divendres, 27 d’abril del 2007
Rectificació
be com que rectificar es de savis.... i per suggeriment d'una de les persones que ha escrit un comentari en el blog i em diu textualment -.Per cert, crec que hi ha un error al teu link de ADMC, ja que entres directe a un determinat debat, però per exemple jo ja he posat un tema nou. .Així doncs rectifico l'enllaç i si visiteu el foro de ADMC ara mes val que ho feu per: ADMC on hi trobareu segons ell mes comentaris (pocs encara, però mes)
dijous, 26 d’abril del 2007
Diari d'una campanya (I)
- ahir van sortir publicades les llistes de tots els grups i partits que participen a les eleccions 2007 ufff! Quanta sorpresa! Per fi s’ha acabat les especulacions si fulano o mengano va o deixa de anar a tal llista.
- En Carod - Rovira (“rovireche” pel Jimenez lo Santos) ha visitat Mont-roig per donar suport a la presentació de la candidatura d’ERC. A l’acte Miquel Anguera va dir que el que importa son les persones no el partit. I discrepo una mica d’ell amb el seu permis li diré , que el partit el conec m’agrada la seva ideologia, però em permetí que desconfií molt d’algunes persones que van a la seva llista. Que ni tant sols llepen un boci de les idees catalanistes, independentistes i d’esquerres d’ERC. Temps al temps. ( el senyor Miquel no recorda l'historia mes recent de la politica local i potser esta condemnat a repetirla)
- En Carod - Rovira (“rovireche” pel Jimenez lo Santos) ha visitat Mont-roig per donar suport a la presentació de la candidatura d’ERC. A l’acte Miquel Anguera va dir que el que importa son les persones no el partit. I discrepo una mica d’ell amb el seu permis li diré , que el partit el conec m’agrada la seva ideologia, però em permetí que desconfií molt d’algunes persones que van a la seva llista. Que ni tant sols llepen un boci de les idees catalanistes, independentistes i d’esquerres d’ERC. Temps al temps. ( el senyor Miquel no recorda l'historia mes recent de la politica local i potser esta condemnat a repetirla)
- El tema de la parietat home /dona a les llistes es una xorrada com una casa, de que serveix? la prova esta en que cap dona va de cap de llista.
- El Foro de ADMC no publica res de nou.
- El Foro de ADMC no publica res de nou.
dimarts, 24 d’abril del 2007
LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA
Quadre: LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA Salvador Dalí 1931Ep, aqui estem sota el garrofer, uffff!
Ostres, ostres,ostres, ja t’ho deia jo que que aixó era massa fort, ji, ji, ji, mira, mira mira, ho veus? Ufff aquell rellotge s’esta fonen i nomes son les 7 menys cinc de la tarda, ufff, psssss! ji,ji,ji. Va, un “Carhu” i...... mira, mira, mira, aquell també s’esta fonen. Es la hòooostia! Ji,ji,ji es per descollonar-se viu! Ji,ji,ji.
Def de aquest llocf veig la platja, la calma de la marf. Ji,ji,ji. I si els relltges,tots els rellotges del món mundial es fonen...aixó vol dir que el temps es fon ufffff! Va, posem un altre Carhu i bridem... però perque cony brindem...ah! si. Brindo pel “tempus fugit”. Ji,ji,ji pssss.....
Def de aquest llocf veig la platja, la calma de la marf. Ji,ji,ji. I si els relltges,tots els rellotges del món mundial es fonen...aixó vol dir que el temps es fon ufffff! Va, posem un altre Carhu i bridem... però perque cony brindem...ah! si. Brindo pel “tempus fugit”. Ji,ji,ji pssss.....
