dijous, 19 de juliol del 2007

UNS CONCERTS DE CATEGORIA.....







Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

El company blocaire 1000 i 1 900 m'explicava que a Mont-roig també muntaven uns saraus de cal deu. M'explicava que l'any 1979, (ell no recorda la data, però em diuen que podria ser per Sant Jaume) Els "quintus" nascuts el 61 van portar el grup Tequila a l'Olla del Pere Entero i just l'any anterior els quintos van portar "els Pecos" (jo vaig fer la mili amb el morenet)també van actuar a l'Olla el grup Marfil que feien versions de cançons....


Banda de Rock fundada a Espanya a finals dels 70 per dos argentins (Alejo Stivel, veu i Ariel Rot, guitarra solista) i tres espanyols Julian Infant, guitarra ritmica, Felipe Lipe, baix i Manolo Iglesias, bateria. Rot i Infant tornaran a ajuntar-se els anys 90 per formar els Rodriguez i Stivel es dedicaria a la discografía ( Vale music i productor dels "triunfitos").


Quins temps no, 1000 i1 900? Algú recorda les dates?


Gracies per l'nformació 1000i1 900!

CONCERT DE MARLENA SMALLS & THE ALLELUJAH GOSPEL CHOIR


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!


Demá divendres 20 de juliol, Marlena Smalls & The Hallelujah Gospel Choir inauguren la quarta edició de Les Nits de Bonmont a Mont-roig
Considerada com una de les grans veus del gospel, Marlena presentarà en exclusiva “This Is My Story”, un repàs a la història de la música afroamericana
Aquesta primera Nit el patrocinador principal MedGroup cedeix el protagonisme a la Fundació Alda que té com a objectiu el promoure canvis en els entorns socials més deprimits utilitzant l’educació com a eix dinamitzador de canvi.
La personalitat inquieta i polifacètica de Marlena Smalls l’ha portada a destacar en altres terrenys artístics com va ser la seva col·laboració amb el cantant espanyol Raphael, la participació en pel·lícules com “Forrest Gump” i les actuacions per personalitats del món de la política i l’alta societat com Hillary Clinton o la Reina Isabel II d’Anglaterra.
Marlena Smalls és una de les veus més versàtils, dinàmiques i inspirades del gospel dels Estats Units amb una personalitat encisadora. Va començar a cantar als dotze anys a la First Street Baptist Church de Cincinatti, Ohio, i va completar la seva educació a la Universitat de l’estat d’Ohio, on va realitzar estudis de direcció musical. Però a més de convertir-se en una de les millors cantants de Gospel, Marlena, també ha interpretat música contemporània en estils com el jazz, el blues i ha actuat amb artistes com Melba Moore, Walter Hawkings & The Hawkings Family o Frieda Payne.
La seva implicació amb la música va més enllà de les seves interpretacions de Gospel; des de fa dècades, Marlena és una de les grans defensores de la música i la cultura Gullah, que prové dels esclaus africans de assentats a les illes de Carolina del Nord dels Estats Units, on treballaven el cotó i l’arròs abans de ser declarats lliures i de ser autoritzats a quedar-se en aquelles terres. Ella és una de les fundadores del Festival Gullah de Beaufort al 1985, un dels festivals més implicats amb aquesta cultura i que atrau anualment a més de cent mil persones per escoltar música tradicional com la del grup The Hallelujah Singers creat per la pròpia Marlena el 1990.
Al nostre país Marlena és recordada per gravar l’any 2001 la cançó “I Say A Little Prayer For You” amb l’estrella del pop espanyol Raphael. Interessada per altres disciplines artístiques, també ha participat en el món del cinema junt al productor Joel Silver i a actors com Glen Close, Demi Moore i Tom Hanks, on va destacar en el paper de la mare de Buba a la pel·lícula “Forrest Gump”.
Marlena Smalls presentarà en exclusiva a Bonmont “This Is My Story” amb vestuari inspirat en l’obra del gran pintor nord-americà Jonathan Green, en un concert en el que repassarà la història de la música afroamericana.

Discografia
"Songs of Hope, Faith & Freedom" 1997
"Joy -- A Gullah Christmas" 1998

dimecres, 18 de juliol del 2007

PRIMER CENTRE MUNDIAL DE BOMBAMENT DE DOFINS


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!
L'altre dia dia fent un passeig per Miami (perque els del poble ; al menys jo bellugem el cul i passegem per Miami, tal com dubtaba un dia un o una comentarista del bloc) vaig poder observar el que veieu a la imatge: Es tracta d'una estació de bombament de dofins (¿?).
Ostres,ostres,ostres som unics en el mon, una estació on....ara no se que s'hi fa. anem a pams:
1.- Potser un lloc on arriben els dofins i els responsables de l'estació els i diuen: - Que us bombin!
2.- Potser un lloc on agafen dofins i els hi apliquen una bomba i els bombeigen
3.- Potser, potser una inocentada de "camera oculta"
4.- No sabe no contesta.
Algu vol dir la seva?
PD: foto real sense cap truc de Photoshop

dilluns, 16 de juliol del 2007

Aquells Festivals d'estiu a Tarragona......


