27 anys desprès, no oblidem. Jo feia el servei militar. I tu quin record tens d'aquell dia?
Aquest es el post numero: 308
13 comentaris:
Anònim
ha dit...
Jo era "quinto" de Mont-roig, era l'any abans de marxar a la mili i en aquella època organitzàvem els balls de Carnaval i altres "eventos" durant l'any, però contractant i pagant nosaltres les orquestres. Es cobrava entrada a tothom per entrar al ball. La festa es feia al Casino (c/ Major 16, avui un solar). El dia 23 de febrer vam anar a la llibreria Carmina a recollir els cartells del Carnaval i el "Benito Nacra" (sr. Benet Rom), amb el seu optimisme habitual ens va dir: -"Nois, ja heu begut oli! La festa no es farà amb això que ha passat avui"-. I nosaltres ens veiem amb tots els contractes signats de les orquestres, el confetti comprat (el veníem després),... estariem arruïnats per sempre. Finalment tot va quedar en no res, es van fer els balls, i vàrem guanyar força calerons.
Post data: A l'estiu vam portar l'actuació del Grup MARFIL a l'Olla de l'Antero. L'èxit de l'estiu a tota Espanya, va venir a Mont-roig.
jo estava fent ioga. Aquell dia la policia em va identificar dos cops; el darrer quan tornava a casa. Jo vivia a l'Oliva i la cosa va tenir el seu suspense, amb recomanació inclosa de que les 23 h. no eren hores per anar pel carrer ;-)
Ahir no vaig tenir ni humor per veure el video, però tenia gent a casa, i en vam parlar, erem molt jovenets (aiiii) i tots vam recordar la matinada i el Milans del Bosch amb els tancs al carrer... Fa por...
Mon, Jo treballva de nit a l'hospital.Els malalts no van dormir en tota la nit només escoltant per la ràdio el que passava. I nosaltres anàvem d'una habitació a l'altre per poder-ho escoltar. Jo vai tenir por!
Ho vaig veure en directe, doncs curiosament aquell dia estava malalt al llit escoltant el debat per la tele... un televisoret petit en B/N que ara jeu arraconat a un armari.
Jo era mooooolt joveneta, per no dir una cria.No tenia ni idea del què passava, l'únic que recordo és veure els meus pares acollonits i enganxats a la TV.La tensió d'aquell dia es podia tallar amb ganivet.Ara, que ja ho entenc, només el fet de recordar aquell moment també se'm posa un culet...... Sinoensé.
Jo era joveneta, i només vaig entendre que del cole vaig anar a casa i a la tele feien pelis del danny kaye sense parar. La meva avia va trucar a casa dient que tot tornava que anèssim al super a compar patates arrós farina etc. Jo no entenia res de res.
Jo estaba a la "mili". Va esser un merde impresionant. Van fer venir tots els suboficials i oficialsa la nit. Portaven un "culet" de mil dimonis. Ja es veien anan al "frente" i que acabarien amb la vida de "gos" que portaven. A la tropa ens van aquaerterar durant 48 hores i van doblar les guardies, pero realment no erem plenament conscients del que es "coia". Pert cert, de mont-roig, els quintos d'aquell any tenien una certa empenta perque eran el succesors del quintos 79, els mes trempats, la millor quinta que hi ha hagut mai al poble, i sols amb l'inercia que os varem deixar era suficient de fer "alguna coseta". si vols, un dia en podem parlar de aquells temps i les seves anecdotes. Seria divertit recordar-ho. Salut!!
13 comentaris:
Jo era "quinto" de Mont-roig, era l'any abans de marxar a la mili i en aquella època organitzàvem els balls de Carnaval i altres "eventos" durant l'any, però contractant i pagant nosaltres les orquestres. Es cobrava entrada a tothom per entrar al ball. La festa es feia al Casino (c/ Major 16, avui un solar).
El dia 23 de febrer vam anar a la llibreria Carmina a recollir els cartells del Carnaval i el "Benito Nacra" (sr. Benet Rom), amb el seu optimisme habitual ens va dir: -"Nois, ja heu begut oli! La festa no es farà amb això que ha passat avui"-. I nosaltres ens veiem amb tots els contractes signats de les orquestres, el confetti comprat (el veníem després),... estariem arruïnats per sempre.
Finalment tot va quedar en no res, es van fer els balls, i vàrem guanyar força calerons.
Post data: A l'estiu vam portar l'actuació del Grup MARFIL a l'Olla de l'Antero. L'èxit de l'estiu a tota Espanya, va venir a Mont-roig.
Hola, només voldria informar d'una campanya del món dels blogs: ací. Si hi esteu d'acord, poseu el botó!
a part del merde de tot el dia, em ve al cap la pel.lícula que van fer a la nit, era una del Bob Hope
jo estava fent ioga. Aquell dia la policia em va identificar dos cops; el darrer quan tornava a casa. Jo vivia a l'Oliva i la cosa va tenir el seu suspense, amb recomanació inclosa de que les 23 h. no eren hores per anar pel carrer ;-)
Ahir no vaig tenir ni humor per veure el video, però tenia gent a casa, i en vam parlar, erem molt jovenets (aiiii) i tots vam recordar la matinada i el Milans del Bosch amb els tancs al carrer... Fa por...
Mon, Jo treballva de nit a l'hospital.Els malalts no van dormir en tota la nit només escoltant per la ràdio el que passava. I nosaltres anàvem d'una habitació a l'altre per poder-ho escoltar. Jo vai tenir por!
Ho vaig veure en directe, doncs curiosament aquell dia estava malalt al llit escoltant el debat per la tele... un televisoret petit en B/N que ara jeu arraconat a un armari.
Jo era mooooolt joveneta, per no dir una cria.No tenia ni idea del què passava, l'únic que recordo és veure els meus pares acollonits i enganxats a la TV.La tensió d'aquell dia es podia tallar amb ganivet.Ara, que ja ho entenc, només el fet de recordar aquell moment també se'm posa un culet......
Sinoensé.
Jo era joveneta, i només vaig entendre que del cole vaig anar a casa i a la tele feien pelis del danny kaye sense parar. La meva avia va trucar a casa dient que tot tornava que anèssim al super a compar patates arrós farina etc. Jo no entenia res de res.
Jo estaba a la "mili". Va esser un merde impresionant. Van fer venir tots els suboficials i oficialsa la nit. Portaven un "culet" de mil dimonis. Ja es veien anan al "frente" i que acabarien amb la vida de "gos" que portaven.
A la tropa ens van aquaerterar durant 48 hores i van doblar les guardies, pero realment no erem plenament conscients del que es "coia".
Pert cert, de mont-roig, els quintos d'aquell any tenien una certa empenta perque eran el succesors del quintos 79, els mes trempats, la millor quinta que hi ha hagut mai al poble, i sols amb l'inercia que os varem deixar era suficient de fer "alguna coseta".
si vols, un dia en podem parlar de aquells temps i les seves anecdotes. Seria divertit recordar-ho.
Salut!!
UN QUE ES DEL POBLE: Et convido a que fassis un escrit recordant aquells temps que dius . Vinga anima't i el publicarem aqui
volsss dirrr! no se, no se!!
com ho podriem fer? pasan.ho per mail?
Si home si, va m'envies un mail monculturals@yahoo.es i fare un post i el publicarem. A mes d'un ens agrada els records....
Publica un comentari a l'entrada