Aquesta es una nova proposta de Relats conjunts.
ciutadans de segona (II part)
El passat 12 d'abril publicava un post (ciutadans de segona?)m'adheria a la campanya contra la manipulació i la mentida. contra l'emisssió d'un reportatge de Tele madrid titulat: "ciudadanos de segunda" . la meva protesta també anava dirigida via correu electronic al Sindic de Greuges:
Il·ltre. Sr. Síndic de Greuges/Sr. Jaume Galofré,
responsable del Gabinet Jurídic:
Com a ciutadà català els reclamo que em defensin de l’agressió en forma d’injúries i calúmnies que constitueix el documental “Ciudadanos de segunda”, produït per El Mundo TV i emès el dia 9 d’abril de 2007 al programa “El documental” de Telemadrid. La mentida intencionada i la manipulació informativa, amb l’objectiu d'atiar l’odi fonamentat en el desconeixement del poble català i de les nostres institucions, no poden ser passades per alt pels responsables de defensar-nos de qualsevol agressió proferida, en aquest cas, des d’una administració pública com és Telemadrid. Li demano que interposi una querella contra l’empresa productora del documental (El Mundo TV) i contra l’Administració responsable de la seva emissió (el Govern de la Comunitat de Madrid).
Atentament,
I avui he rebut aquesta resposta:
Benvolgut senyor,
Hem rebut el correu electrònic en el qual ens exposeu la vostra disconformitat pel contingut del reportatge “Ciudadanos de Segunda” emès per Telemadrid.
Si bé comprenem la vostra indignació, ja que l’exercici del dret a la lliure informació s’ha de fonamentar en la veracitat d’aquella informació, heu de saber que el Síndic de Greuges és la institució que té per missió vetllar per la defensa dels drets fonamentals i llibertats públiques de les persones davant de possibles vulneracions comeses per les administracions públiques catalanes.
Per tant, i sense perjudici de l’anàlisi que estem fent sobre els continguts concrets del programa, com sigui que aquesta institució no pot intervenir directament en la problemàtica que ens exposeu ja que “Telemadrid” no és administració pública catalana, us suggerim que us adreceu al Defensor del Pueblo de l’Estat espanyol, que és la institució que pot supervisar l’actuació d’una empresa pública no catalana, com és el cas de Telemadrid.
Hem rebut el correu electrònic en el qual ens exposeu la vostra disconformitat pel contingut del reportatge “Ciudadanos de Segunda” emès per Telemadrid.
Si bé comprenem la vostra indignació, ja que l’exercici del dret a la lliure informació s’ha de fonamentar en la veracitat d’aquella informació, heu de saber que el Síndic de Greuges és la institució que té per missió vetllar per la defensa dels drets fonamentals i llibertats públiques de les persones davant de possibles vulneracions comeses per les administracions públiques catalanes.
Per tant, i sense perjudici de l’anàlisi que estem fent sobre els continguts concrets del programa, com sigui que aquesta institució no pot intervenir directament en la problemàtica que ens exposeu ja que “Telemadrid” no és administració pública catalana, us suggerim que us adreceu al Defensor del Pueblo de l’Estat espanyol, que és la institució que pot supervisar l’actuació d’una empresa pública no catalana, com és el cas de Telemadrid.
Defensor del Pueblo
Zurbano, 42(28010) Madrid
T. 91.432.79.00 / 900.10.10.25
e-mail: registro@eldefensordelpueblo.org
Tot això, a banda de la possibilitat d’iniciar accions legals, o d’adreçar-vos al mateix canal de televisió “Telemadrid” per exposar la vostra disconformitat amb el contingut del documental.
Telemadrid
Tot això, a banda de la possibilitat d’iniciar accions legals, o d’adreçar-vos al mateix canal de televisió “Telemadrid” per exposar la vostra disconformitat amb el contingut del documental.
Telemadrid
Paseo del Príncipe, 3(28223) Pozuelo de Alarcón
T. 91.512.82.00
e-mail: telemadrid@telemadrid.es
Us agraïm la confiança que ens heu fet i restem a la vostra disposició per a qualsevol altre assumpte que ens vulgueu plantejar, i en el qual sigui possible la nostra intervenció.
