RUMORE, RUMORE...

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Per desgracia o sort a saber, en un poble on viu un col·lectiu humà relativament petit, un rumor i/o la deformació d'una noticia local molts cops pot crear un conflicte d'altres com es aquest cas, fa riure.

A vegades son els vells jubilats (ep...! no sempre ells) a la llar d'avis o al "banc del sinó fos" de la plaça Miramar... Un fa un comentari d'aquells en veu alta, l'altre que hi fica la seva i potser un tercer que en para l'orella. En arribar a casa aquest ho relatarà fent un remix de tot lo que ha escoltat a la seva manera a la dona. Aquesta al matí següent a la fleca ja ho comenta un xic camviat, deformat o potser exagerant i quan la noticia arriba a orelles del interessat o protagonista de l’historia (que normalment es l’últim de la cadena) resulta que ha quedat en un relat tant de ciència ficció o digne de una novel·la finalista del premi Planeta. I es que als pobles en sabem molt de tot això...

Un dia vaig escriure un post sobre que l'itinerari Miró amplia el seu recorregut fins a Miami (era 28 de desembre i per tant una innocentada ) i es veu que va colar i a tant si va colar( fins al fons) perquè ara, un mes desprès m’arriba la noticia deformada i m'he fet un fart de riure. Ara no es que n’amplien l'itinerari, ara es que tot el Centre Miró el col·locaran a Miami. (ja,ja,ja, permeteu que rigui ) fins hi tot ja hi ha qui diu que serà a prop de la plaça Fleming al costat d'un "supermarche" de renom.

M'ha cridat l'atenció aquest fragment d'un llibre que reprodueixo a continuació, on es demostra clarament la deformació d'una noticia o la simple creació d'un rumor Es un estudi sobre el mecanisme de creació de les rumors, on l'investigador Jean-Noël Kapferer relata un famós cas extrem ocorregut en la premsa europea durant la Primera Guerra Mundial.

Tot va començar al informar el periòdic alemany "Kölnische Zeitung" de la pressa de la ciutat belga d'Amberes per l'exèrcit alemany, amb el següent titular: «Les campanes van sonar amb la notícia de la caiguda d'Amberes», entenent-se que es referia a les campanes alemanyes. Doncs bé, basant-se en aquesta notícia, el diari francès Le Matin va informar com segueix: «Segons el Köilnische Zeitung, els capellans d'Amberes es van veure obligats a tocar les seves campanes una vegada que les defenses havien caigut». El torn va ser pel diari londinenc The Times , que donava la seva versió: «Segons Le Matin, que reprodueix una notícia de Colònia, els sacerdots belgues que es van negar a fer volar les seves campanes després de la caiguda d'Amberes han estat deposats de les seves funcions». La notícia es va complicant quan la fa pública l'italià Corriere de la Sera: «Segons The Tímes, que cita notícies de Colònia comentades a París, els desafortunats sacerdots que es van negar a fer sonar les seves campanes han estat condemnats a treballs forçats». Però la qüestió queda rematada quan de nou Le Matin informa sobre el succés: «Segons una informació del Corriere de la Sera, via Colònia i Londres, s'ha confirmat que els bàrbars ocupants d'Amberes han castigat als sacerdots que heroicament es van negar a repicar les campanes, penjant-los d'elles amb el cap cap per avall, com un badall viu».

(del llibre titulat:"El libro de los hechos insólitos" d'en Gregorio Doval)

Aquest es el post numero: 293