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Ara arreu de la geografia s’organitzen festivals d’estiu fins hi tot a Mont-roig ves per on.

A Tarragona des molt anys tenim els Festivals de Tarragona; en temps del franquisme s’anomenaven “Festivales de Espanya” però amb la mort del dictador van començar anomenar-se de Tarragona.

Els primers Festivales de España en aquell descampat del Camp de Mart que es transformava per uns dies a l’estiu en un auditori prefabricat, fins l’any 1970 que ja es va inaugurar l’actual auditori que sempre ha estat inacabat en el projecte inicial.

Al principi amb els Festivales ens portaven obres de teatre del Maria Guerrero, el Ballet de Antonio, Zarzuelas, la Maria Dolores Pradera, entre altres....n’era el director el Sr. Castellanos, el recordo com un home gros i fumant puros. El director tecnic era el sr “Chapete” tots dos de Madrid, el primer un peix gros del ministerio de Informacion y Turismo i el segon el director tecnic del Teatro Español de Madrid, que com a l’estiu tancava per vacances venia a Tarragona a viure un estiu a “cuerpo de rey”...

Amb la transició les coses; a mes del nom del festival, també van anar canviant i de mica en mica els tarragonins poguérem gaudir d’espectacles “diferents”.

Us porto avui els del Festivals de Tarragona de l’any 1978 els primers sense el “ministerio” que es van cel.lebrar del 8 de juliol al 26 d’agost sota la direcció d’en Mario Durán i la seva esposa, l’actriu Marisa de Leza. Per l’escenari van passar la companyia de Núria Espert amb “un altra Fedra, si us plau” de Salvador Espriu (9 de juliol) “Orquesta de señoritas” de Jean Anouilh a carrec de comediantes de San Telmo de Buenos Aíres (15 de juliol) Joan M. Serrat (21 de juliol). El ballet clásico de Eva Borg; primera ballarina de l’opera de Berlín (29 de juliol) el show de Pedro Ruiz (4 i 5 d’agost) “Una noche de jazz vivo” amb Tete Montoliu, Lucky Gury quartet, Modern Jazz Quintet amb la vocal anglesa Brenda (12 d’agost) Maria Dolores Pradera con los Gemelos (14 d’agost) “Nacha de noche” amb Nacha Guevara i Alberto Favero (18 i 19 d’agost) Zarzuela: “Luisa Fernanda” Cia lírica Juan Gual 26 d’agost). El preu de les entrades anava des de 100 ptes fins a 350 ptes.

Jo vaig tenir la sort de viure molt a prop tots aquests espectacles des de que era molt petit, any rera any, per qüestions que ara no venen al cas... de mes gran fins hi tot vaig treballar als festivals.

Mireu em venia de gust recordar i compartir-ho

AL COSTAT DE LA FONT DE ST. BERNAT


Ep aquí estem sota el garrofer, veient-les passar. Avui amb permis de les beates!
A la vora de la font de St. Bernat a la mont-roigenca ermita de la Mare de Déu de la Roca, hi ha la imatge d’aquest sant. No ho puc assegurar però crec que es tracta de St. Bernat Calbó per la proximitat d’aquest amb St. Ramon de Penyafort que es venera a la petita capella de mes amunt de l’ermita i mundialment coneguda per haver estat immortalitzada pel Joan Miró en el quadre “Mont-roig, Sant Ramon” (1916).


Pssst! sabeu una cosa? A St. Bernat li agrada el futbol....si, si. Diuen algunes llengües que s'ha fet del Barça (potser la pròxima temporada els hi anirà d’allò mes be als blaugranes amb l'advocació de St. Bernat) ara el podem trobar en el seu raconet de la muntanya practicant el gest d’en Ronaldinho, i que ja se’n surt força be el bon jan.....

Jo proposaria a algun directiu barcelonista que si guanyen la lliga, la copa, la recopa ..... fessin la prometença de pujar a peu (de genolls no perque encara poden pendre mal) del poble de Mont-roig fins a l'ermita, que Déu n'hi do....
ACLARIMENT: M'informa l'amic Tondo Rotondo que aquets st Bernat no es Calbó, es de Menthon; patró dels esquiadors i els excursionistes.

dissabte, 14 de juliol del 2007

UNA IDEA......


