dilluns, 16 de juny del 2008

IV I ULTIM POTSER?



Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Aquest cap de setmana s’ha celebrat l’ultima edició del “cap de setmana mironià” la que fa quatre. Amb un canvi important de plantejament, una edició mes de anar per casa. Corrien rumors a principis d’any que aquesta no es portaria a terme. Segons llengües enteses aquest canvi d’ubicació es perquè el poble esta “potes en l’aire” per obres i fa lleig de passejar. ¿?

El Diari de Tarragona en la edició digital d’ahir a les 19’44h publicava la cronica:

El arte de Miró cambia la imagen de plazas y calles de Mont-roig
El Parc Maria Martori fue quien acogió ayer durante todo el día las reproducciones de los cuadros mironianos. Fueron numerosas las personas que, de forma paulatina, recorrieron las 42 obras mironianas (hechas con virutas de serrín y teñidas de colores) cuya elaboración se había iniciado el sábado. Entre las 42 obras estaban Dona i ocell davant del sol (1944) realizada por los vecinos de la calle Bisbe Macià, hasta Dona i ocell (1981-1982), cuya reproducción fue trabajo del Centre d’Estudis Mont-rogencs.
El recorrido por las calles y rincones de Mont-roig transportaron el sábado al visitante al mundo que visionó Miró. Asociaciones, vecinos, estudiantes, corales, casales, agrupaciones, clubes y todo tipo de colectivos quisieron aportar su granito de arena. No fueron los únicos. También hubo aportaciones de artistas locales, como Issa Bernal, Simó Gras y Yolanda Vela. Joan Martínez, que visitó ayer por la mañana las reproducciones de las obras en el Parc Maria Martori, explicaba que había quedado «sorprendido gratamente por lo bien elaborados que están todos los trabajos. Cuando ves el original y la reproducción, entiendes la labor que han hecho los vecinos para acercarse al máximo a la idea del artista».
DIARI DE TARRAGONA Eduard Castaño - MONT-ROIG - 15/06/2008 19:44


El recorrido por las calles y rincones de Mont-roig transportaron el sábado al visitante al mundo que visionó Miró… Aquest any no hi havia recorregut pel poble. Aquest any la participació d’artistes locals va ser molt minsa. Aquest any la festa mironiana donava sintomes d’una mort anunciada....

Aquest es el post numero:371

(fotos "la garrofa de Mont-roig")

diumenge, 15 de juny del 2008

UNA "PRIMERA" FESTA DEL ARBRE?


Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

El dia 9 de juliol de 2007 en motiu del trist incendi, un post publicat a “la garrofa” titulat: UNA PROPOSTA llençava això mateix; una proposta i de franc.
Dono aquí les gracies a l’ajuntament per captar l’idea i fer-se-la seva...però
A Mont-roig fa molts anys que es venia celebrant la festa de l’arbre va ser la legislatura de la moció amb el sr. Vernet i desprès de l’intent del “verd” Sr Gairal i posterior enterrament de la festa que ja no s’ha realitzat mes.
Així que de PRIMERA res Sr Alcalde ja fa molts anys que as Mont-roig a peu d’ermita, els mont-roigencs han plantat arbres (i han menjat coca per esmorçar)
Una pregunta.....Tots els mont-roigencs i mont-roigenques que en un dijous laborable pricisament treballem que podem fer, no es mes lògic que es faci en diumenge? O es per no pagar hores extres al personal ( al cap i la fi les paguem tots oi?)

Per cert Gelat o Salat? Siusplau......


Aquest es el post numero:370

dissabte, 14 de juny del 2008

QUADERNS D’ESTIU,QUIN CANVI?


Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Ja arriben les vacances i el fi de curs....i qui no recorda aquells quaderns de vacances d'en Rubio? aquesta es una aportació de l'amic "1000i1 900"

Editats per l'empresa valenciana Rubio l'any 1962 molts varem passar hores i hores repassant lletres, sèries, paraules,... sense sortir de la ratlla, a més hi havia nivells de dificultat que el marcava el número de la tapa, al darrera explicava com agafar el llapis i demés instruccions.

A color i molt més divertits, en podem trobar de tots el temaris mates, llengua, natus, medi,...convinats d'una manera com qui fa una revista de passatemps i n'hi ha que porten un concurs amb el sorteig d'un regal.

