Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!Des fa una colla d’anys un grup d’amics organitzem una revetlla de Sant Joan amb foguera inclosa.. L’escenari escollit sempre havia estat el barranc dels set ponts, potser atrets per la mancança d’actes festius per Sant Joan i per mantenir una tradició tant nostrada davant els nostres fills....la cerimònia d’anar a recollir cartrons i fustes per el poble per muntar la foguera els mante ocupats unes estones. També dir que s’ha convertit en tot un ritual i una tradició cremar el ninot del carnaval passat que portàvem a la carrossa Sempre demanant tots els permisos oficials per fer fogueres a les institucions (crec que érem els únics de Mont-roig que ho feiem) cal dir que al voltant de la nostra foguera molta gent del poble si aplegava a contemplar el foc purificador i llençar quatre coets.... Aquesta any hem decidit fer-ho en un maset particular. Potser per comoditat ja que volíem muntar una discoteca mòbil i fer balleruca i clar als “set ponts” ens trobàvem limitats i no ho podíem fer, per la qual cosa la festa es feia curta A mes si tenim en compte que aquest any l’Ajuntament s’ha dignat a organitzat una festa popular d’una manera oficial Mont-roig – Miami. (doble despesa sempre per duplicat clar, que sinó hi ha qui s’enfada. No un any aquí i un altre allà i un altre a les Pobles.... com be podria ser)
La nostra festa aquest any tenia dos al·licients importants el primer el que comentava; la discoteca mòbil, que ens va permetre allargar la festa fins passades les 5 de la matinada (Deu n’hi do com aguantem a pesar dels anys, i aquesta canalla que puja donarà guerra....) L’altre al·licient important era poder encendre la foguera amb la flama del Canigó i això ha estat possible aquest any gracies a l’amabilitat d’en Miquel Anguera que ens va brindar aquesta oportunitat al qual li estem tots molt agraïts. (En Miquel ja ho havia organitzat feia anys amb l'Associació de veïns "Muntanya Roja" però desprès es va deixar de fer) Era una assignatura pendent i descriure la sensació que varem tenir en el moment d’encendre la foguera, aquells segons de silenci ho explicaven tot.
L’encesa de la flama del Canigó pels volts de Sant Joan és una tradició, que neix com a conseqüència de la creixent preocupació de la pèrdua de l’esperit i del sentiment de catalanitat dels nacionalistes de la Catalunya Nord. Alguns d’aquests nacionalistes nord-catalans, com Francesc Pujades, Josep Deloncle i Gilbert Grau van treballar incansablement per tal que no desaparegués la catalanitat del seu país en uns moments en que el govern francès intentava esborrar aquest sentiment català.
Fou l’any 1955 quan Francesc Pujades, enamorat del Canigó i inspirat en el poema de Mn. Cinto Verdaguer, va prendre la iniciativa d’encendre un foc la nit de Sant Joan al cim del Canigó, per tal de repartir des d’allí la flama per totes les terres de parla catalana com a símbol d’identitat comuna. Eren anys en que actes com aquest s’havien de fer de forma clandestina i fou impossible de tenir un ressò a l’altre banda dels Pirineus, doncs les lleis imposades pel govern espanyol ho hagueren impedit. Tot i això, amb l’encesa d’aquest foc es va plantar la llavor de la Flama del Canigó. Així doncs la Flama va néixer amb un sentit nacionalista per despertar una consciència adormida dels catalans a banda i banda de la frontera.
Visca Sant Joan ! Visca el solstici d’estiu!
PD: Un últim apunt gracies companys i companyes, amics i amigues, per la bonica samarreta plena de dedicatòries que em vareu regalar. Va estar un dels millors dies del meu sant que he passat últimament. Cony, que quasi em feu plorar.....
Aquest es el post numero:376
Ara per qualsevol pretext et treuen un llibret de qualsevol cosa, que si aprovar és fàcil, preparar la selectivitat, oposicions, resums de formules,......un negoci? llei del mínim esforç? Les noves tecnologies ens han portat el copiar i enganxar, correctors de text a l’instant d’escriue, abans calia consultar enciclopèdies de no sé quants toms, ara suar fent un treball ja no costa tant.