Cordialment,
Servei d’Atenció a les Persones
Us agraïm la confiança que ens heu fet i restem a la vostra disposició per a qualsevol altre assumpte que ens vulgueu plantejar, i en el qual sigui possible la nostra intervenció.
Cordialment,
Servei d’Atenció a les Persones
Personalment estava convençut que el sindic defensaria els meus interessos com a ciutada català, pero veig que m'haig de buscar la vida com sempre com el "vuelva usted mañana" franquista. Nosaltres si quesempre serem uns CIUTADANS DE SEGONA
dilluns, 23 d’abril del 2007
Nou bloc mont-roigenc ( i la cosa s'anima)
Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!
Mare meva! aixó si que es un bon regal de Sant Jordi que m'han fet avui. i que vull compartir amb tots vosaltres (amics i enemics)
Des de aquest blog dono la benvinguda al món blocaire a un interesant bloc nou: TALAIA 43300. de casa nostra, mes que recomenable (que ho es del tot) jo diria que es necessari com tots els vostres comentaris que de ben segur anireu deixant per aqui i per alla.
Des ara tenim una altra veu on desde l'opinió; per aplaudir o criticar com es diu en el seu bloc... ens caldra entrar a diari. Benvingut o benvinguda qui sap.
sant Jordi 2007
Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!
Avui diada de sant Jordi (per cert felicitats tots i totes) us fare un regal, un foro on ens hi podem esplaiar tots els que anonimament (previ registre-control) sovint parlem dels nostres politiquets i politiquetes de "fireta" del nostre poble. a veure si d'una punyetera vegada alguna botiguera visionaria no m'atribueix a mi mateix els desfortunats comentaris anonims que sobre alguna de les candidatures apareixen als meus post's. El foro es: ADMC comprovareu que ara per ara els comentaris que apareixen en aquest foro estan a l'alçada i no tenen gaire substancia però amb les vostres aportacions crec que els hi fareu un gran favor.
Apa! a ballar sardanes, tothom a plaça.
No se perque faig aquestes coses, perque un dia em trencaran la cara. fa vuit anys ja vaig rebre amenaçes.....)
dijous, 19 d’abril del 2007
Els "Calderos"
Tot seguint el suggeriment d'en Joan ; un amic blocaire continuare publicant cosetes vers la relació d'en Joan Miró i Mont-roig. Espero que el post d'avui us agradi, gracies.
El 20 de juny de 1932, l’artista nord-americà Alexander Calder i la seva esposa Louisa, van enviar una postal a la familia Miró des de Massachusetts per anunciar-los la seva intenció de passar a visitar-los a Mont-roig “Hola som els “Calderos”. Pensem arribar a Barcelona entre l’1 i el 15 de setembre. Confirmeu-nos si aquestes dates us són convenients, perquè pensem visitar-vos a Mont-roig...” (els “Calderos” era el pseudònim que Joan Miró i la seva muller Pilar Juncosa feien servir de manera amistosa en referir-se al matrimoni Calder).
