec per a fer interessants les altres persones.
· Només hi ha una manera de saber si un home és honest.
Preguntar-l'hi. I si respon "si", saps que està corrupte.
· ¿Que per què estava jo amb aquesta dona? Perquè em recorda a tu. De fet, em recorda a tu mes que tu.
· ¿Servei d'habitacions? Manin-me una habitació més gran.
· La política no fa estranys companys de llit. El matrimoni si.
· El secret de l'èxit és l'honestedat. Si pots evitar-la, està fet.
· Sóc tan vell que recordo a Doris Day abans que fos verge.
· Fora del gos, un llibre és probablement el millor amic de l'home, i dintre del gos probablement està massa fosc per a llegir.
· No puc dir que no estic en desacord amb tu.
· Darrere de cada gran home hi ha una gran dona. Darrere d'ella, està la seva esposa.
· El matrimoni és la principal causa de divorci.

Julius Henry "Groucho" Marx

Des-concert de nadales?

Fa una estona que acabo d'arribar del tradicional concert de nadales que l'escola Mare de Deu de la Roca ens obsequia cada any.
El concert es fa a l’Església de Sant Miquel Arcàngel; nosaltres la coneixem per "l’església nova" d'altres per "la catedral del Baix Camp"

Cal dir que l’acústica es horrible; la reverberació i l'eco fan que molts cops sigui del tot impossible entendre el que es canta. Si a tot això hi afegim la mala educació d'uns pares,oncles o avis i avies que no paraven de xerrar pels colzes, nomes, com si d'un brumarot gegant es tractes, es podia percebre un: brouuooouuuouuooooo!!! general i els pobrets infants que porten tot un trimestre assajant les cançons per oferir aquest concert ni se’ls sentia del coll de la camisa.
-Avia que te ha semblat?- deia una nena rosa en acabar,
-Molt be filla meva- contestava l'avia..
Embustera! senyora vostè es una embustera i mentidera (i ja no li cauran les dents perquè ja no n'hi queden) s'ha passat tota l'estona davant meu xerrant amb la veïna sobre el capítol d'ahir de "Mar de fons", mentre la seva neta es desganyitava per dir alló de...- A Betlem me’n vull anar... La professora de cant ja anava demanant ja de tant en tant silenci, però res de res... (jo volia soltar un - Voleu callar collons!- però a l’església quedava molt lleig, no era el lloc) i algun que altre tímid: Psss! s’esmicolava per la sala, però res de res.
Com volem fer creure als nostres fills si no sabem educar-los? I l' educació, la bona, passa primer per ser educats nosaltres, els grans, de qui suposadament ells, han d'aprendre exemple.
Als concerts, als teatres, a les esglésies si esta en silenci....
Gracies nens i nenes pel vostre esforç, que tingueu un bon Nadal.

Salvem el patrimoni del poble

Cada cop que paso per davant aquesta placa feta amb rajoles que hi ha a la Avinguda de Reus, pateixo. El seu deplorable estat , tant malmesa, qualsevol dia algun cop de pedra o una bretolada de les que tant acostumats estem o qualsevol la farà desaparèixer. Es part de la nostra historia, i sembla ser que ni Ajuntament, ni l’ Associació de Veïns “Muntanya Roja” on la seva revisteta “el Ressò” no se’n fa precisament de això (ressò), ni tant sols el recent creat Centre d’estudis(potser per ser recentment creat encara no ha tingut temps) ni el mes cru: que cap veí o veïna del poble no hagi dit res.
La meva proposta seria treure-la i posar-la provisionalment en una vitrina al Centre Miró, a l'espera d'un museu o trobar-hi un lloc millor, al menys no perillaria la seva existència.
Es curiosa d’inscripció per diu Cabrils en lloc de Cambrils

Per si desapareix aqui teniu una foto

i Visca Mont-roig..de bon rotllo!

