Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Mira per on avui pensava fer un post parlant de les eleccions, de la campanya , del que ens juguem tots plegats. Volia parlar de futur i finalment us parlaré de futur, d'un futur mes maco.
Si em permeteu us presentaré un blog….es diu: les coses del Joan Jordi. Es un blog fet per un nen de Tarragona de 4art de primària on hi trobareu escrits força interessants vers el món i l’entorn vist per un nen, amb una perspectiva diferent a la vegada, aporta una sensibilitat molt especial que fa que nosaltres adults, que vivim a un ritme de bogeria molts cops ens aturem a la reflexió.
Va començar el seu blog el dia 11 de setembre de l'any passat i ja porta 10 posts publicats. Jo vaig disfrutar molt un dia que va fer un post on dissenyava un transport de metro per Tarragona (tot això en plena crisis dels trens de rodalies) quin far de riure... A l’últim post ens presenta el seu treball per l'escola sobre la segona guerra mundial
Curiosament, estudia al mateix col·legi que vaig estudiar jo; el Sant Pau de Tarragona i viu al mateix barri on jo vaig néixer. (ei...! que això no vol dir res, però....em fa il.lusió comentar-ho)
Amb tota sinceritat, crec que ens tenim que aturar a escoltar mes als nostres fills i compartir mes estonesamb ells. Si ens ho plantegem hi ha temps per tot. Penseu què el temps passa i aquest no es recupera mai. Ells s'ho mereixen i la veritat val la pena.
Si em permeteu us presentaré un blog….es diu: les coses del Joan Jordi. Es un blog fet per un nen de Tarragona de 4art de primària on hi trobareu escrits força interessants vers el món i l’entorn vist per un nen, amb una perspectiva diferent a la vegada, aporta una sensibilitat molt especial que fa que nosaltres adults, que vivim a un ritme de bogeria molts cops ens aturem a la reflexió.
Va començar el seu blog el dia 11 de setembre de l'any passat i ja porta 10 posts publicats. Jo vaig disfrutar molt un dia que va fer un post on dissenyava un transport de metro per Tarragona (tot això en plena crisis dels trens de rodalies) quin far de riure... A l’últim post ens presenta el seu treball per l'escola sobre la segona guerra mundial
Curiosament, estudia al mateix col·legi que vaig estudiar jo; el Sant Pau de Tarragona i viu al mateix barri on jo vaig néixer. (ei...! que això no vol dir res, però....em fa il.lusió comentar-ho)
Amb tota sinceritat, crec que ens tenim que aturar a escoltar mes als nostres fills i compartir mes estonesamb ells. Si ens ho plantegem hi ha temps per tot. Penseu què el temps passa i aquest no es recupera mai. Ells s'ho mereixen i la veritat val la pena.
Joan Jordi avui et posso un enllaç al meu blog... benvingut a sota el garrofer! Carolina i Joan felicitats!
Aquest es el post numero: 313 Capicua
Aquest es el post numero: 313 Capicua
4 comentaris:
Qué bello por favor! ni te imaginas que ilusión me hace este post hecho con tanto cariño.
Y además desde afuera lo veas así.
Un abrazo muy fuerte de una mama orgullosa!
Saludos también a los tuyos y hasta pronto, verdad?
hola mon, què puc dir...
ja saps, per uns pares els fills són el màxim.
A veure si ens veiem aviat i xerrem una estona. Gràcies mon.
A que és maco... A que és digne fill dels seus pares...Jo de tant en tant el visito i el saludo, quin futur!
Petons, tens un cor com una casa!
Gràcies por aquest post.
Publica un comentari a l'entrada