Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!
La llengua condiciona la nostra manera de veure i sentir les coses: és un fet demostrat i demostrable.
Doncs heus aquí diversos exemples:
· Nosaltres comencem a mirar la gent des del cap als peus, i ells"de pies a cabeza"
· "Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" allà on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula".
· La sort màxima de la rifa és un masculí "el gordo",allà, i un femení, "la grossa", aquí.
· De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare" "de Deu)
· Ells paguen "impuestos", que ve de "imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir".
· Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns"sinvergüenzas", mentre que els corresponents catalans són, només, uns "pocavergonyes".
· Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro".
· Allà celebren cada any les "Navidades" mentre que aquí amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un "bon dia" i una "bona nit"cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus múltiples "buenos días" i "buenas noches" diaris.
· A Espanya es veu que ho donen tot "dar besos, dar abrazos, dar pena, dar paseos..." mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, fer abraçades, fer pena, fer un tomb...".
· Allà diuen "¡oiga!" quan aquí filem mes prim amb un "escolti!"
· Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos", colors que s’oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
· Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d’obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
· Mentre ells "hablan" - i fan! - aquí "enraonem", és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
· Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l’ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la sinistra"(esquerra)...
Tota una concepció del món, doncs, s’endevina rere cada mot d’una llengua, perquè la llengua és l’expressió d’un comportament col·lectiu, d’una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres.
No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d’entendre.
Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball- no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista
Doncs heus aquí diversos exemples:
· Nosaltres comencem a mirar la gent des del cap als peus, i ells"de pies a cabeza"
· "Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" allà on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula".
· La sort màxima de la rifa és un masculí "el gordo",allà, i un femení, "la grossa", aquí.
· De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare" "de Deu)
· Ells paguen "impuestos", que ve de "imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir".
· Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns"sinvergüenzas", mentre que els corresponents catalans són, només, uns "pocavergonyes".
· Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro".
· Allà celebren cada any les "Navidades" mentre que aquí amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un "bon dia" i una "bona nit"cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus múltiples "buenos días" i "buenas noches" diaris.
· A Espanya es veu que ho donen tot "dar besos, dar abrazos, dar pena, dar paseos..." mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, fer abraçades, fer pena, fer un tomb...".
· Allà diuen "¡oiga!" quan aquí filem mes prim amb un "escolti!"
· Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos", colors que s’oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
· Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d’obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
· Mentre ells "hablan" - i fan! - aquí "enraonem", és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
· Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l’ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la sinistra"(esquerra)...
Tota una concepció del món, doncs, s’endevina rere cada mot d’una llengua, perquè la llengua és l’expressió d’un comportament col·lectiu, d’una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres.
No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d’entendre.
Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball- no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista
La fotografia esta copiada del blog: Joventut Nacionalista d'Artà
NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Ole lo que hay"de Huapacha Combo
5 comentaris:
Mon, d'on has tret els Huapachà? Saps que encara en tinc un vinil mig fet pols però on es sent el super gili, el niñas reman rio arriba... Ostres, em sembla que la vida és un puñuelo, com diu la jo mateixa, però el nostre té un bocinet junt....ole ole ole, ara vaig a celebrar-ho, bé ho celebro amb tu, i supergrràcies per la dedicatòria, i per passar, i per ser així, "mas xulo que un ocho", jeje, quines coses té la vida, Huapachà Combo, on deuen ser? Petons petons petons.
epss aki sota la morera (per cert esventats) et puc dir on no son els huapacha
a mont-roig no
sino ke ho digin els del futbol kuan van tocar al pati de la escola
a cobrar al barranc
ja fa molts anys de aixo
apa
Ja fa temps els amics de la trinca ja ens ho feien veure.
COSES DE L'IDIOMA
.....
Si vol dir que el cotxe li fa figa,
ha de dir que el cotxe " le hace higo ".
I si li fa un pet com una gla,
" hace un pedo como una bellota,
señor, eso rai ".
Com que l'home és un somia truites,
senyors meus, és un " sueña tortillas ".
Ell es pensa que és bufar i fer ampolles.
I se'n diu: " soplar y hacer botellas,
señor, eso rai ".
Vaja un embolic, jo t'ho dic,
coses de l'idioma ,,,
Talment hi ha per llogar-hi cadires,
vull dir que " hay para alquilar sillas ".
El pobre home treu foc pels queixals,
i és que " saca fuego por las muelas,
señor, eso rai ".
S'ho romia i pensa: ull viu !
que en castellà se'n diu: " ¡ ojo vivo ! "
i per fi se'n va a escampar la boira,
vull dir que se'n va a " esparcir la niebla,
señor, eso rai ".
Vaja un embolic, jo t'ho dic,
coses de l'idioma ,,,
I com veieu, no hi ha res en català
que no es pugui traduir al castellà. Olé !
(el comentari anterior era meu i l'he suprimir per un error que hi havia)
Zel: Quins records eh! Huapacha Combo... L’anima del grup el Quim Carreras continua en el mon de la musica ara porta un grup "Hot Carajillo's Happy Band per cert molts bons amb un so que recorda una mica als Huapacha... l’ultima vegada que vaig parlar amb el Quim va ser a Mont-roig a la inauguració d’una exposició d’un pintor Matt Lamb, aquesta exposició estava dins els actes del Fòrum de Barcelona famós, el quim era com una mena de supervisor de l’acte per part de l’organització del fòrum, allí em va explicar aquest nou projecte de la "Carajillo's" El primer cantant Miquel Mallafré (de la plaça de la Font de Tarragona) va deixar el grup per dedicar-se a la docència en un institut. el substitut d’en Mallafré va ser en Jordi Fornés que actualment presideix l’agrupació d'ICV d'Horta Guinardó, i es membre de la Comissió Política de Barcelona i del Consell Nacional d'ICV, també forma part de l’àmbit de Polítiques Socials d'ICV de Barcelona. es Treballador social i desenvolupa la seva tasca professional en el camp de la salut.
Anonim: l'historia dels Huapacha pel seu pas per Mont-roig la coneixia explicada per ells mateixos. On van anar a parar els diners?
Publica un comentari a l'entrada