La garrofa al diari "el Punt"

El Baix Camp per blocs es el titol d'un article publicat el dia 17 d'octubre (avui m'he assebentat) al diari "el Punt" edició de Tarragona. El seu autor l'Antoni Veciana a qui des de aqui agraeixo la deferència vers aquest humil bloc rural i amb el seu permis paso a reproduir aqui:

El Baix Camp per blocs

Pels profans en el món d'Internet us explicaré que hi ha un fenomen recent, el dels blocs, uns senzills llocs web personals que serveixen a qui els gestiona per publicar les seves opinions. A França ja hi ha deu milions d'aquests dietaris personals. Donada la naturalesa d'Internet, és força difícil ubicar aquests dietaris en un territori determinat. Fent una breu recerca, he trobat els següents blocs del Baix Camp: A Vilaweb hi ha el bloc de Toni Fullat, El Campanaret de Gerard Gort, Prendre la paraula de Jordi Martí i el d'un servidor; blocs que sobretot parlen de política. Al portal tarragoní Tinet trobem el Bloc de Catarrà, centrat en música catalana, Erdrag i Reus, Política i República de Carles Herrera, amb temàtica política. De reusencs que escriuen des de Barcelona: el David Figueres, Els dies i les dones a Vilaweb i la Reusenca al blocat, més vivencials i lírics. Al Blogspot destaquen: Amb ulls de nen i llapis vell... anònim i més elaborat; el de Marc Arza, Catalunya.ffw, de política i economia; i el més singular, el del Bou de Reus, el primer bloc d'un element festiu. Del Baix Camp hi ha: Carrascla també de Vilaweb i també de política i Lo diabló de Riudoms i La garrofa de Mont-roig del Camp. De polítics electes he trobat tres blocs i de partits progressistes: Ernest Benach al web del Parlament, i Daniel Pi i l'alcalde Lluís Miquel Pérez al Blogspot, curiosament aquest darrer és l'únic bloc amb publicitat. I tots en català, curiós.

tears in heaven

Avui he pogut escoltar el disc de la marató de tv3. Es molt bo, en arribar al el track 9 i en escoltar aquell "tears in heaven" interpretat per en Jofre Bardagi i el grup "la Puerta de los Sueños" una llagrima a vessat dels meus ulls. Poques cançons han conseguit tocar-me la fibra sensible com aquesta i us puc jurar que feia temps que no ho feia. Potser perque ser el motiu que va portar al seu autor l'Eric Clapton a composar-la. potser es que ja respirem l'aire pre-nadalenc, potser perque ser que hi ha persones amigues que conec pel bloc que hores d'ara ho pasen malament i la barreja de tot es un xic explosiva. De totes maneres escolteu-la us ho recomano. I al qui correspongui...gracies per la cançó.

llagrimes al cel

Diràs el meu nom? Si ens trobem al Cel.
Serà tot igual? Quan ens trobem al Cel
Haig de ser fort i anar endavant perquè no arribaré,
a prop teu.
Em coneixeràs?
Si ens trobem al Cel.
I m’ajudaràs? Quan ens trobem al Cel.

Caminaré de dia i nit per trobar-hi

un sentit,
a prop teu.El temps m’enfonsarà,
el temps em cansarà,
em pot trencar el cor.És això el què em dius? És això?

Segur que al Cel, has trobat pau.

No hi hauran més llàgrimes,

a dins meu.

A les portes del Nadal

Au! ja hi som com cada any. Es que nomes hem de ser solidaris aquestes dates (marató tv3, antena3, cap nen sense joguina, unicef, intermon ....) que collons fem la resta de l'any?

Es molt digna la tasca de la marató (cert es que algu ho ha de fer) perque no una marató per Sant Joan, o la Mercé, Pensem que els recursos que alguns malgasten de la Seguretat Social, potser podrien ser invertits en apaliar d'altres. Hem de ser mes consecuents amb els nostres actes la resta de dies de l'any, no comprar roba i/o articles sospitosos de estar fabricats en tallers d'explotació infantil. Senyor empresari, voste anira a Missa del Gall amb la seva senyora que de ben segur lluira les millors pells (o estirades de pell) sigui consecuent amb els seus actes i pensi en els treballadors que te sense contrate ni assegurança. Exigir dels nostres politics que destinesin mes recursos (no el 0'7% , l'1% millor) o si no al carrer, ja m'estem farts de promesse electoralistes (senyors de IV, ERC..i demes esquerres... on es tot alló que demanaven quan erem fora al govern? ni tant sols en parlen?

On es aquella magia de la meva infantesa?
Us desitjo de tot cor un reflexionant Nadal i diferent any 2007.