(Representació gràfica elaborada per la DGALd'acord amb el blasonament oficial)
Aquesta es la bandera oficial del municipi de Mont-roig del Camp,que podria onejar a pal de l'Ajuntament, com en altres indrets. Aconseguir aprovar aquesta bandera amb el nou escut van portar en el seu temps tot un seguit de discussions. Molts no ho acceptaven que es canvies però era de llei i calia normalitzar-nos com la resta de municipis ho havien fet. Ara la tenim i no la lluïm....

Aquesta imatge la veiem sovint al pas per la N340 quan anem trobant cadascun del càmpings (i que no son pocs) Tots llueixen banderes de diferents nacionalitats. Es obvi, per exemple que si ets angles, fa il·lusió passar per davant d'aquestes i veure la teva. Però també es bonic tenir exposada la del municipi on et trobes.

La proposta:
L’Ajuntament podria obsequiar a cadascun dels càmpings i hotels un exemplar de la bandera del municipi indicant que si us plau ens faria molta il·lusió veure onejar al costat de les altres que tenen. Si convé, es fa un acte protocol·lari d’entrega d’aquestes ( amb la premsa convidada, que així a mes ens fan publicitat d’una bona acció)
No suposa cap despesa grossa, (quatre euros de no res) jo he comptat uns set càmpings, caldria afegir algun hotel, alguna urbanització i algun restaurant potser, clar que es deixa obert a que si algun establiment ho sol·licita se li farà arribar un exemplar.
PD: Alguns establiments del ram a Salou tenen la del municipi

UN MATI DE DISSABTE AL PEIRÓ





Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!


Avui he sortit de sota el garrofer per anar a donar un tomb....

Ermita del Peiró, dissabte 11:15 del matí... nomes te un nom PORCS! Esta molt be que la gent faci festes i festetes al Peiró però si us plau ; amb dos dits de front, cal deixar l'indret net, com t'agradaria troba-ho, a pocs metres hi ha un contenedor de deixalles no hi es tant sols per fer bonic, es per utilitzar-ho....

Els que ahir o abans d'ahir van deixar tota aquesta merda escampada, si llegiu aquest post si us plau aneu a mb una bossa d'escombreries i recolliu aqust desperfecte...

Despres donem la culpa a l'ajuntament, però es que no fem res.....

divendres, 13 de juliol del 2007

LA PRIMERA VIDA DEL CHAT NOIR (2ª part)



Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

A petició d'algun lletraferit i amic blocaire, i despres de la insistent demanda de milers i milers de persones , us explicare una de les vides del Chat Noir. I per si de cas ho titulare:

"De com el Chat noire va predre la primera vida"

- Bon a nit senyores i senyors. Avui escoltaran la extraordinaria e inverosimil i historia del Chat Noir. que per set cops i dues de propina, va exhaurir la seva vida per`tot i així següeix tant panxo......

Aixì comença l'espectacle que les germanes Lafitte porten pels pobles i viles de França. La Claudine sempre va narrant l'historia tot acaronat aquell gatot negre, mentre la Solange, la mes gran, toca al piano velles "chançons du Paris"...

Psss!....Sense que elles m'escoltin, ara que son fora, us explicare com va perdre la primera de les vides....

Com cada nit el jove Chat Noir sortia a fer la seva ronda per les taulades del vell Paris. de puntetes i sense fer soroll fixant la seva fosforeecent mirada cap a l'infinit. Sols una criatura era capaç d'alterar-lo; la gata Blonde, una mixeta anglesa del barri de Monparnasse. I alli estava...

Quan Blonde li va fer l’ullet a Noir va perdre el sentit va ensopegar amb el tub de llautó d’una xemeneia, que el va fer rodolar set o vuit vegades per la teulada fins anar a parar sobre el fils d’un estenedor del petit terradet de madame Bucherie qui en sentir tant d’escàndol va sortir escombra en mà empaitant el moix negre que tot d’un salt mal calculat, va anar caient desafiant la gravetat des de cinc pisos d’alçada camí del terra ple de llambordes. Ans però va topar amb uns cables elèctrics que el destí havia interposat a l’alçada del tercer pis.

Tot el veïnat va sentir els marrameus (“mecaguendeus” en llenguatge felí) allo era tot un castell de focs d’artifici , i rampada va i rampada ve, fins poder desempallegar-se i anar a parar amb els seus ossos sobre les mateixes llambordes. Va quedar immòbil mentre per sobre encara anaven caient algun test de fang amb geranis, una ferrada d’aigua bruta i un parell d’espardenyots .....