Ara per qualsevol pretext et treuen un llibret de qualsevol cosa, que si aprovar és fàcil, preparar la selectivitat, oposicions, resums de formules,......un negoci? llei del mínim esforç? Les noves tecnologies ens han portat el copiar i enganxar, correctors de text a l’instant d’escriue, abans calia consultar enciclopèdies de no sé quants toms, ara suar fent un treball ja no costa tant.
(Ara em ve a la memòria allò de:: "...Mi mama me mima mucho, yo amo mucho a mi mama...")
Aquest es el post numero:369

dimecres, 11 de juny del 2008

EL CAMINANT SOBRE UN MAR DE NUVOLS

EL CAMINANT SOBRE UN MAR DE NUVOLS Caspar David Friedrich 1818
Aquesta és una nova proposta dels Relats Conjunts.
El vell portava mes d’una hora mirant fixament al mar, L’escuma blanca de les ones xocant contra les roques aixecaven un polsim blanc, un núvol, una boira....Ell respirava profundament i ensumava aquell alè de frescor, aquella olor marina, i tancava per uns segons els ulls per tornar rapidament a obrir-los i contemplar aquell espectacle wagnerià.
Jo a deu o dotze passes darrere seu els observava a tots dos, a ell i al mar. Com no pot un home restar embadalit davant tot això?.
Ell vell Maties les havia passat de tots els colors. Havia donat set cops la volta al món. I res no el sorprenia. Que caram s’ha de sorprendre, si ell havia pogut acariciar els dracs rojos de Krapantulia sense patir-ne les conseqüències. I havia sortit airós de les picades dels escarabats malves de l’illa de Rampan. Ah! i fins hi tot s’havia recuperat d’aquelles set punyalades que uns desconeguts li havien endinyat quan sortia borratxo d’aquell bordell a la ciutat de Cumalpala ...desprès de caure rendit als encants de la bella Shu-pin-shai.
Havia passat una hora i mitja de rellotge quan de sobte es va girar i dirigint-se a mi em va dir allò de:
-Collons, si l’aigua del mar fos rom...!
I sense dir res mes varem marxar tots dos, sense obrir per res la boca, cap a l’hostal abans no es fosc.....

Aquest es el post numero: 368

dimarts, 10 de juny del 2008

AMIGOS PARA SIEMPRE....


Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Avui us parlo d'un nou premi al blog que com sempre compartire amb vosaltres. Aquest es el premi "Amigos para siempre, Font de Amor". que m'arriba de la mà de l'Oscar Ramírez del Blog Tot es possible Com? que encara no coneixes aquest blog? no pot ser..... va ves ha fer la visiteta que us agradara. Aquest premi s'entrega als amics blocaires que un te o sent aprop d'ell. Jo per sort en tinc molts i per sort també molts d'ell ja han rebut aquet premi. aixó fa que sigui igualment dificil per mi triar quatre a qui donar-lis. No perque no n'hi hagi, sino tot el contrari , perque encara n'hi ha masses.

Aquesta ha estat la meva dificil tria:





Lo blog deu Joan



Aquest es el post numero:

dijous, 5 de juny del 2008

HOMENATGE A YOLANDA SIN


Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!


Permeteu que avui parli d'una historia personal. El passat estiu vaig tenir el plaer d'estar convidat a actuar al bonic poble de Gósol en el marc del festival "Cantaucontes" on es barrejava les cançons de cantautors amb els contes i narracions dels contacontes. Alli vaig fer nous amics, bons amics i entre les persones que vaig coneixer estava la Yolanda Sin, una contacontes especial, d'apariencia fragil peró agradable de conversar i xerrar. El passat mes de gener ens va deixar. Ara amics i companys li reten un merescut homenatge a Puigverd de Sant Cebrià de Vallalta. Jo hi estava convidat peró per altres motius professionals mes del tot impossible assistir-hi. Yolanda encara que no fisicament, el meu cor i el meu sentiment hi estaran present i m'agradaria que si algú si vol apropar, us puc ben assegurar que us rebran amb el cor i les mans obertes...una abraçada Perot, Xavi, Inma.......