Alexander Calder va nèixer a Philadelfia al 1898 i a part d’estudiar enginyeria, va ser un famós escultor, pintor i dibuixant. La seva mare ( Nanette Leterer ) era pintora i el seu pare Alexander Calder i el seu avi Alexander Milne Calder eran escultors coneguts. El 1926 féu a París un conjunt de figuretes de fusta i filferro articulades que ell va anomenar el “Calder’s Circus”, que el portaren a fer escultures de filferro. Més tard s'encaminà cap a l'art abstracte, dins el qual pintà alguns quadres (Composició, 1930), i féu escultures entre les quals els 30 mòbils presentats a la Galeria Vignon de París el 1932. Amb els mòbils són íntimament relacionats dos altres tipus escultòrics del mateix Calder: els standing mobiles (Pètals vermells, 1942; La Muntanya, 1957; Espiral, 1958; Palau de la UNESCO, París) i els stabiles, que presenten una llarga evolució des de les primeres escultures abstractes (Balena, 1937; Spiny, 1942; Teranyina del matí, 1945) fins a les formes monumentals, on el moviment i els espais buits són fonamentals (El falcó, 1963; El baró, 1965; Cinc ales, 1967). A més, ha fet il·lustracions, decoracions, joies, aiguades i fonts. Va morir a Nova York l’any 1976
Dons així va succeir, el dia 9 de setembre de 1932, Alexander Calder i la Louisa, van arribar a Barcelona desprès de passar catorze dies en el vaixell “Cabo Tortosa” i fer una escala a Màlaga i conèixer la ciutat natal d’en Picasso. Tres dies desprès van agafar un tren direcció a Tarragona, i en concret a la estació de Cambrils. Des de allí una tartana els conduiria fins a Mont-roig, aquest era un trajecte força conegut per la família Miró dons era l’utilitzat per qualsevol que arribes en aquella època en tren a Cambrils, per anar desprès a Mont-roig.
El 12 de setembre arriben al mas Miró i al llarg de la seva estada, els dos matrimonis, els Miró i els Calder visiten Tarragona, on a part de visitar la Catedral i el casc antic, assisteixen a una cursa de braus a la plaça de toros. També van anar a Cambrils, el seu port de pescadors a l’arribada i la subhasta del peix.
“Els Calderos” tenien previst desprès de l’estada a Mont-roig anar a París, es per això que viatjaven amb unes maletes on transportaven el “Calder’s Circus” aquell circ de butxaca, fet amb molt d’enginy amb uns filferros i aconseguint el moviment dels objectes amb petites politges o be simplement amb la mà, això si amb molta gracia i humor.
Alexander Calder va nèixer a Philadelfia al 1898 i a part d’estudiar enginyeria, va ser un famós escultor, pintor i dibuixant. La seva mare ( Nanette Leterer ) era pintora i el seu pare Alexander Calder i el seu avi Alexander Milne Calder eran escultors coneguts. El 1926 féu a París un conjunt de figuretes de fusta i filferro articulades que ell va anomenar el “Calder’s Circus”, que el portaren a fer escultures de filferro. Més tard s'encaminà cap a l'art abstracte, dins el qual pintà alguns quadres (Composició, 1930), i féu escultures entre les quals els 30 mòbils presentats a la Galeria Vignon de París el 1932. Amb els mòbils són íntimament relacionats dos altres tipus escultòrics del mateix Calder: els standing mobiles (Pètals vermells, 1942; La Muntanya, 1957; Espiral, 1958; Palau de la UNESCO, París) i els stabiles, que presenten una llarga evolució des de les primeres escultures abstractes (Balena, 1937; Spiny, 1942; Teranyina del matí, 1945) fins a les formes monumentals, on el moviment i els espais buits són fonamentals (El falcó, 1963; El baró, 1965; Cinc ales, 1967). A més, ha fet il·lustracions, decoracions, joies, aiguades i fonts. Va morir a Nova York l’any 1976
Dons així va succeir, el dia 9 de setembre de 1932, Alexander Calder i la Louisa, van arribar a Barcelona desprès de passar catorze dies en el vaixell “Cabo Tortosa” i fer una escala a Màlaga i conèixer la ciutat natal d’en Picasso. Tres dies desprès van agafar un tren direcció a Tarragona, i en concret a la estació de Cambrils. Des de allí una tartana els conduiria fins a Mont-roig, aquest era un trajecte força conegut per la família Miró dons era l’utilitzat per qualsevol que arribes en aquella època en tren a Cambrils, per anar desprès a Mont-roig.
El 12 de setembre arriben al mas Miró i al llarg de la seva estada, els dos matrimonis, els Miró i els Calder visiten Tarragona, on a part de visitar la Catedral i el casc antic, assisteixen a una cursa de braus a la plaça de toros. També van anar a Cambrils, el seu port de pescadors a l’arribada i la subhasta del peix.
