dissabte, 2 de febrer del 2008

VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA!



Aquest va ser –diuen– el crit de Jaume I quan, a la batalla de Portopí, el Conqueridor va voler avançar i va veure que ningú no gosava fer ni un pas , era un crit exigint dignitat.


Avui, 2 de febrer es compleixen 800 anys del naixement d'en Jaume I. El rei en Jaume ha estat el rei més important de la història dels catalans i aquest sempre han mostrat estima i respecte a la seva figura. Jaume I és a més el forjador dels Països Catalans

Des de la Garrofa el nostre homenatge per una figura històrica que mereix tots els honors.



El rei Jaume és un dels personatges més importants de la història de Catalunya. Va néixer a Montpeller, la capital del Llenguadoc. Però de ben petit va ser presoner de Simó de Montfort, croat que va derrotar el seu pare, Pere I, a la batalla de Muret. Un cop acabada la crisi dels albigesos va ser alliberat. Va ser custodiat i educat al castell de Montsó per l'orde del Temple. La seva adolescència té lloc durant la regència dels seus oncles Sanç i Ferran. I el jove rei va saber superar les dificultoses relacions amb els nobles. Va conquerir Mallorca (1229) i València (1238), territoris que va incorporar a la Corona d'Aragó i va dotar de la condició de regnes. La crònica del seu regnat va ser recollida pel Llibre dels feits.




La conquesta de Mallorca va obrir rutes comercials cap al Mediterrani, i la de València va permetre posar sota dominació cristiana les riques terres de l'Horta i va ampliar la frontera amb Castella. Jaume I va dotar el Regne de València amb unes lleis pròpies, els Furs de València. També va permetre que la població musulmana, principal mà d'obra del camp valencià, es mantingués en terres valencianes. El repartiment de noves terres als nobles que van participar en les campanyes es va fer a partir de Llibres de Repartiment.


La signatura del tractat de Corbeil (1258) va significar la renúncia a la seva posició de privilegi en terres franceses. Aquest tractat i la devolució de Múrcia a Castella són potser les parts menys llustroses del seu regnat, que destaca, més enllà de la conquesta, pel fet que és l'inici d'un període d'expansió i auge comercial. La redacció del Llibre del Consolat de Mar, primer codi de costums marítims, les reformes monetàries i la protecció dels jueus van aportar a la Corona les bases d'un esplendor que assolirien els seus descendents.


Va morir a València el 1276, després d'haver cobert un regnat de més de 60 anys, cosa poc habitual en aquell temps.



La dignitat del seu compromís i combat ha d'ésser un exemple en temps de confusions i renúncies.



Mes enllaços:


Foto: "El Penó de la conquesta" Aquest Penó és el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat i regne de València.
Està fet de tres tires cosides de drap tosc, de color blanc, que han estat retallats a corre-cuita de forma bossellada, sobre el que s’han pintat 4 barres vermelles, i actualment les franges blanques estan engroguides pel pas del temps, la qual cosa li dóna un aspecte de Senyera Reial. Té unes mesures de 2 metres de longitud, sospitant-se que inicialment seria més llarg i ha estat retallat, i a dalt de tot figura una inscripció d'època indeterminada on hi diu: "Año 1238", repartida entre les diferents franges groguenques.







Aquest es el post numero:285...Vergonya catalans, vergonya...!


4 comentaris:

Joan de Peiroton ha dit...

"Jo em dic Jacme i no Jaume. I el meu segon fill es diu Jacme ( I de Mallorqua) també".
"Por favor, señora, me llamo Josep-LLuís " (J-Ll. Carod-Rovira).
Bé, a Llenguadoc, és Jacme, a Gascunya, és Jacme i Jaume, a la resta dels Paisos Occitans, sols Jaume...Em sembla que els Catalans haurien de recuperar el nom de Jacme i utilitzar-lo conjuntament amb Jaume, com ho fem nosaltres els Gascons. Molt bon dia!

Unknown ha dit...

be company, bon post

Joana ha dit...

Com sempre, Mon tocant la fibra...catalana!
Bon diumenge!!!

Unknown ha dit...

De Salses a Guardamar... som catalans!