TROBADA DE CONTACONTES

St. Cebrià de Vallalta – 14 de juny 2008 Dissabte 14 de juny de 2008, al Parc Puigverd de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme).
Es celebrarà una trobada de contacontes en homenatge a l'excel·lent narradora oral (i millor persona) YOLANDA SIN, que va morir el passat gener. L'acte, organitzat per l'Associació Cultural Tramendus i possible gràcies al suport de l'ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta, comptarà amb la presència d'alguns dels millors contacontes i narradors del país. Està confirmada la participació de Pepa Llobet, Susana Tornero, Isaac Aguareles, Cristina Contreras, Susagna, Perot, Imma Zapata, Ignasi Potrony, Teresa Saladich, Xavi Demelo, Vivim del Cuentu, Mar Ortega, Noemí Caballer Balust, Delícies, Xavier Gállego i Maria Alcázar. Les actuacions es distribuiran en dues sessions: una de tarda, de 17 a 20 hores, per a totes les edats; i una segona, a partir de les 22 hores, per a públic adult. En ambdós casos, l'entrada és lliure i gratuïta.
la foto esta extreta de:http://www.contacontes.cat/

Aquest es el post numero:366

EL TIMBALER DEL BRUC

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Avui fa 200 anys un minyó de Santpedor anomenat Isidre Lluçà i Casanoves (nascut el 15 de març de 1791 i mort pel 7 d'abril de 1809) que utilitzava un tambor de les confraries. Va espantar l’exèrcit francès, a l’anomenada Batalla del Bruc que és el nom en que es coneixen els dos enfrontaments entre tropes espanyoles i franceses que va tenir lloc al Bruc entre 6 i el 14 de juny de 1808, durant la Guerra del Francès. Així naixia la llegenda on es parla que gràcies al so del tambor, amb el seu eco reverberant contra les parets de la muntanya de Montserrat, els francesos es van retirar pensant-se que un gran exèrcit els estava esperant per derrotar-los.
Curiosament avui 200 anys desprès un altre xicot de Santpedor torna a ser protagonista. En Josep Guardiola ha signat el contracte que el vincula al primer equip del Barça durant els propers dos anys com entrenador
Sempre ens podem fer la reflexió i pensar que si el timbaler del Bruc s’hagués tocat els collonets en comptes del timbal ara no seriem espanyols.....
Aquí us deixo una interessant auca:

REPÚBLICA AL MÓN RURAL


Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
El Centre d'Estudis Mont-rogencs ens conviden a la conferencia que farà el sr Antoni Gavaldà, en representació de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, qui serà a la vegada l'encarregat de presentar les actes del Congrés Internacional: Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana en un acte que traslladarà al territori el debat científic que va generar aquest congrés. Tot seguit Antoni Gavaldà dictarà la conferència República al món rural.

L'acte es durà a terme demà divendres a les 20 hores (s'ha adelantat una hora l'actei finalment es a les 20h) a la Casa de Cultura Agustí Sardà, de Mont-roig del Camp.

L'Antoni Gavaldà és Doctor en Història i Geografia, llicenciat en Filologia Catalana i Diplomat en Magisteri, és professor de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat Rovira i Virgili. Ha estat fundador o membre del consell de redacció de revistes d'història i de didàctica a Valls, Tarragona, Reus, Barcelona i Madrid, essent un dels iniciadors de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana. En recerca, la seva línia té diversos fronts: en perspectiva individual, en la història dels moviments socials, sindicals i polítics del segle XX, amb diversos llibres, i en la vessant de crítica històrica –a Barcelona, Madrid i Berlín-; i en l'àmbit col·lectiu, publicant a volums de referència, alguns dels quals són el Diccionari d'Història de Catalunya (Barcelona, 1992), l'Atles d'Història de Catalunya (Barcelona, 1995), Història, política, societat i cultura dels Països Catalans (Barcelona, 1996-2000), Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans (Barcelona, 2000), Història General de Reus (Reus, 2003), Enciclopèdia temàtica Oxford (Barcelona, 2003), entre d'altres. En l'actualitat dirigeix la col.lecció "Cooperativistes Catalans" de la Fundació Roca i Galès de Barcelona i l'assessorament didàctic dels 4 volums de l'obra "Història il·lustrada de Catalunya per a petits i grans".


Per mes informació:
secrecemont@gmail.com

Aquest es el post numero:364

dimarts, 3 de juny del 2008

TOQUEM DE PEUS A TERRA


Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Arriba aquesta col.laboració d'en "Talaia 43300" sobre el tema d'actualitat local... la Llar d’Infants de Mont-roig del Camp.