“Els Calderos” tenien previst desprès de l’estada a Mont-roig anar a París, es per això que viatjaven amb unes maletes on transportaven el “Calder’s Circus” aquell circ de butxaca, fet amb molt d’enginy amb uns filferros i aconseguint el moviment dels objectes amb petites politges o be simplement amb la mà, això si amb molta gracia i humor.
El dia 19 de setembre, va arriba un dels moments més emocionants Miró havia demanat a Calder que realitzes una funció del “Calder’s Circus” la familia Miró va convidar al personal de la finca i a els veïns dels masos propers. Allí dons s’hi van aplegar una gernació encuriosida per veure aquell estranger extravertit que realitzava números de circ amb l’ajut de la seva muller, que s’encarregava de l’acordió i del gramòfon, on sonava una entre d’altres la cançó “Ramona”.
La setmana que van passar a Mont-roig va deixar molts records inesborrables, i també objectes que Calder realitzava esporàdicament amb les seves mans, tan hàbils. Amb l’ajut d’unes alicates en Calder va transformar unes simples llaunes de conserves en cendrers, tallant la part cilíndrica en diverses tires horitzontals que servien per a posar-hi els cigarrets. Comentava Pilar Juncosa: “ Un dia que jo feia un jersei de mitja, la troca no parava de caure’m i d’embolicar-se per terra. Aleshores Calder va venir amb un filferro a les mans i va penjar la troca en una branca de l’arbre que em donava ombra”.
La setmana que van passar a Mont-roig va deixar molts records inesborrables, i també objectes que Calder realitzava esporàdicament amb les seves mans, tan hàbils. Amb l’ajut d’unes alicates en Calder va transformar unes simples llaunes de conserves en cendrers, tallant la part cilíndrica en diverses tires horitzontals que servien per a posar-hi els cigarrets. Comentava Pilar Juncosa: “ Un dia que jo feia un jersei de mitja, la troca no parava de caure’m i d’embolicar-se per terra. Aleshores Calder va venir amb un filferro a les mans i va penjar la troca en una branca de l’arbre que em donava ombra”.
(Dema dia 20 d'abril es l'aniversari del naixement d'en Joan Miró. Publico avui aquest post com homenatge aquest gran homenet que tant i tant em fascina)
dimarts, 17 d’abril del 2007
Sorpresa, sorpresa
Estic tocat, des de ahir estic tocat, encara no m’ho acabava d’empassar i avui al “TV noticies” ella mateix ho ha confirmat. Tenia la esperança que sortiria desmentint la noticia, perquè la fe es el últim que una persona perd, però ha estat tot el contrari. Perquè, Maria de la Pau perquè?
L'escriptora assegura que no té la ideologia del PP malgrat ocupar vuitè lloc de la candidatura del PP al Parlament balear, com a independenta a la llista de Matas després d'haver estat «musa» de CiU a Catalunya i ser temptada pel PSIB. Aspira a consellera de Cultura
L'escriptora assegura que no té la ideologia del PP malgrat ocupar vuitè lloc de la candidatura del PP al Parlament balear, com a independenta a la llista de Matas després d'haver estat «musa» de CiU a Catalunya i ser temptada pel PSIB. Aspira a consellera de Cultura
divendres, 13 d’abril del 2007
Miró i el món del cinema
La relació entre el cineasta Pere Portabella i el pintor Joan Miró, va ésser esporàdica, però llarga i intensa. La solidaritat del pintor (el cartell del 1er. de maig de 1968 per a CC.OO.), i també amb la seva presència l'any 1970 en la tancada d'intel·lectuals i artistes a Montserrat.
O bé l’any 1969 amb motiu de l'exposició "Miró otro", organitzada pel Col·legi d'arquitectes de Barcelona, on Joan Miró va pintar les vidrieres de la façana de l'edifici com a reclam-cartell d'aquesta, i, no sense polèmica, la va esborrar el dia de la clausura.