Però com qui compta un mambo...1..2..3..4..5...6..7..8...aaahhhh!. i vuit segons desprès va reaccionar va aixecar-se lentament va estirar-se fent cruixir totes les vertebres i una pota davant l’altre va anar desfilant pel carreró, de sobte es va aturar va girar el seu caparronet i amb somriure va dir -Miauuuu (que vol dir “C’est la vie”, en llenguatge felí) Així va ser que “le Chat Noir”consumir el seu primer punt d'aquell el seu “carnet de la vida”.
Aquesta es una continuació del relat: LE CHAT NOIR dins la nova proposta de: RELATS CONJUNTS

dijous, 12 de juliol del 2007

SALVEM LA VALL DE CARDÓS


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!


Responem a una petició de suport a una oposició a la construcció d'un camp de golf en una vall verge al Pirineu (una de les darreres que quedaria a casa nostra. El moment és greu i no s'hi val a fer l'orni).
En defensa del territori i contra l’especulació urbanística. El senyor Josep Lladós Comenge viu a Nova York i treballa per l'ONU. Vol comprar 2 càmpings i la serradora de Ribera de Cardós, pagarà als propietaris més de 8 milions d'euros per construir un camp de golf immens, quan en aquests moments també hi ha un projecte de camp de golf a Esterri d'Àneu (molt a prop).Destruiran el paisatge pirinenc, la fauna i la vegetació, deixaran sense aigua a molta gent, ...

Signar és un moment. Més de 13.000 persones ja ho han fet. Faltes tu! Volen fer un gran camp de golf, urbanitzacions sense mesura... a la Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Aquesta zona del Pirineu és una de les poques valls "verges" i no explotades del nostre paÍs,

Siusplau si us ho podeu llegir... és important! adherir-se és un moment!!

Si no esteu d'acord en què es tiri endavant el projecte proposat, entreu les vostres dades on s'indica i reenvieu el correu a tots els vostres contactes per fer-ne el màxim de difusió. Aquí teniu el link:




Gràcies macos i maques!

Passeu-ho !!!


PD: La Vall de Cardós és una de les tres valls de capçalera del Pallars Sobirà, que juntament amb la Vall d`Aneu i la Vall Ferrera, formen el sector septentrional i constitueixen la frontera amb les veïnes terres de Comengi i del País de Foix, per mitjà de les crestes dels pirineus axials. Travessen aquesta sèrie de cims que ultrapassen a vegades els 3000 m d´altitud, el port de Tavascan i el port de Lladorre.Tota la vall es divideix actualment en tres municipis: el de Lladorre, el més extens, que ocupa 146,99 km2, dels 220,07 que en té tota la vall, el de Ribera de Cardós que té 56,58 km2, i el d'Esterri de Cardós que té 16,50 km2.

LA PAULINA A TOPE....! (fins la bandera)


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!


Mont-roig del Camp, 12 de juliol de 2007 – L’explosiva rossa Paulina Rubio arrasa les taquilles de Les Nits de Bonmont, el cicle de concerts d’estiu de la Costa Daurada , a l’exhaurir les 1600 entrades a la venda pel proper divendres 27 de juliol. (ostres,ostres,ostres i jo que'n soc fan ja no hi soc a temps, oh!)

Entre el públic que ha adquirit les entrades es poden trobar fans procedents de tota la geografia catalana, donat que el concert a Les Nits de Bonmont es l’únic que té lloc a Catalunya, però també admiradors de moltes altres ciutats espanyoles com Pamplona, Saragossa, València o Madrid.

En aquest concert, la cantant mexicana interpretarà temes del seu darrer treball “Ananda” i èxits de la seva carrera com “Te quise tanto” o “Ni una sola palabra”. El que serà l’únic concert en terres catalanes, tancarà la gira estiuenca “Amor, Luz y Sonido Tour 2007” que s’inicia avui mateix a Madrid i que Paulina Rubio defineix com “un gira tan explosiva i enèrgica com jo”.

Be, aquest escrit be a "cuento" perque el gabinet de premsa de Bonmont, m'ha enviat un comunicat de premsa (via mail) com ho han fet a altres mitjans de comunicació, (llastima que no posses dues entrades i així us explicava el concert....) Ja se, ja se em direu pilota, però vulguis o no això també es noticia e historia del municipi i cal explicar-ho.
PD: Carlinhos Brown arribarà a Bonmont, el 9 d’agost, amb “A Gente Ainda Não Sonhou”, un treball eclèctic, vital i exuberant i sorpresa amb ell actuarà la formació local: Batucada Roja