La política del Departament d’Ensenyament de la Generalitat pel que fa als centres educatius, planteja una clara tendència a agrupar en un sol centre la major part dels anys de formació de cada alumne. Ara mateix s’està a punt d’inaugurar en una població del Baix Ebre un centre anomenat 3 -18 (per alumnes que inicien els estudis als 3 anys i acabaran als 18), tot al mateix centre, a la seva població i amb la comoditat que això significa per a tothom. Tots els germans d’una familia van junts al mateix centre, tant els grans com els petits.

A Mont-roig tenim la sort de tenir una de les escoles amb més metres quadrats de terreny de la comarca, i també tenim la sort de tenir la Llar d’Infants i l’Escola en un mateix espai. Això que és una sort s’ha convertit en el gran problema local, per la manca de visió o l’encaparrament d’algunes persones que ocupen llocs estratègics a l’Ampa o al Consell Escolar i també entre els mateixos pares.

La sol•lució la tenim als nassos, però no la volem veure. Diem NO a la proposta d’integrar uns metres del CEIP (l’escola) a la llar d’infants. Demanem solucions urgents a l’administració, sense pensar que la nostra intransigència ens perjudica principalment a nosaltres, els pares dels alumnes. Amb la negativa de deixar ampliar l’actual “guarderia” estem forçant a l’administració a haver-ne de construïr una de nova en un altre lloc. Probablement als terrenys de propietat municipal que hi ha al costat de l’institut, tocant al camp de futbol. És això el que ens convé? Haurem de fer filigranes per portar a la mainada a l’escola i a la llar d’infants.

Crec que els qui s’oposen a cedir uns metres del CEIP a favor de la llar d’infants haurien de veure que l’únic que estan fent és no deixar que els futurs alumnes de l’escola utilitzin dos anys abans els metres quadrats del que será després el seu centre escolar. Ara és l’hora de replantejar bé l’anunciada ampliació del CEIP amb les noves aules, el gimnàs, la nova cuina i menjadors, etc… però amb la llar d’infants integrada o al costat mateix com ara està. Hi ha espai per a tots i si convé que aparquin els autobusos municipals fora del pati de l’escola.

Si aquest tema s’hagués plantejat des de l’administració dient que aprofitant la inminent remodelació del CEIP s’hi integrarà la Llar d’Infants i es crearà un centre 0-18 (com s’està plantejant pel nou CEIP de Miami Platja/Costa Zèfir), tothom ho hauria vist bé. El problema és que la cosa ha començat malament i ara les parts en conflicte estan “calentes” i ningú serà prou humil per reconèixer la realitat.

No m’agradarà renunciar al plaer de portar a l’escola/guardería tots els meus fills a la vegada i al mateix lloc, siguin grans o petits. ENCARA HI SOM A TEMPS!.

TALAIA 43300


Aquest es el post numero:363

dilluns, 2 de juny del 2008

TOT SON POPS


Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Des de la Regidoria de Turisme i tal com contempla el PAM ( per cert possats a fer plans, no ve d'un.... PAM), ha organitzat entre l’1 i el 30 de juny a Mont-roig ( no se paso a on) i a Miami Platja les I Jornades Gastronòmiques del Pop ( que no rock & roll, ni hip-hop), amb la finalitat de contribuir a la dinamització i promoció conjunta del sector de la restauració i la gastronomia local.
De pops al terme n’hi ha molts i variats. Hi ha qui el considera un producte autòcton (a veure a totes parts couen faves...) Jo en destacaria dues especies ben diferenciades, el pop roquer i el xu-pop-ter. Segons l’organització, el fet que el pop sigui el protagonista de les Jornades es deu a les seves importants propietats nutritives i alimentàries, (això els hi ha degut explicar algú) entre d’altres .També és un ingredient típic de la gastronomia mediterrània i un mol·lusc autòcton que habita en grans quantitats als fons rocosos de la costa de Mont-roig i, especialment, a les cales de Miami Platja, fent del municipi un indret idoni per pescar-ne. ( suposo que ara valdria la pena publicar estadístiques sobre la producció de pops a Mont-roig)
I dic jo no era mes fàcil començar promocionant el “pataco”


Aquest es el post numero: 362