Amb mútua complicitat entre els dos Portabella va realitzar el curtmetratge "Miró l'Altre". Avui dia aquest documental resta com testimoni de l'acció Miró i de la ingerència còmplice d'un altre mitjà com es el cinema.
l’any 1972 Miró va fer el cartell de la pel·lícula "Umbracle" d’en Portabella. És l'únic cartell de Joan Miró dedicat al cinema. Amb l'import de la venda de les litografies del cartell, En Portabella va poder finançar bona part de la pel·lícula. Com diu el cineasta: “Aquesta va ser la doble contribució de Miró envers mi com a cineasta i amic”. I explica l’anècdota de que: “Quan en Miró i en Miquel Gaspar em van avisar que tenien l'original del cartell perquè l'anés a veure, varem descobrir que en el títol, "Umbracle", hi faltava la lletra "A". La primera reacció dels amics Gaspar, va ser avisar Miró perquè corregís l'error. M'hi vaig oposar, i així s'ha quedat. M'imagino que aquests fets també han contribuït a que tingui una especial predilecció per a "Umbracle".
Va ser l’any 1973 Joan Miró intervé vers la Galeria Maeght perquè encarreguessin la realització de dos curt-metratges a en Portabella. L'un sobre l'elaboració d'un gran tapís a Tarragona ( el de la Creu Roja), a càrrec de l'especialista Josep Royo, un reconegut creador tèxtil, format a l'Escola Catalana de Tapís de Sant Cugat, i l'altre sobre el procés d'elaboració d'escultures a Llinàs de Munt.
Com a pròleg dels documentals, Portabella havia pensat rodar una seqüència al mas Miró a Mont-roig. Miró li havia parlat tant i tant de la masia i l’entorn. Van anar a passar un dia a Mont-roig, amb calçotada inclosa en un restaurant de Valls.
Les passejades sense pressa, des de l'interior i l'exterior del mas, fins als turons propers de Mont-roig, van servir perquè Miró no parés de parlar, motivat i estimulat per la seva estada en l'escenari-espai més fortament present en el seu imaginari. Miró sempre deia que anava a Mont-roig per carregar bateries. ” Mont-roig es una religió per a mi”
Al capvespre, en acabar el recorregut a la terrassa del mas. Portabella explica que li va proposar a Joan Miró que ell mateix fe un guió- sipnosi del recorregut de Mont-roig, I molt gustosament Miró hi accedir.
Sis mesos més tard tenia el guió acabat per fer-lo arribar a en Portabella. I com diu el cineasta: “Miró va complir, jo encara no; estic en deute amb ell”.
la desapareguda revista d’art “Cave Canis”, on un dels seus editors era Vicenç Altaió, comissari del conjunt dels actes que es van celebrar l’any 1993 per commemorar el centenari del naixement de l’artista. Va publicar el març de 1996 aquest guió de set pagines manuscrites Portabella va presentar el guió d’en Miró com «testimoni de la relació de l’artista amb el mon del cinema, un camí que desgraciadament no se ha desenvolupat».
Amb mútua complicitat entre els dos Portabella va realitzar el curtmetratge "Miró l'Altre". Avui dia aquest documental resta com testimoni de l'acció Miró i de la ingerència còmplice d'un altre mitjà com es el cinema.
l’any 1972 Miró va fer el cartell de la pel·lícula "Umbracle" d’en Portabella. És l'únic cartell de Joan Miró dedicat al cinema. Amb l'import de la venda de les litografies del cartell, En Portabella va poder finançar bona part de la pel·lícula. Com diu el cineasta: “Aquesta va ser la doble contribució de Miró envers mi com a cineasta i amic”. I explica l’anècdota de que: “Quan en Miró i en Miquel Gaspar em van avisar que tenien l'original del cartell perquè l'anés a veure, varem descobrir que en el títol, "Umbracle", hi faltava la lletra "A". La primera reacció dels amics Gaspar, va ser avisar Miró perquè corregís l'error. M'hi vaig oposar, i així s'ha quedat. M'imagino que aquests fets també han contribuït a que tingui una especial predilecció per a "Umbracle".
Va ser l’any 1973 Joan Miró intervé vers la Galeria Maeght perquè encarreguessin la realització de dos curt-metratges a en Portabella. L'un sobre l'elaboració d'un gran tapís a Tarragona ( el de la Creu Roja), a càrrec de l'especialista Josep Royo, un reconegut creador tèxtil, format a l'Escola Catalana de Tapís de Sant Cugat, i l'altre sobre el procés d'elaboració d'escultures a Llinàs de Munt.
Com a pròleg dels documentals, Portabella havia pensat rodar una seqüència al mas Miró a Mont-roig. Miró li havia parlat tant i tant de la masia i l’entorn. Van anar a passar un dia a Mont-roig, amb calçotada inclosa en un restaurant de Valls.
Les passejades sense pressa, des de l'interior i l'exterior del mas, fins als turons propers de Mont-roig, van servir perquè Miró no parés de parlar, motivat i estimulat per la seva estada en l'escenari-espai més fortament present en el seu imaginari. Miró sempre deia que anava a Mont-roig per carregar bateries. ” Mont-roig es una religió per a mi”
Al capvespre, en acabar el recorregut a la terrassa del mas. Portabella explica que li va proposar a Joan Miró que ell mateix fe un guió- sipnosi del recorregut de Mont-roig, I molt gustosament Miró hi accedir.
Sis mesos més tard tenia el guió acabat per fer-lo arribar a en Portabella. I com diu el cineasta: “Miró va complir, jo encara no; estic en deute amb ell”.
la desapareguda revista d’art “Cave Canis”, on un dels seus editors era Vicenç Altaió, comissari del conjunt dels actes que es van celebrar l’any 1993 per commemorar el centenari del naixement de l’artista. Va publicar el març de 1996 aquest guió de set pagines manuscrites Portabella va presentar el guió d’en Miró com «testimoni de la relació de l’artista amb el mon del cinema, un camí que desgraciadament no se ha desenvolupat».
dijous, 12 d’abril del 2007
Ciutadans se segona?
M’han demanat si us plau que difongui aquesta campanya:
La mentida i la manipulació no paren des de la caverna. Ara és Telemadrid qui emet un documental que constitueix una injúria i una veritable calúmnia contra els catalans i el nostre país. Contra tota raó humana, atia l’odi i la ràbia vers la societat catalana i les nostres institucions, molt especialment l’ensenyament.
Els nostres representants polítics i les institucions de defensa dels ciutadans han de fer-se merèixedors d’ aquestes denominacions i actuar sense complexos en front de tot allò que significa un atac descarat i violent contra els ciutadans d’aquest país.
Ja n’hi ha prou de silencis que esdevenen còmplices. Ja n’hi ha prou de parar sempre l’altra galta. Alcem la veu i plantem-nos. Exigim el respecte que ens mereixem.
Equip Criteri
Fes-ne difusió. Reenvia'l
La mentida i la manipulació no paren des de la caverna. Ara és Telemadrid qui emet un documental que constitueix una injúria i una veritable calúmnia contra els catalans i el nostre país. Contra tota raó humana, atia l’odi i la ràbia vers la societat catalana i les nostres institucions, molt especialment l’ensenyament.
Els nostres representants polítics i les institucions de defensa dels ciutadans han de fer-se merèixedors d’ aquestes denominacions i actuar sense complexos en front de tot allò que significa un atac descarat i violent contra els ciutadans d’aquest país.
Ja n’hi ha prou de silencis que esdevenen còmplices. Ja n’hi ha prou de parar sempre l’altra galta. Alcem la veu i plantem-nos. Exigim el respecte que ens mereixem.
Equip Criteri
Fes-ne difusió. Reenvia'l
Si vols adherir-te:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)